Tot i ser un feu exigent, on la temporada passada els vermells es van haver de conformar, l’11 de setembre del 2018, amb un 1-1 (gol de Toledo), en altres ocasions la sort ha somrigut els de la capital vallesana. Caldrà alimentar, al Municipal Les Fontetes, aquestes pulsions positives.
Els de Xevi Molist arriben al matx amb la moral ben alta després del brillant esprint final que va donar el triomf per 2-1 contra el Figueres. L’Olímpic ha aportat de moment un 9 de 9; en canvi, cal millorar el botí en els desplaçaments, on s’han sumat dos empats (que amb arbitratges correctes haurien estat victòries) i encara no es coneix el triomf. La solidesa defensiva s’ha d’acompanyar de més risc en atac, especialment a l’àrea, quan l’intent de dríbling pot provocar penals o, almenys, neguit en l’adversari.
El balanç particular ha estat equilibrat durant diverses campanyes, però darrerament, de manera suau i progressiva, s’ha anat decantant a favor del Terrassa FC: 6 victòries, 5 empats i 3 derrotes, 17 gols a favor, 13 en contra.
A Cerdanyola del Vallès, l’11 de maig del 2014 a La Bòbila i el 14 de maig del 2017 a Les Fontetes, els egarencs van assegurar dues promocions d’ascens. Un 2-3 d’infart i de carambola el 2014 i el 0-2 (Raíllo, de penal, i Nils Puchades) del 2017, que va rubricar matemàticament una nova promoció, romanen perennement en l’imaginari col·lectiu rogenc.
En les darreres dues temporades, els rogencs han empatat a Cerdanyola i han guanyat a l’Olímpic: 0-0 i 1-0 (el decisiu gol de Toro a l’últim sospir) fa dos exercicis, 1-1 i 2-0 (gols d’Arranz i Daisuke) el curs passat. El primer encontre a Cerdanyola, un amistós el 15 d’agost del 2012, va acabar 0-0. Curiosament, el primer duel oficial, el 2013-14, va coincidir amb el joiós 2-3 (Pedro, Gallar i Montoro). La força dels records ha d’empènyer els rogencs.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
