Els de Xevi Molist, que acumulen un triomf (Banyoles) i un empat (Europa), han d’intentar sumar per diversos motius. En primer lloc, els del Penedès porten anys a la zona alta de la classificació, en alguns casos disputant la promoció d’ascens, de forma que són un antagonista (com l’Europa) contra el qual els punts són especialment rellevants de cara a final de temporada (en termes d’average directe o possibles empats múltiples). Una ensopegada suposaria que els vilafranquins s’escapessin a la classificació. La Lliga tot just acaba d’arrencar, però qualsevol remuntada és complexa.
En segon lloc, puntuar a Vilafranca reforçaria la confiança de l’equip, que està començant de forma prometedora i il·lusionant però que va patir en el tram final a Gràcia, tot i que va demostrar prou professionalitat i esperit de lluita com per esgarrapar un valuós empat.
En tercer lloc, i en termes estadístics, el Terrassa FC acumula una interessant xifra de sis partits invicte (tres triomfs i tres empats) seguits en Lliga: els quatre darrers del 2017-18 (Granollers, Fundació Grama, Ascó i Pobla de Mafumet) i els dos actuals. Prolongar aquestes sèries és motivador per se i estimula jugadors, cos tècnic i aficionats.
En quart lloc, el killer Arranz pot sumar marques força meritòries dintre de la història del club. El seu primer repte personal (tot i que el primer és l’equip, com sempre ha prioritzat el davanter) rau a arrodonir a l’alça els 19 gols que porta a la Lliga. Ara mateix Arranz ja ha entrat entre els 50 millors golejadors a la Lliga de la història, empatat amb Artigas (1942-1951) i Paquito (1982-1987). A tir (20 gols) es troben Blay (1942-1943), Gibanel (2000-2004) i Maikel (2003-2005). Al rànquing que inclou totes les competicions (partits oficials i amistosos), les 24 dianes actuals d’Arranz l’equiparen a jugadors com Papell (1918-1927), Giménez (1954-1961) i Marín (1967-1968).
El balanç particular contra els vilafranquins, més equilibrat en els darrers anys, afavoreix clarament el Terrassa FC: 27 triomfs rogencs, 13 empats i 19 derrotes, 106 gols a favor i 77 en contra. El darrer referent, el 27 de gener del 2019, va acabar 2-2, amb gols de Serramitja (a qui desitgem una plena recuperació de la seva greu lesió) i Arranz.
Al Penedès destaquen triomfs espectacular (1-6, 0-4, 4-6 o 3-5). En el primer matx, el 30 d’agost del 1921, a la Copa Vilafranca, el Terrassa FC va maçolar per 1-6 (tres gols de Roig, dos de Torrella i un de Canals). Al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 1933, els egarencs van piconar per 0-4 (tres gols de Burillo, un de Legaz). El 14 de setembre del 1947 els aficionats van assistir a un impressionant 4-6 (Gabarró 3, Fargas, Arcas, Sans).
Ja els anys 60, a Tercera, el 1964-65 els egarencs van imposar-se per 1-2 (gols d’Oriol i Oviedo). El 1968-69, el Terrassa FC va vèncer per un prolix 3-5 (Martínez Haba 3, Trullàs, Balaguer), i el 1969-70 per 1-3 (dianes de Cristóbal, Fausto i Mercadé).
Els anys 80, a la Copa Catalunya i a Tercera, cal remarcar un 2-4 a la Copa Generalitat (gols de Ruiz, Aguilar, Montes i un en pròpia porteria), després d’un 8-2 terrassista al Municipal. El 1989-90, el Terrassa FC va empatar 1-1 (Parejo). El 1990-91, a Regional Preferent, els egarencs van vèncer per 0-2 (dianes de Lardín i Julio). En l’ascens a Primera Catalana, els egarencs van empatar 0-0 a Vilafranca.
En l’actual fase a Tercera, el 2011-12 els rogencs van guanyar per 1-3 (gols de Ramón Suárez, Carlos i Erencia). El darrer triomf al Penedès es va produir el 19 de novembre del 2017, un 1-2 segellat per Piera i Raúl Torres. Ara s’acumulen les motivacions extra per seguir sumant.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
