El rival inquieta molt. De fet, el seu estat de forma és brutal, així com la capacitat golejadora (el màxim anotador del grup, amb 46 dianes). Un equip que ha superat recentment Hospi i Vilafranca és molt temible. Amb 37 punts, els 38 del Terrassa FC són un al·licient més per als barcelonins, que poden escalar fins a la segona posició, ja que sembla que l’Hospi s’ha escapat de forma gairebé definitiva. A més, segons quina sigui la combinació de resultats, els rogencs poden quedar fora de posició de promoció d’ascens, atès que el cinquè, una Pobla de Mafumet en ratxa, està a només dos punts.
El balanç històric particular (132 partits jugats) entre rogencs i graciencs és ben igualat: 54 triomfs egarencs, 25 empats i 53 derrotes, 264 gols a favor del Terrassa FC, 260 en contra. Fins i tot en la data de fundació existeix força equilibri: el 1906 el Terrassa , el 1907 l'Europa. A la primera volta, un 2-2 (gols de Coro i Arranz, i polèmica arbitral per certes decisions que van perjudicar els rogencs) determina que la diferència de gols particular també es decidirà a l’Olímpic.
El Terrassa FC ha conquerit a la nostra ciutat diversos trofeus contra els europeistes: el 1921 la Copa Domènec Palet i Barba (1-0); el 1923 la Copa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (3-1); el 1925 la Copa Círcol Egarenc (4-2); el 1928 la Copa Ajuntament de Terrassa (5-0); i el 1962 el III Trofeu Fundador Domecq (i campionat de Tercera) per 1-1 (4-3 per penals). Els 130 trofeus del primer equip de futbol egarenc llueixen d’allò més a la Sala VIP de l’Olímpic!
El primer Terrassa FC-CE Europa de la història, el 21 de desembre del 1913, va aportar un triomf local per 2-1. El 1914, un nou amistós va segellar un brutal 6-1 (gols de Salvat en dues ocasions, Garí, Coletas, Estrenger i Pérez). El 1915 el Terrassa FC va aconseguir dues victòries, per 2-1 (Pons i Fonte) i per 4-0. El 1918, un 7-3 (Argemí 3, Torrella 3 i Centelles) reflectia la voràgine terrassista.
Els anys 20 l’activitat es va concentrar al Campionat de Catalunya de Primera. Al Grup B, el Terrassa FC va guanyar per 2-1 (doblet d’Argemí) el 1920, per 2-0 (Roig i Canals) el 1922 i per 5-2 el 1923. Al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, l’any 1924, terrassistes i europeistes va empatar 3-3.
La Copa Catalunya va adquirir protagonisme. El juliol del 1925, els egarencs van imposar-se per 4-2 en un amistós. El 8 de novembre del 1925, en la primera edició de la Copa Catalunya de la història, en forma de lligueta, el Terrassa FC va vèncer l’Europa 4-5 (amb repòquer de Broto) i, després, es va adjudicar el títol. El Terrassa FC ostenta les dues úniques Copes Catalunya disputades en l’era antiga (el 1925 i el 1936), i dues de la moderna: el 2002 i el 2003. Com que des del 2014-15 el màxim títol català és la Supercopa, el Terrassa FC, clar líder, és l’únic equip del Vallès Occidental que ha guanyat el màxim títol de Catalunya.
Al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, el 1926 els egarencs van superar l’Europa per 2-1 (dianes de Roig i Canals). Els anys 30, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, els vermells van guanyar per 4-0 (Cambra, Sastre 2 i Burillo), el 1935. El 1937, a la Lliga Comarcal i Promoció, el triomf es va materialitzar per 3-1 (González 2, Armadàs).
Superada la Guerra Civil espanyola, els anys 40 els duels van continuar. Al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, els egarencs van gaudir d’un 3-2 el 1940 i d’un espaordidor 8-1 (Artigas 5, Ochoa 2, Alós) el 1943.
Ja als anys 50, a Tercera Divisió, els vermells van guanyar 4-2 (Gaju i tres gols de Guillamón) el 1951, 3-1 (Lera, Coll i Munné) el 1952-53, i 1-0 (Anglada) el 1953-54. En un amistós el triomf va ser per 4-0 (dianes de Murillo, Giménez, Lera i Vallverdú).
Els anys 60, a Tercera i a la Copa Federació Catalana, els terrassencs van fruir d’un 3-1 (un gol de Brunet i dos de Guerrero). El 1961-62, el Terrassa FC va adjudicar-se el campionat del grup de Tercera i de Tercera en global: el 8 de juliol del 1962 va empatar 1-1 (Brunet) i va imposar-se per penals 3-4. Curiosament, els 4 gols de penal van ser aconseguits per Oliva, puix que en aquells temps el mateix jugador podia executar tots els penals, norma que va canviar més endavant.
Els anys 70, a la Copa del Generalísimo, el 1972 el Terrassa FC es va classificar mitjançant un 5-0 (dos gols de Linares i un de Fausto, Rosselló i Domènech). El 1973-74, a Tercera Divisió, el 30 de desembre del 1973 Rosselló va segellar un 1-0.
La dècada dels 80, a Tercera, el 4-0 del 1984-85 (Saletes 2, Esteban i Cele) i del 1985-86 (Saletes, Fuentes, Ramírez i Quim) va acompanyar el pòquer de títols catalans sub-23 consecutius terrassistes. Els anys 90, també a Tercera, l’Olímpic va gaudir d’un 5-1 (Lluís 3, Márquez, Rovira), el 1994. El 1994-95, a Segona B, el triomf va ser per 2-1 (dianes de Naranjo i Ormaechea).
Ja al segle XXI, el 2010, a Tercera, cal subratllar l’1-0 (Oriol Dot) del 2014 i el 3-0 (Grasa, Velillas, Raúl Torres) del 20 de novembre del 2016, el darrer triomf a casa contra els barcelonins, antagonistes incòmodes darrerament a l’Olímpic.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
