Les de Lluís Ros han superat moltes barreres mentals al llarg de la competició assolir el primer triomf (3-2 contra l’Europa a finals d’octubre), repetir triomf a casa (2-0 al Pallejà el novembre), guanyar a domicili (1-2 a Vic també el novembre) o batre un rival directe fora de casa (0-2 al Pardinyes el desembre). Al gener cal tombar una altra paret reiterada: guanyar un rival directe quan hi ha opció de fugir del descens. En dues clares opcions similars (Osca i Igualada) la pressió ha tenallat les egarenques, que, per joc, han demostrat que mereixen la salvació.
Les empordaneses van aparèixer a l’escena fel futbol femení el 2009, i el 2014 van arribar a Preferent. Quatre temporades després, van estrenar-se a Segona Divisió (l’actual Primera Nacional), recollint el testimoni de L’Estartit com a pal de paller del futbol femení gironí.
La passada campanya, les empordaneses van acabar avant penúltimes, i fora de casa van ser capaces de batre el Son Sardina, el Pallejà i el Mallorca. En l’actual temporada, el 4-2 (gols de Marcet i Serrano) de la primera volta va ser enganyós. Ara, un triomf per tres gols (gens senzill d’aconseguir) capgiraria l’average particular i situaria del Terrassa FC fora del descens. Fins i tot un empat o un triomf mínim ho podrien permetre, en funció dels resultats d’Osca i Pallejà. Vèncer les gironines i, de retruc, abatre murs mentals, és el repte a l’Estadi Olímpic de Terrassa.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Marc Domingo
