Tot i que la millor sèrie de partits oficials seguits invicte és de 22, l’actual ja s’ha situat en el 'top 20' de sèries immaculades, que proliferen en un club històricament i estadísticament guanyador com el Terrassa FC. L’actual sèrie va arrencar amb el triomf per 2-1 (Yaya, Carreón) el 27 d’octubre del 2018 contra el sempre entranyable CP San Cristóbal, i de moment perdura el 2019.
Al llarg de la història, els egarencs han acumulat 4 ratxes de 10 partits sumant. La que va aportar més punts (extrapolant el sistema de puntuació tenint en compte que en aquell moment el triomf n’equivalia a dos) és la de la campanya 1950-51, amb 9 triomfs i un empat. L’equip militava a Tercera, aleshores equivalent a l’actual Segona Divisió B. El 21 de gener del 1951, el Terrassa FC (que en aquella època es denominava Club Deportiu Terrassa) va vèncer curiosament el Sants per 3-2. Aquell triomf va obrir una ratxa de deu partits sense perdre (nou victòries i un empat), coronada l’1 d’abril del 1951 amb un triomf per 0-1 contra l’Arenas de Saragossa. Els egarencs van acabar segons i van disputar la promoció, tot i que no van poder ascendir.
La següent sèrie de 10 partits sumant més rendible és l’actual, la de la campanya 2018-19 (7+3). La tercera (6+4) correspon a la temporada 1990-91, a Regional Preferent, en la cursa que va portar el club fins a Segona B. El 1990-91, entre el 3-2 al Torreforta (Marc, Lardín, Julio) el 3 de març del 1991 i l’1-1 contra la Joventut Bisbalenca (Juan Carlos) el 12 de maig del 1991, el Terrassa FC -que va ascendir- va sumar sis victòries i quatre empats (deu jornades sense perdre).
La quarta sèrie de 10 matxs sumant (4+6) enllaça el 2009-10 i el 2010-11, a la Lliga de Segona Divisió B. Va arrencar l’1 de maig del 2010 a Benidorm (2-2, amb un gol en pròpia porteria i un altre de Gallar) i va culminar el 12 d’octubre del 2010, a Tercera Divisió, amb un 0-0 contra el Palamós.
La ratxa de 9 partits seguits sumant, ja superada, ha ocorregut 6 vegades. Comptabilitzant de major a menor les de més triomfs, la del 2016-17 va permetre enllaçar set triomfs i dos empats, des d’un 2-0 (Grasa i David López) a l’Ascó el 23 de març del 2017 fins a l’1-1 (Velillas) a Ontinyent a la promoció d’ascens.
Dues ratxes són de 6 triomfs i 3 empats. Una és molt inspiradora, ja que es va iniciar el 2001-02, el 7 de maig del 2002, amb el títol conquerit pel Terrassa FC, la Copa Catalunya, en la final a l’Olímpic contra FC Barcelona. L’1-1 (Monty) es va convertir en triomf als penals (4-1). L’últim partit triomfant de la sèrie, el 23 de juny del 2002, va ser el de la promoció d’ascens a Segona Divisió A, amb una golejada per 0-4 a Ceuta (Juanjo, Héctor, Juanmi, Fernando).
La ratxa de 6+3 del 1974-75 també porta records ben bonics. La prolongada lluita per accedir a la categoria d’argent del futbol estatal va rubricar la temporada 1974-75. Les nou jornades d’imbatibilitat (sis triomfs i tres empats) van començar el 27 d’octubre de 1974 amb un 1-2 al camp del Vila-real i es van estendre fins a un 2-1, el 29 de desembre del 1974, contra el Manresa. El Terrassa FC va proclamar-se campió gràcies a un 4-1 al Ieclà el 25 de maig de 1975. Aquell equip (que va acabar amb 52 punts i 14 positius) estava integrat per Capó, Hachero, Sanjuán, Nieto, Sintes, Rodríguez, Clotet (Lecue), Domènec, Fernández, Vila i Rosselló. Les sèries de 5+4 partits corresponen a partits entre la 2002-03 i la 2003-04, entre la 2003-04 i la 2004-05 i de la 2016-17. Com es pot comprovar, el Terrassa FC és una font inesgotable d’estadístiques positives.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
