Història

El dissabte 22 de març de 1902 uns estudiants d’idiomes de l’Escola Industrial juguen el primer partit de futbol a Terrassa. Aquesta seria la primera pressa de contacte del futbol en territori terrassenc, però no seria fins quatre anys després, l’any 1906, quan un grup d’aquests joves creen als terrenys d’en Belil, al carrer Pi i Maragall, un equip: el ‘Young’s Club’.

Durant aquesta època, aquests joves terrassencs disputarien partits amb d’altres clubs i formacions de Vilafranca o Barcelona fins que al 1908 els components de l’equip no es senten còmodes amb nom del club i adopten el de la ciutat. Passaran a anomenar-se, primerament, Terrassa Foot-Ball Club, però des de tres anys després, al 1911, Terrassa FC.

En la seva primera dècada, una de les més glorioses de la història del Terrassa FC, el club participa en molts partits, tornejos i campionats amistosos on obté molt bons resultats. Son els primers anys d’un Terrassa FC que goleja per 5 a 0 a l’Égara i supera en partit amistós al Tibidabo FC. També aconsegueix trofeus, entre ells destaca la Copa Xarxa Room, molt apreciada entre els vallesans d’aquela època i aconseguida davant el Salut FC.

Al novembre de 1913 nou assoliment del jove Terrassa FC, en aquest cas davant el potent equip valencià Sagunt, un dels grans equips d’aquella època a qui els egarencs van ser capaços de guanyar. L’any 1914 s’aprova el primer reglament del club i es forma la nova junta directiva, presidida per Narcís Freixa Ubach. Aquell any, comencen a sorgir els primers signes de rivalitat amb el CE Sabadell –una rivalitat que majoritàriament han guanyat els sabadellencs– i es perd, el 20 de setembre de 1914, per 3 a 5 davant el Barça. Un any després, però, a l’agost de 1915, el Terrassa FC s’adjudica la Copa Cardellach després de superar (2-1) al FC Barcelona.

Les alegries continuaren l’any següent. El 14 de maig de 1916 l’equip terrassenc guanya al Sabadell a Tàrrega i el Terrassa FC finalitza la temporada de forma brillant després de ser capaç de conquistar el campionat de Segona Categoria en una memorable final disputada contra l’Europa.

El 7 d’octubre de 1917, l’equip egarenc torna a vèncer al Barça per 0-2 al camp del carrer Industria de Barcelona i aconsegueix l’ascens a la primera categoria del futbol català. Anys després, al 1919, el Terrassa FC torna a superar al FC Barcelona, llavors imbatut campió d’Espanya, a qui supera per 2-1 en la Copa de l’Alcalde de la ciutat. Al 1922, nou triomf del Terrassa FC davant un gran: els egarencs guanyen la Copa Martí després de superar (2-4) al RCD Espanyol.

Durant aquest primer període de la història del Terrassa, l’equip també s’adjudica tres trofeus –la Copa Ramón Torras, la Copa del Dia Gràfic i la Copa Sport–, s’enfronta en dues ocasions més al FC Barcelona (imposant-se els egarencs en ambdós partits per 1-0 i 2-1) i disputa els seus primers partits internacionals. Un d’ells contra el Basilea suís, amb qui va acabar empatant a un gol.

El 30 de novembre de 1924 es celebra un nou matx entre el Terrassa FC i el FC Barcelona i també en aquesta ocasió el resultat va ser favorable pels egarencs. L’enfrontament acaba amb un molt meritós 0-1 egarenc al camp de Les Corts en la setena jornada d’un Campionat de Catalunya que acabaria guanyant el FC Barcelona. També es va jugar un matx contra l’Espanyol, aquesta ocasió, però, amb victòria perica (2-1).

Un any després, al 1925, el Terrassa FC obté la seva primera Copa Catalunya, en aquella època, sens dubte, una de les competicions més importants d’Espanya. Un any després, però, el llavors vigent campió de la Copa Catalunya, el Terrassa FC, cau a Les Corts davant el Barça per un contundent 6-1. Aquella temporada, la del 1924-25, però, va ser gloriosa pel nostre club. El Terrassa no només va arribar a ser semifinalista d’Espanya sinó que el 7 de febrer de 1924 el Terrassa FC guanya el títol decampió del grup B i durant aquella època, en la que el conjunt egarenc s’enfronta a grans equips de la talla del Barça o l’Espanyol, el Terrassa és l’únic equip de la primera categoria de Catalunya que disposa d’una plantilla integrada únicament per catalans.

Al setembre de 1927 tornen les bones notícies a Terrassa: l’equip guanya la Copa Germa després de classificar-se com a Campió del Vallès, un bitllet que, per cert, aconsegueix després de vèncer 2-1 al Sabadell. La següent campanya, però, els problemes econòmics afecten l’entitat i com en d’altres ocasions, l’Ajuntament de la ciutat ajuda al club a tirar endavant. Durant la temporada 1928-29 els nostres participen en la Lliga Nacional.

La Guerra Civil espanyola va provocar que la competició quedés suspesa entre els anys 1936 i 1939. Dies abans que comences la guerra, però, el 5 i 6 de juliol de 1936, el Terrassa FC disputaria dos matxs que acabaria perdent davant el Murcia (0-5 i 0-1).

Una vegada finalitzada la guerra les dificultats no van acabar. El Terrassa FC va jugar a Primera Regional i van començar els llargs i durs anys de la postguerra on econòmica i socialment tots els clubs intentaven sobreviure i tornar a ser el que eren. En aquest sentit, no va ser fins a la temporada 1941-42 quan el Terrassa FC, per exemple, tornès a enfrontar-se davant el FC Barcelona. Seria a setzens de final de la Copa del Generalísimo i el Terrassa acabaria guanyant 2-1 al conjunt blaugrana en l’anada. A la tornada, però cauria golejat 4-0 al camp de Les Corts. Sí, aquell any el FC Barcelona guanyaria la Copa de la temporada 1941-42, però el Terrassa FC signaria una bona campanya després d’acabar campió regional i aconsegueix l’ascens a Segona Divisió.

Al 1943 l’equip descendeix a Tercera Divisió, categoria en la que es manté durant onze anys. Entre tant, l’any 1949, el Terrassa FC s’adjudica la Copa Federació Catalana.

Temps després, l’any 1954 va ser un any gloriós pels egarencs. El Terrassa FC va aconseguir l’ascens a Segona Divisió i comptaria amb la visita al camp terrassenc fins l’any 1961 –quan l’equip queda últim i descendeix a Tercera– d’equips de la talla del Reial Betis, Castelló, Granada, Tenerife, Saragossa, Sabadell, Eibar, Gijón, Oviedo, Osasuna, Valladolid, Almeria o l’Alavés, entre molts altres. El 24 d’abril de 1955 el Terrassa FC celebra la permanència a Segona Divisió contra el FC Barcelona i torna a guanyar als blaugranes per 3 a 1 al camp del carrer Pi i Margall.

L’any 1956 torna a ser històric pel conjunt terrassenc. El Terrassa FC goleja (9-1) al Montpellier al Torneig Hispà-Fronterer i supera per 5 a 3 al Betis durant la Festa Major. Aquell mateix estiu, el Terrassa FC juga el seu primer partit davant el Reial Madrid. És un primer amistós que no tornaria a tenir una rèplica fins 21 anys després, al 1977, quan ja al camp de la Zona Esportiva Municipal el Terrassa s’enfrontaria al conjunt blanc (1-3) davant la presencia de 25.000 aficionats.

El 21 d’agost de 1960 s’inauguraria precisament el Camp de la Zona Esportiva, estadi que té un Terrassa FC-Sevilla com a partit inaugural i que acaba amb un 2-4 favorable als andalusos. El primer golejador terrassenc del avui en dia Estadi Olímpic, però, va ser terrassenc: Campos va ser el primer jugador en veure porteria. Aquella mateixa temporada, ensopegada dels nostres a Copa després que el Barça superés al Terrassa FC per 4-2 en un Camp Nou amb més de més de 80.000 espectadors.

Al 1961, quan es compleixen 50 anys del canvi de nom del club –del ‘Young’s Club a Terrassa FC–, el Terrassa FC descendeix a Tercera Divisió, categoria en on es manté 15 anys. Durant aquest període el Terrassa tindria varies oportunitats per ascendir de categoria, ja que va disputar els ‘play-off’ dels anys 1962, 1964, 1966, 1968, 1970 i 1971, però totes elles amb trist final pels interessos vermells.

A la temporada 1970-71, el club finalitza l’exercici amb benefici econòmic (possiblement) per primera vegada en la seva historia i acaba campió del seu grup de Tercera Divisió. La temporada següent, el 29 de maig de 1972, Josep Masdefiol i Peralta és triat nou president del Terrassa FC, decisió que es veu acompanyada per un gran impuls econòmic i esportiu i que es essencial per la consecució de l’ascens.

Un any després, a l’estiu de 1973, es celebra el primer Trofeu Internacional de Futbol Ciutat de Terrassa creat pel president terrassenc Josep Masdefiol i sens dubte el torneig més importat que ha acollit el camp de Terrassa FC. Durant aquesta competició s’inauguren les noves torres d’il·luminació artificial, i participen el Bayern Munich, el Ferencvaros hongarès i el Saragossa. L’equip alemany acabaria guanyant el trofeu als hongaresos per 4-2.

Aquell mateix any es convoca un concurs d’himnes pel club. Dels sis originals que es reben, el de Vicens Villatoro va ser el triat com himne oficial del club, actualment conegut com a Himne del Centenari. Durant la temporada 1973-74 el Terrassa FC acaba quart en la classificació.

Al 1974 es celebra un nou Trofeu Internacional de Futbol Ciutat de Terrassa amb la participació del CSKA de Sofia, el Reial Betis, el Màlaga i el Terrassa FC. El trofeu acabaria en mans malaguenyes.

Durant la campanya 1974-75 el conjunt egarenc es corona campió d’hivern i acaba la temporada prenen el camí de l’ascens directe a Segona Divisió, sense lligueta de promoció, després de remuntar finalment al FC Yeclano (4-1). El Terrassa torna automàticament a Segona tres lustres després. El matx d’aquesta última jornada seria una autèntica festa a Terrassa amb milers d’aficionats a les grades i invasió de camp inclosa. Aquell estiu es celebra el tercer Trofeu Internacional de Futbol Ciutat de Terrassa on participen el Penyarol de Montevideo, el Vitoria de Setúbal i l’Espanyol, i es proclama campió el conjunt perico. La temporada següent, el president Masdefiol deixa l’entitat després d’haver complert amb la seva paraula de tornar el Terrassa FC a Segona Divisió.

Als anys vuitanta van ser especialment durs pel club: l’equip travessa una crisis i el club es ressent, ja que són pocs els aficionats que visiten el camp. Encara i així, l’equip va aconseguir eliminar de la Copa a l’Espanyol empatant (0-0) a Sarrià i guanyant (1-0) a l’Estadi Olímpic. Finalment, però, el Terrassa FC acabaria caient contra el Màlaga.

El 23 de maig de 1982 el Terrassa FC descendeix a Tercera Divisió i les dificultats s’agreugen fins al punt que el club disputa un partit contra el RCD Espanyol a l’Estadi Municipal per alleujar els problemes econòmics de l’entitat terrassenca.

El 14 de juliol de 1983 el club compta tan sols amb 924 socis, dels quals econòmicament 33 assisteixen a la Assemblea del club, on s’aprova un pressupost de 16 milions de pessetes. Tot sembla anar a pitjor, però a partir d’aquell any el club trenca la mala ratxa i sembla sortir de la crisi. El 21 de novembre de 1984 un nou enfrontament entre el Terrassa FC i el CD Sabadell acaba amb golejada vermella (0-5) a la Nova Creu Alta.
El Terrassa FC aconsegueix la quarta Copa Catalunya sub-23 consecutiva l’any 1987 i ascendeix a Segona Divisió B el 2 de maig d’aquell mateix any, categoria que reté durant dues temporades.

L’any 1989 l’equip torna a baixar a Tercera Divisió i disputa contra la Gramanet el 10 de setembre d’aquell any el seu partit número mil. A la temporada següent, el 27 de maig de 1990, el Terrassa descendeix a Regional Preferent. S’arriba a especular amb la final de l’entitat. Finalment, gràcies a les accions de les diverses juntes posteriors, el club tira endavant i l’olímpic any1992 el Terrassa puja a Tercera Divisió. Dos anys després, al 1994, just l’any que el Terrassa FC estrena himne els nostres ascendeixen a Segona Divisió B.

Al 1997, l’Ajuntament i diverses empreses locals intervenen econòmicament una altra vegada i paguen les fitxes pendents dels jugadors del primer equip. L’alcalde es reuneix amb diversos empresaris locals i es pren la decisió d’impulsar club econòmica i esportivament al club i convertir-lo, a mig termini, en Societat Anònima Esportiva. El Terrassa FC acaba la temporada en tercera posició –darrere del Barça B i el Mallorca B– i s’assegura una plaça en la lligueta d’ascens a Segona. Els nostres queden emparellats amb el Talavera, Beasain i Málaga CF, club andalús, aquest últim, que aconsegueix finalment l’ascens el 28 de juny de 1998 després de superar als nostres per 4-1 a La Rosaleda.

A la temporada 2001-02, de la mà de Miguel Álvarez, el Terrassa FC es classifica a Segona Divisió tot i acabar cinquè en la taula de classificació. El descens del primer equip del Saragossa serveix perquè els egarencs poguessin jugar el ‘play-off’ d’ascens a Segona A i que resolen amb un espectacular saldo de 6 victòries en 6 partits, un rècord que encara manté el Terrassa FC. Aquell mateix any el Terrassa FC aconsegueix la seva segona Copa Catalunya en vèncer al FC Barcelona als penals després que el partit acabés 1-1. El resultat a la tanda de penals va ser de 5-3 favorable als nostres.

La temporada 2002-03 també quedarà gravada a la memòria dels seguidors vermells, ja que es va completar una molt bona primera volta en el retorn a la Segona Divisió, actuació ‘premiada’ amb un Reial Madrid-Terrassa FC a la Copa del Rei. Durant aquesta eliminatòria el Terrassa FC, que ofereix una gran imatge i viu una nit inoblidable gràcies a Monty, aconsegueix un 3-3 a l’Estadi Olímpic.

Aquell any, el 18 de juny de 2003 el Terrassa FC i el Gavà protagonitzen una final inèdita de la Copa Catalunya a la Nova Creu Alta –durant l’any del centenari del Sabadell– i el Terrassa s’adjudica per segon any consecutiu la Copa Catalunya després de golejar 3-0 al conjunt gavanenc amb doblet de Keko i un de Besora. Els nostres finalment també aconsegueixen la permanència contra el Leganés en una nit memorable amb més de 13.000 espectadors que van omplir de color les graderies del nostre estadi.
2006, l’any del centenari del Terrassa FC

Durant la temporada 2006-07 el Terrassa FC SAD va commemorar els 100 anys de la seva fundació. Amb el propòsit de celebrar aquest aniversari amb la solemnitat i la importància que aquesta data històrica es mereixia, l’entitat es va marcar com a objectiu arribar al major membre de ciutadans possible. Per aconseguir-ho, el Terrassa FC SAD va organitzar un programa d’actes i d’activitats extens, variat i vinculat amb el màxim nombre possible d’entitats i veïns de la ciutat.

1915 Campionat del Vallès
1915-16 Campionat de Catalunya de 2ª
1916-17 Supercopa de Catalunya
1923-24 Campionat de Catalunya (grup B)
1925 I Copa Catalunya
1926 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1930 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1931-32 Campionat de Catalunya de 2ª
1933 Copa El Mundo Deportivo
1933 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1933 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
1933-34 Campionat de Catalunya de 2ª (primera fase)
1933-34 Campionat de Catalunya de 2ª (Supercopa)
1934-35 Campionat de Catalunya de 2ª
1936 II Copa Catalunya
1941 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1941-42 Campionat de Catalunya de Primera
1941-42 Campionat de la fase d'ascens a Segona
1942 Copa President de la Federació
1942 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1943 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1943 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
1944 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1945 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1945 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
1946 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1946 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
1947 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1948 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1948 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
1949 Copa Federació Catalana
1949 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1949 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
1950 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
1950 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
1953-54 Lliga de Tercera Divisió
1961-62 Lliga de Tercera Divisió
1961-62 Campionat de Tercera
1969-70 Lliga de Tercera Divisió
1974-75 Lliga de Tercera Divisió
1983-84 Campionat de Catalunya sub-23
1984-85 Campionat de Catalunya sub-23
1985-86 Campionat de Catalunya sub-23
1986-87 Campionat de Catalunya sub-23
1993-94 Campionat del grup de la promoció a Segona B
1993-94 Copa Federació (fase catalana)
1996 Copa Federació femenina
1997-98 Copa Federació (fase catalana)
2000-2001 Copa Federació (fase catalana)
2002 Copa Catalunya
2002 Fase d’ascens a Segona A
2003 Copa Catalunya