Els de Jordi López intentaran rescabalar les sensacions del 4-3 davant el Prat i convertir Ca n’Anglada en un fortí. Aquesta sembla la via més consistent per aconseguir la permanència.
El balanç històric particular, incloent partits oficials (també els Campionats de Catalunya sub-23, competició en què el Terrassa FC és líder històric, amb quatre títols) i amistosos, recull 152 trobades, amb 70 triomfs egarencs, 30 empats i 53 derrotes, 329 gols a favor del Terrassa FC, 286 en contra.
En la data de fundació també es detecta força equilibri: el 1906 el Terrassa FC, el 1907 el Club Esportiu Europa. En el darrer referent a l’Olímpic, el 29 de novembre de 2020, a la Lliga Tercera Divisió (tots dos equips van ascendir), Terrassa FC i Europa van empatar 0-0. En la promoció d’ascens a Segona B, el 19 de juliol de 2020, a Badalona, el Terrassa FC va superar l’Europa per 1-0 (Poves). La temporada anterior, el 26 de gener de 2020, el Terrassa FC va vèncer l’Europa per 2-1, amb gols de Joel i Arranz.
El Terrassa FC ha conquerit a la nostra ciutat nombrosos trofeus contra els europeistes al llarg de la història, tant al camp del carrer del Bisbe Irurita com a l’Estadi Municipal (actual Olímpic): el 1921, la Copa Domènec Palet i Barba (1-0); el 1923, la Copa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (3-1); el 1925, la Copa Círcol Egarenc (4-2); el 1928, la Copa Ajuntament de Terrassa (5-0); i el 1962, el III Trofeu Fundador Domecq (i campionat de Tercera) per 1-1 (4-3 per penals).
El primer encontre a Terrassa va ser el 21 de desembre del 1913: 2-1 al camp del carrer del Bisbe Irurita. Un amistós del 1914 va aportar una golejada terrassista per 6-1 (dues dianes de Salvat, una de Garí, Coletas, Estrenger i Pérez). El 1915 el Terrassa FC va aconseguir dos triomfs: 2-1 (Pons i Fonte) i 4-0. El 1918, un 7-3 (Argemí 3, Torrella 3 i Centelles) va reflectir l’hegemonia terrassista.
Durant els anys 20, el Campionat de Catalunya de Primera va canalitzar diversos partits. Al Grup B, el Terrassa FC va vèncer per 2-1 (doblet d’Argemí) el 1920, per 2-0 (Roig i Canals) el 1922 i per 5-2 el 1923. Al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, l’any 1924, terrassistes i europeistes van signar un 3-3.
Un 4-2 amistós el juliol del 1925 va precedir la primera edició de la història de la Copa Catalunya (en forma de lligueta). El 8 de novembre del 1925, el Terrassa FC va batre l’Europa per 4-5, amb un repòquer de Broto, i més endavant va conquerir el títol. El Terrassa FC llueix les dues úniques Copes Catalunya disputades en l’era antiga (el 1925 i el 1936), i dues de la moderna: el 2002 i el 2003. Tot considerant que des del 2014-15 el màxim títol català és la Supercopa, el Terrassa FC, indiscutible líder comarcal en títols, es pot envanir de ser l’únic equip del Vallès Occidental capaç de conquerir el màxim títol de Catalunya, i a més quatre vegades.
Al Campionat de Catalunya de Primera, el 1926, el Terrassa FC va superar l’Europa per 2-1 (materialitzacions de Roig i Canals). Els anys 30, també al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, del 1935, els rogencs van imposar-s’hi per 4-0 (Cambra, Sastre 2 i Burillo), i a la Lliga Comarcal i Promoció, el bèl·lic 1937, per 3-1 (doblet de González, i un altre gol d’Armadàs).
Superada la Guerra Civil espanyola, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, els egarencs van gaudir d’un 3-2 el 1940 i d’un aplanador 8-1 (Artigas 5, Ochoa 2, Alós) el 1943. Els anys 50, a Tercera Divisió, els rogencs van imposar-se per 4-2 (Gaju i tres gols de Guillamón) el 1951, per 3-1 (Lera, Coll i Munné) el 1952-53, i per 1-0 (Anglada) el 1953-54, a més d’un 4-0 (dianes de Murillo, Giménez, Lera i Vallverdú) en un amistós.
Quant als anys 60, a Tercera i a la Copa Federació Catalana, els terrassencs van assaborir un 3-1 (un gol de Brunet i dos de Guerrero). El 1961-62, el Terrassa FC va conquerir el campionat del grup de Tercera i el títol de Tercera en global: el 8 de juliol del 1962 va empatar 1-1 (Brunet) i va superar l’Europa per penals 3-4.
Ja als anys 70, a la Copa del Generalísimo, el 1972 el Terrassa FC es va classificar esmicolant els europeistes per 5-0 (dos gols de Linares i un de Fausto, Rosselló i Domènech). El 1973-74, a Tercera Divisió, el 30 de desembre del 1973, Rosselló va transformar l’1-0.
Els anys 80, a Tercera, el 4-0 del 1984-85 (Saletes 2, Esteban i Cele) i del 1985-86 (Saletes, Fuentes, Ramírez i Quim) es va afegir al pòquer de títols catalans sub-23 consecutius terrassistes, conquesta inèdita. Els anys 90, a Tercera, l’Olímpic va gaudir d’un 5-1 (Lluís 3, Márquez, Rovira), el 1994. El 1994-95, a Segona B, la victòria va ser per 2-1 (dianes de Naranjo i Ormaechea).
Ja al segle XXI, cal subratllar l’1-0 (Oriol Dot) del 2014 i el 3-0 (Grasa, Velillas, Raúl Torres) del 20 de novembre del 2016. El de diumenge serà el primer clàssic a Ca n’Anglada. Un nou al·licient.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Foto: Lluís Clotet
