Boniquet: “El Granollers es trobarà amb un Terrassa FC més necessitat i motivat que mai”

Boniquet: “El Granollers es trobarà amb un Terrassa FC més necessitat i motivat que mai”

Terrassenc i des dels quatre anys jugador terrassista, Xavi Boniquet fa repàs de la seva trajectòria al Terrassa FC, fa balanç de la temporada i dels proper rivals i recorda experiències com la de jugar al Santiago Bernabéu o anècdotes divertides, sent ell petit, amb Pepe Mármol i Toni Rodríguez.

Terrassa FC Divendres, 29 abril 2016

Què representa per a Xavi Boniquet defensar la samarreta del primer equip del Terrassa FC?

Mare meva és un sentiment. He nascut terrassista. Des dels quatre anys porto jugant aquí. Sempre recordaré quan vaig arribar aquí a entrenar, que ja entrenava el meu germà, i veure a Pepe i a les motxilles de la roba posava “patufets”. Ho he donat tot, el meu germà ho ha donat tot, els meus pares ho han donat tot perquè hem estat aquí tota la vida així que imagina’t els diners invertits que han fet els meus pares amb els dos des de petit [riu].

Tu i el teu germà futbolistes… vens d’una família molt futbolera?

Sí. Jo, el meu germà, el meu cosí per part de mare, que va jugar a l’Espanyol, i el meu oncle Rodri, que va jugar al CE Sabadell a Primera Divisió. El meu pare únicament de forma amateur. Va fer grans coses, però no va ser un professional en el món del futbol.

Per a qui no et conegui, Xavi. Qui ets i on has jugat fins ara?

Vaig estar al Terrassa FC fins a Juvenil Nacional. L’últim any vam pujar a Divisió d’Honor i a partir d’aquí fitxo per l’Osasuna, tot i que les coses no van anar del tot bé a la segona volta i l’any següent vam rescindir el contracte de mutu acord i vaig marxar a la Pobla de Mafumet, el filial de Gimnàstic de Tarragona. Allà vaig estar dos anys i mig i vaig marxar a la UE Sant Andreu amb Piti Belmonte. L’entrenador va fitxar pel Badalona i em va trucar i vaig marxar amb ell i després UE Cornellà.

De qui guardes un record especial després de tots aquests anys?

Recordo a moltíssimes persones. He après de molts. A Pamplona vaig aprendre molt d’un noi que es diu Molo, que ara està al Lleida, i de Xavi Anunciata, que ara per cert no sé on és. Ells em van ensenyar a madurar. També Morales, mític porter del Terrassa FC. L’adaptació de Tercera a Segona B, quan vaig passar el Sant Andreu, va ser molt positiva gràcies a ell. A Cornellà érem tots molt joves, però Toni Doblas i Pelegrí em van marcar. Aquí a Terrassa FC l’Aaron, amb el qual tinc una gran amistat. Ell m’ha ensenyat molt a saber estar dins del camp. Que no només són importants els gestos tècnics.

Del que segur et portes de la teva etapa al Cornellà és el fet de jugar al Santiago Bernabéu. Com és això?

Això és una experiència inoblidable. Pocs ho poden dir, fins i tot els que juguen a Primera si tenen sort només poden fer-ho un cop l’any. Jugar amb tot un Reial Madrid, al Bernabéu i davant de 60.000 espectadors és espectacular. Ha estat el millor que m’ha pogut passar.

I un dia com aquell com es viu? S’està molt nerviós?

No vaig passar nervis. Bé de fet vaig passar un contratemps d’anada a Madrid. Vaig tenir una petita infecció en els nervis dels queixals i el viatge a Madrid va ser horrible. La nit d’abans ho vaig passar molt malament. Sort que David, el capità del Cornellà, és dentista i em va curar. Anava mig drogat tot s’ha de dir, però per al partit estava perfecte. M’ho vaig prendre com si fos un matx normal de lliga i això em va permetre gaudir del partit. Els que van venir a veure em van dir que em veia als ulls la il·lusió que tenia.

Quines diferències nota un futbolista entre jugar a Segona B i fer-ho a Tercera?

Cada vegada menys. Pel que fa als que estan molt amunt, com l’Hèrcules o el Vila-real B, sí perquè el nivell és diferent, però els de meitat de la taula de Segona B respecte a Tercera no n’hi ha. Cada vegada hi ha menys diria.

Parlàvem abans del Santiago Bernabéu no sé si la resposta de la següent pregunta anirà per aquí: amb què somia Xavi Boniquet?

És difícil. Jugar en un equip així de tan alta categoria és molt complicat. Tant de bo que sí, però no m’agrada posar-me metes perquè després un cop complertes perds la motivació. M’agraden els petits objectius. Vaig poc a poc, cada any una cosa i ja està. Evidentment m’agradaria poder jugar a Primera Divisió, però tinc 26 anys i és molt difícil.

I quan s’acabi això del futbol, et planteges alguna cosa?

Ara mateix no m’ho plantejo, però sí que li dono voltes perquè sé que això s’acaba. No estic nerviós. Estic estudiant i espero treure’m una carrera. No tinc una idea molt clara. Em vaig movent per sensacions. Estudiaré un Grau Superior d’Esports i després vull anar a la universitat i fer Criminologia. Per tenir obertes dues vies diferents i quan passin els anys pugui decidir perquè l’esport amb els anys crema.

Màxim golejador de l’equip amb set dianes. Has estat sempre tan determinant en aquesta faceta?

M’ho he trobat [riu]. No acostumo a fer molts gols. Al Sant Andreu vaig anotar sis gols en mitja temporada, però al Badalona i al Cornellà dos. David Pirri em va saber trobar la posició on realment estic còmode i no sabia que existia aquesta posició per a mi. Estic més a prop de porteria i tinc més oportunitats de marcar gols, però sens dubte el fet d’estar a casa i que la gent t’estimi et fa sentir més confiat.

Peça vital per al Terrassa FC de Pirri, Duque i ara Toni. Et sents important dins l’equip, oi?

Em sento molt agraït amb tots tres. Serà perquè també m’ho he treballat durant cada entrenament i així Pirri, Duque i Toni han confiat en mi. Estic molt agraït.

Ets de portar la veu cantant dins del vestidor?

No sé què dir-te. Suposo que si. Tenint en compte que encara vull considerar-me una persona jove, amb 26 anys sóc dels més veterans [riu] i potser sí que puc ser influent amb els més joves en algunes coses, però tots som importants dins l’equip. Si un dia no hi sóc jo, hi haurà un altre que sàpiga fer-ho igual o millor.

M’han dit que et piques moltíssim als entrenaments quan no guanyes. És cert?

No m’agrada perdre, em fa molta ràbia. Acabo molt fotut. Em porto molt bé amb en Víctor i l’Isaac, però em pico amb ells perquè fem competició en els entrenaments amb punts i l’últim convida al que sigui. I tenint en compte la bona amistat que tinc amb ells dos els he dit moltes vegades que tant de bo no guanyin. Però ho dic molt picat eh [riu]. No ho porto bé i sembla que estigui enfadat amb tothom quan realment ho estic amb mi mateix perquè faig autocrítica. Sóc molt perfeccionista i crec que és un error voler fer-ho tot sempre bé i guanyar sempre. No pot ser.

Havies coincidit amb algun jugador de l’actual plantilla en un altre equip?

Quan vaig arribar coneixia Javi González, perquè jugava al Terrassa FC i coneixia al meu germà; a Aaron Bueno d’altres anys; a Miki del Badalona; a Montero no personalment però sí de parlar alguna vegada amb ell; a Borges, perquè és famoset al fúbol català [riu]; a Joan Grasa; al famós Víctor Merchán que va donar la vida al Terrassa FC al desembre [riu]; a Isaac Maldonado del futbol base… Sí, Déu n’hi do.

Parla’ns de l’afició, jugui on jugui el Terrassa FC sempre hi ha algú a prop animant. A Sant Feliu va ser increïble.

Aquestes són les coses que té el Terrassa FC. Que poden ser més o menys però són sorollosos i sempre estan donant suport i això és d’agrair molt. Quan un partit no surt bé, em fot per aquesta gent que ve a animar-nos i que fa molts esforços. Admiro de veritat a tota l’afició. Tenim una afició admirable. No ens podem queixar d’ella. Tenir-los cada setmana, per a nosaltres, de veritat, és molt important.

Però amb la concentració, la intensitat, que requereix un partit, realment se sent? Noteu aquesta calor?

Sí i tant. Sinó es converteix en un partit d’entrenament, però si ve algú a animar-te i a cridar se sent. La teva afició està rugint per tu. Avui precisament m’he mirat vídeos d’anys enrere amb tot l’Olímpic ple, amb el Torrent Colarao, els Supporters, la penya La Bota i havia un ambientàs i veig això i se’m posa la pell de gallina. M’emociono, de veritat.

Destaca futbolísticament a algun company. Cal dir que hi ha hagut ple i tots els teus companys sense cap excepció t’han nomenat a tu. A qui destaca Xavi Boniquet?

Agraeixo això als meus companys de veritat, m’he quedat sorprès. Els agraeixo que siguin tan agraïts amb mi, valgui la redundància [riu]. Jo no sabria qui dir-te perquè tots són molt vàlids des dels més joves com l’Adri, que té una qualitat espectacular i molt recorregut, o en Chele, amb unes condicions espectaculars. Però també Güell, Manu Martín o Víctor Merchán, de qui ja em van avisar. Només em va fer falta entrenar un dia amb ell per comprovar que aquest jugador no hauria d’estar jugant a Tercera Divisió. Isaac Maldonado té un desbordament espectacular i molt bon tir, Joan Grasa, Óscar… per a mi tots són molt important i no sabria dir-te un.

Mulla’t, Xavi.

[Riu]. A mi m’agrada molt el futbol associatiu i a mi m’impressiona molt Víctor Merchán. Aquest home té molta elegància, fa el futbol que no veu tothom, que a ulls d’una altra persona que només veu gols no veu. Merchán té alguna cosa especial als peus. Ell marca la diferència al vestidor i al camp però Chele, que ara és molt jove, quan sigui més gran serà un jugador espectacular.

Toni Rodríguez també marca la diferència? Com és treballar amb ell?

A Toni el conec des de petit. Tinc una anècdota amb ell. Jo era un davanter molt semblant a Saviola i ell em va canviar a extrem. Ho recordo perfectament perquè estava a alevins, jugàvem a Manresa i els meus pares li van preguntar, no en forma de queixa ni de bon tros sinó per saber els motius del canvi, i Toni va dir: “Jo veig més al Xavi de jugador de banda”. Des d’aquell dia he jugat en banda, així que imagina’t. Ell és un entrenador molt vàlid per al Terrassa FC i ho ha demostrat amb cinc partits seguits sense perdre. Això no només ho fem nosaltres, l’entrenador fa moltes coses. Toni és un professional com la copa d’un pi.

Sense preguntar-te res: Pepe Mármol.

Si el Terrassa FC i l’estadi passessin a dir-se Pepe Mármol no passaria res. És d’aquelles persones que vagis al club que vagis el coneixen. El meu germà ha coincidit molts anys amb en Pepe i només té paraules bones sobre ell. És un encarregat de material que ni a Primera Divisió. Nosaltres mai estarem a l’altura d’en Pepe i ningú d’aquest club mai ho estarà. Amb en Pepe tinc molts records d’ell em tiraria amb tu ara i aquí parlant moltes hores d’ell.

Explica’ns un record, va.

Me’n recordo de baixar pels passadissos de l’Estadi i que em digués des de ben petit: “Que no es pot jugar als passadissos!”. Ara moltes vegades li recordo. Sóc molt tímid i quan era petit no m’agradava dutxar-me aquí i en Pepe em deia: “T’has de dutxar, Xavi, t’has de dutxar” [riu]. Tinc una amistat increïble amb ell. Per el meu germà era el seu segon pare perquè era un cap boig i sempre s’oblida alguna cosa i en Pepe sempre hi era per ajudar-li.

Amb aquesta plantilla, amb aquest treball i amb aquesta afició, el Terrassa FC mereix estar més amunt en la classificació, no?

Sens dubte. Mereixem estar molt més alt. De fet crec que tots els equips quan s’enfronten a nosaltres ho diuen. “Aquest equip no està on hauria d’estar”. Aquesta ratxa de deu jornades ens han perjudicat molt. Hem sobreviscut, tot i que la situació és crítica ara mateix perquè compte amb els descensos compensats.

Què li va faltar a l’equip dissabte contra el Santfeliuenc per no poder encadenar almenys el sisè partit seguit sense perdre?

No crec que li faltés alguna cosa, crec que li va sobrar tensió. Vam fer el gol i ens vam sentim còmodes, però quan van fer l’1-1 l’equip es va posar en tensió i després va ser córrer darrere de la pilota i dins de la negativitat amb l’expulsió de Chele va arribar el 2-1. Vam pecar d’excés de tensió.

Què esperes contra el Granollers?

Espero guanyar [riu]. Estic convençut que guanyarem. Allà ens van demostrar que són un equip molt treballat, que els agrada el futbol i són precisos en atac. Tenen un nou entrenador, Antonio Hidalgo, que el coneixem d’haver estat en bons equips i tindrà idees de futbol. Aquest canvi motivarà els jugadors, però es trobaran amb un Terrassa FC més necessitat i motivat que mai.

El partit d’anada va acabar 5 a 0. Hi ha ganes de venjança o això no es té en compte?

Un ho té present, evidentment, perquè encaixar cinc gols fa mal. Però la forma de perdre és discutible perquè jo els primers 30 minuts vaig gaudir molt. Després ens van fer gols i va ser desastrós i la pitjor de les malsons. D’això un és conscient, així que veurem què passa aquí.

El millor de tot és que el Terrassa FC ha de disputar dos dels tres partits que resta a casa.

Sens dubte. Ens visita el Granollers i el Morell i són equips als quals se’ls pot fer patir aquí, sense pecar ara de confiança perquè són complicats. El Granollers pel que és i el Morell perquè no es juga res i aquests equips moltes vegades són els pitjors perquè no tenen res a perdre.

Un missatge a l’afició. Què els hi diem perquè vinguin diumenge?

Moltes coses. Que segueixin confiant en nosaltres com ara, que ens segueixin donant suport com ho fan, perquè això a nosaltres ens dóna la vida. Que ells són el jugador 12 i que no els defraudarem perquè això s’ha de tirar endavant per ells, pel club, per la història i per nosaltres, òbviament. Espero que diumenge estiguin aquí com sempre i que hi hagi un molt bon ambient perquè això ajuda molt.

PATROCINADORS PRINCIPALS

FCV TERRASSA opt .   INNOVAHABITATGES TERRASSA opt .   OMNIABOOKS TERRASSA opt     DR MONTANE opt 

 

LAZARO ELEVADORS opt  .   INMOCLAVALL opt .     CALVENTE opt

 

CEREZO opt .     XIPPOLLO TERRASSA opt.      FERMASA opt.      ASFALTOSBARCINO TERRASSA opt

 

SPONSORS OFICIALS         .     .    .     .   

BENITOSPORTS TERRASSA opt .   NIKE TERRASSA opt     BRUC opt.    IMPULSO23 opt

 

 .   CRIMAR opt .   UNANIME opt .    FORDCOVESA TERRASSA opt

PARTNERS

 .     .    CENTRE MÈDIC opt .    FKLSTATION opt.    MAXIMER opt     FUPAR opt.    IUNIVERS opt .     

 

BONAREA opt     VALLÈSCOLORS opt .    TALLERSCANPALET opt     GRAPHICPAINT opt

 

ALTEUAIRE opt .    LHIPICA TERRASSA opt .     PETRONIEVES TERRASSA opt.    KOMPE opt     EnVANvoy opt


importphones opt.    KISAMBA opt     JUST FOR FUN opt.    PPLANETAANIMAL opt
 SOFAGRUP opt

 

© 2020 - Terrassa FC Designed by: Icònica | Powered by: Intuix

© 2020 - Terrassa FC

Designed by: Icònica | Powered by: Intuix