Tanmateix, l’encontre es disputarà a porta tancada per decisió de l’Ajuntament de Terrassa. Això contrasta enormement amb la gentada que es va congregar al Nou Congost de Manresa per assistir al triomf del Terrassa FC, que va conquerir el primer trofeu de la temporada. A més, i més enllà de comparatives flagrants amb altres concentracions que sí que es permeten, la capacitat de públic de l’Olímpic és molt més gran que la de Manresa, de forma que la distància de seguretat estaria clarament garantida.
El Terrassa FC de Xevi Molist, que acumula 13 partits seguits invicte, rep l’EC Granollers a l’Olímpic amb el record del gol de Pelegrín el 15 de setembre de 2019 a la Lliga de Tercera Divisió, que va segellar l’1-0 final. El curs anterior, Nils va fer l’1-1 aconseguit amb una xurriacada llunyana que va alegrar unes últimes jornades sense opcions de promoció. L’anterior referent a l’Olímpic, el 24 de març del 2018, va suposar un 4-0 materialitzat per partida doble per Ferreira i Nils, el que va propulsar els egarencs cap a la quarta plaça.
En el balanç històric dels 111 partits disputats, els rogencs dominen amb un marge relativament estret, amb 48 triomfs, 20 empats i 43 derrotes, 206 gols a favor i 197 en contra.
La primera visita dels granollerins a Terrassa, un amistós el 18 de febrer del 1923, va cloure 4-1 (dos gols de Rediu i un de Canals i Broto). Al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 1931, el Terrassa FC va apallissar el rival per 5-1 (Broto, Losada, Aratells, Coromines i un gol sense localitzar). El 1932, en un amistós, el Terrassa FC va assolir un 4-3, amb dos gols de Losada, un de Boter en pròpia porteria i un de Roig. Al Català de Segona, el mateix 1932, els terrassistes van guanyar per 3-2 (dos gols de Cadafalch i un de Sancho).
Els anys 30, a la fase d’ascens del Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 1934, el Terrassa FC va vèncer per 5-2 (Rius, Burillo, dos de Bruno i un de Marzo), i després per 7-0 (Burillo 5, Crespo, Sánchez).
Al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, les victòries se succeïen: el 1934 un 2-1 (dianes de Burillo i Sastre), el 1935 un 3-1 (triplet de Burillo) i el 1936 un 5-0 (gols de Rius, Pueyo, Colomer, Cadafalch i Astola). El 1936, el Terrassa FC va conquerir contra el Girona, a Granollers, la segona Copa Catalunya de la història, per 3-2. Els egarencs, amb quatre màxims títols catalans, són els líders comarcals al palmarès, i els absoluts en l’era antiga.
A la Lliga Comarcal i Promoció, Campionat de Catalunya, Lliga Regional, Grup A o Primera Regional es van disputar nous derbis del Vallès. El 1940, el Terrassa FC va vèncer 4-0 i 3-1, el 1943 3-1, el 1945 5-0 i 2-0, el 1946 5-2, el 1947 3-1 i 2-1 i el 1950, 3-2. Un parell de 4-0 i un 3-0, aquest a Tercera Divisió, reflecteixen una línia positiva. De fet, el factor camp ha influït enormement en el balanç entre els dos equips.
Dels anys 50 destaca, el 1956, un 6-0 (Caítos 3, Iriarte, Epi i Vallverdú), i dels 60, a Tercera, un 3-0 (Masferrer, Oliet, Pineda) el 1961-62; 2-1 (Díaz i Lacalle) el 1963-64; 2-0 (Nito i Salva) el 1965-66; i 3-2 (dos de Marín, un de Trullàs) el 1967-68.
Els anys 70 registrem un 1-1 (Fernández), el 1971, en un amistós. El 1983-84, a Tercera, cal destacar els triomfs el 1984-85 a la Lliga (2-0, gols de Cele i Esteban) i al Campionat de Catalunya sub-23 (5-2, amb dianes de Fuentes i Saletes, en dues ocasions, i de Burgos). El Terrassa FC va assolir el Campionat de Catalunya sub-23 aquella temporada, un dels quatre consecutius en aquesta competició, el palmarès de la qual lidera.
Endinsats als anys 90, el 1992-93 el Terrassa FC va guanyar 4-3 (tres dianes de Raúl, una de Lluís), i el 1993-94 3-2 (gols de Lluís, Vallès i Naranjo). El 1996, un 2-0 (Gurría i Guerrero), i el 2010, un 2-1 (Jesús García i Carlitos), van precedir la fase actual a Tercera, en què registrem l’1-0 (Grasa) del 2015-16, el 2-1 (Raúl Torres i David López in extremis) del 2016-17 i el 4-0, 1-1 i 1-0 exposats a l’inici. En un partit on es preveuen moltes proves, la ratxa positiva acumulada actua com a al·licient afegit.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
