Neguem categòricament la veracitat del seu contingut. Mai no hem estat en contacte amb Lionel Messi ni amb cap intermediari que digués actuar en el seu nom.
Entre els diversos intermediaris que cercaven informació, alguns no van revelar la identitat del client. Si existís aquest cas, és a dir, si el seu client fos el senyor Messi i no ens ho hagués revelat, ho desconeixem. En qualsevol cas, només hem rebut una oferta seriosa i completa. Ens vam reunir personalment amb uns compradors interessats, que eren de l'Extrem Orient i no tenien absolutament cap relació amb el senyor Messi.
Estimem aquest club i mai permetríem que el nostre orgull impedís el seu creixement sota el mandat d'un nou propietari, amb els recursos i el nom del senyor Messi, sempre que ens fes una oferta justa. Suggerir el contrari és fals, difamatori i insultant.
PD. Pel que fa al ‘Diari de Terrassa’, que porta el nom de la nostra ciutat, com el portem nosaltres, i en concret al senyor Jordi Guillem i qui sigui el seu cap de redacció que aprova les seves publicacions, us volem fer arribar el següent:
1. Codi Deontològic de la FAPE (Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya – el codi estatal de referència). A l'apartat III.1.a) diu textualment: “Haurà de fonamentar les informacions que difongui, cosa que inclou el deure de contrastar les fonts i el de donar l'oportunitat a la persona”. Això s'aplica tant a persones físiques com a persones jurídiques (com un club de futbol).
2. Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya (el codi específic de Catalunya, que és aplicable directament al ‘Diari de Terrassa’). En el criteri 2 (“Evitar perjudicis per informació sense prou fonament”) estableix: “El periodista s'ha de posar en contacte prèviament amb els afectats per donar-los l'oportunitat de respondre”.
Tampoc no podem ignorar la coincidència que aquest és el mateix periodista que va publicar declaracions dels nostres socis queixant-se contra la nostra directiva, abans de l'històric derbi contra el CE Sabadell, l'abril de 2025. Igual que ara, llavors tampoc se'ns va donar l'oportunitat de comentar i explicar per què ens vam veure obligats a prendre la impopular (i contrària als nostres propis desitjos) decisió, que va ser la causa comprensible de la seva frustració.
Aquesta és la segona vegada que aquest periodista incorre en una clara falta deontològica i ètica amb la intenció òbvia de crear divisió dins la família del Terrassa FC per obtenir clics. No vam prendre mesures la primera vegada, però ens reservem el dret de fer-ho aquest cop.
