L’objectiu de les d’i rau a intentar sumar el màxim nombre de punts possibles, assolir a la posició més elevada que es pugui i aconseguir l’ascens tenint en compte les reestructuracions de categories que es preveuen al futbol femení estatal.
Aquest camí, però, ha de començar superant l’AEM, un clàssic del futbol femení català, creat el 1939. Les de Ponent van imposar-se per 3-0 a la primera volta, i en la darrera jornada van batre la Fundació Atlètic Vilafranca per 3-1. El Terrassa FC suma ara 43 punts (amb un balanç de 13 triomfs, 4 empats i 8 derrotes, 60 gols a favor i 51 en contra). La diferència de gols general decidirà un hipotètic empat final amb el Sant Cugat. L’AEM, desè amb 32 punts, acumula un balanç de 10-2-12 i 42-48 en gols. Fora de casa, les lleidatanes han assolit dos triomfs i 10 derrotes.
En principi s’observa una davallada en el rendiment del rival a domicili, tot i que pot estar causat pels fluxos de jugadores entre el primer equip (quart a Segona Nacional, l’equivalent a la Segona A en futbol masculí), més senzill en els partits de casa.
Les terrassistes estan protagonitzant una segona volta espectacular, amb 8 triomfs, dos empats i una sola derrota. A més d’un joc de possessió i convincent, una virtut és la diversificació golejadora. Les dianes Boza, Berr, Tomàs, les Domene, Plaza (especialment inspirada), Ballesteros, Anna Cris o Kazakai reflecteixen una capacitat anotadora plural que pot desorientar l’adversari. A més, les rogenques han convertit l’Olímpic en un fortí, un talismà imprescindible per aconseguir un possible ascens.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
. 
