Els anteriors 10 partits seguits invicte havien permès accedir al “top 20”, i els 11 actuals milloren el registre fins a la posició 16 del rànquing de millors sèries de resultats terrassistes.
De fet, només cinc vegades al llarg de la història el Terrassa FC ha aconseguit una sèrie d’11 partits seguits sumant. D’aquest quintet, només una supera el balanç actual de 7+4. És la sèrie del 1993-94, temporada gloriosa, amb 8+3. Aquella campanya els rogencs van ascendir a Segona B, van enllaçar Lliga i promoció d’ascens i van sumar vuit triomfs i tres empats a la Lliga, des del 2-2 (doblet de Revilla) contra el Sabadell (26 de març del 1994) fins al 2-1 al Mallorca B (29 de maig del 1994), amb gols de Revilla i Julio. El Terrassa FC va ser segon a la Lliga (53+15 punts) i primer i campió al grup de la promoció (9+3 punts).
Un altre 11 va ser el 6+5 del 1986-87, en què el Terrassa FC va ascendir a Segona B en acabar tercer (46+8). Els egarencs van romandre onze jornades de Lliga sense perdre (sis victòries i cinc empats), a les quals van sumar-hi cinc partits del Campionat de Catalunya sub-23 (que també va guanyar l’equip rogenc) i d’Espanya, i un trofeu, per a un total de disset partit oficials sense patir la derrota. La ratxa a la Lliga va començar el 8 de febrer del 1987 (2-1 al Banyoles, amb gols d’Ureña i Saletes) i va coronar-se el 19 d’abril del 1987 (3-4 a Vic). Aquest resultat, materialitzat amb gols d’Aguilar (2), Bonet i Quim, va segellar l’ascens a Segona B.
Una ratxa de 5+6 es remunta al 1971-72. Els egarencs es van mantenir onze jornades invictes, interval en què van sumar cinc victòries i sis empats. La ratxa va començar el 27 de febrer del 1972 contra el Llevant (2-1, amb gols de Moya i Trullàs) i es va tancar el 7 de maig del 1972 amb un triomf contra l’Acero de Sagunt (6-2, amb dianes de Fernández, Beltrán i doblets de Lo i Trullàs). El Terrassa FC va acabar segon i van caure a la promoció.
La darrera sèrie (4+7) es remunta al 1972-73. La ratxa es va repetir, aquesta vegada des de la primera jornada (1-1, gol de Linares, contra el Júpiter a l’aleshores Estadi Municipal el 3 de setembre del 1972) fins a l’1-2 (gols de Rosselló i Domènech) aconseguit al camp del Poblenc el 12 de novembre del 1972: onze jornades, amb quatre triomfs i set empats. Tot i això, el Terrassa FC va acabar onzè.
En tot cas, la major part d’aquestes ratxes positives s’han traduït en títols o ascensos. El somni del Terrassa FC de Cristian García continua. I va entrant, pas a pas, en la selecta i triomfant història del nostre estimat Terrassa FC.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
. 
