Contra aquest rival, el balanç particular històric reflecteix la igualtat entre tots dos equips: 9 triomfs del Terrassa FC, 9 empats i 9 victòries de l’Ontinyent, 36 gols a favor del Terrassa FC, 26 en contra. Per tant, un 9-9-9 ben il·lustratiu sobre la complexitat dels valencians.
L’Ontinyent, nascut el 1931 després de la fusió entre el CD Onteniente i l’Ideal, ha jugat cinc temporades a Segona Divisió, els anys 60 i 70, però habitualment s’ha mogut entre Segona B i Tercera. L’últim intent d’ascendir a Segona A, el 2009-10, va acabar com el rosari de l’aurora: els valencians van eliminar el Guadalajara i l’Eibar, i, en la tercera i definitiva eliminatòria contra l’Alcorcón, després d’un 1-1 a casa i amb 0-2 al descans a Madrid, van veure com els locals capgiraven el marcador amb gran polèmica i el tercer gol al minut 94.
El primer envit entre tots dos equips es va produir a Tercera Divisió (que aleshores equivalia a l’actual Segona B), la campanya 1971-72. Els egarencs van vèncer el 3 d’octubre del 1971 per 4-0, amb dos gols de Re, un de Lo i un de Moya. A la segona volta, els valencians van aconseguir un 1-0.
Aquelles temporades van ser fructíferes per als egarencs, que cercaven l’ascens a Segona i l’acabarien aconseguint. El 1972-73, els rogencs van esgarrapar un empat a El Clariano: 1-1, amb gol de Linares, que els anys 80 entrenaria al Terrassa FC i el portaria a aconseguir quatre títols de Catalunya sub-23. Aquella temporada, els de la Vall d’Albaida van emportar-ser un 0-1 del Municipal. El 1973-74 li va provar al Terrassa FC: 0-0 a El Clariano i 3-0 (els tres gols, d’Añil) al Municipal.
El 1974-75 és una campanya molt recordada a la ciutat, ja que els rogencs van aconseguir l’anhelat ascens a Segona Divisió. Aquella temporada, el Municipal va celebrar un 3-1 (amb gols de Silvio, Isaach i Rosselló), però a Ontinyent els rogencs van cedir un 1-0. En el retorn a Tercera, el 1979-80, Domènech va liderar un clar 3-0, i dos gols de Bonell van aportar el primer triomf terrassista a El Clariano: 1-2, el 2 de març del 1980.
A partir d’aquí es va donar un salt en el temps, fins a la temporada 1994-95, a Segona B, amb dos resultats adversos. No obstant això, el 1995-96 va ser positiu. El 12 de novembre del 1995, Vacas (actual entrenador egarenc) va segellar el triomf per 0-1 a El Clariano. A la segona volta, a l’Estadi Olímpic de Terrassa, un inspirat Vacas va aportar un nou gol i, juntament amb Campuzano, va ajudar a rescabalar un empat em un duel esbojarrat (3-3). L’únic amistós entre tots dos conjunts, el 17 l’agost del 1996, va somriure al Terrassa FC: 0-1, gol de Chuli, que havia fitxat pels egarencs precisament procedent de l’Ontinyent.
El 1997-98, els egarencs van empatar 0-0 a terres valencianes i va guanyar 4-2 (tres gols de Campuzano, un de Gallego) a l’Olímpic. El 1998-99, el 2-0 (Raset i Carmelo) de Terrassa va precedir el 0-0 d’El Clariano. El 1999-2000 va estar marcat per sengles 1-1, amb gols de Vilaseca a Terrassa i de Juli a Ontinyent.
Un nou salt en el temps porta a l’estada més recent dels egarencs a Segona B. Des de la campanya 2007-08 fins a la 2009-10 els únics resultats positius contra els valencians van ser un 0-0 a domicili i un 2-2 a casa, amb gols de Ramírez i Florian. La temporada següent els egarencs van iniciar un cicle a Tercera que intenten finalitzar amb l’actual promoció d’ascens.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
