No obstant això, observem que la promoció, fins i tot sense haver patit la davallada dels darrers partits, és especialment dura aquesta temporada. Una dada objectiva ho reflecteix: el Terrassa FC va assolir la promoció el 2017-18 amb 64 punts, i el 2016-17 amb 66 punts. Fins i tot en el cas que es disputessin 38 jornades (en seran 40 en haver-hi 21 equips a la categoria), el quart classificat molt probablement aconseguirà molts més punts. Així, Llagostera i Prat han arribat o superat els 70 punts, l’Hospitalet en porta 69 i l’Horta, quart, 63... a sis jornades del final (en serien 4 en un any “normal”).
Aquests equips s’han acostumat a guanyar partits per la mínim, als darrers minuts, moltes vegades amb sort o amb desenllaços polèmics. La darrera jornada, quatre dels cinc primers van vèncer per 1-0 o 0-1. La sensació és que hauria calgut arribar a xifres més altes que altres temporades per disputar la promoció, que les tres primeres places eren inabordables i que la dinàmica ha d’implicar aconseguir moltes victòries ajustades amb “naturalitat” (els tres equips capdavanters en sumen 20 o més) i assegurar a l’Olímpic. Més val no pensar en decisions arbitrals que objectivament, i en contrast amb els rivals, han privat els egarencs de nombrosos punts (i que els han delmat la moral i la confiança, efecte no tan visible però potser més perniciós a llarg termini).
Així, contra la Fundació Grama (penal “estrany” a favor de la Grama i gol rival al minut 97 quan l'àrbitre Héctor Robas Bondía, del Baix Llobregat, havia anunciat que allargaria el partit fins al 95, i no es va produir cap factor que justifiqués aquesta prolongació extra; el resultat correcte hauria estat un 2-0), l'Hospi (penal “estrany” xiulat per Víctor Manuel Sánchez Rico, del Baix Llobregat, en contra dels rogencs; resultat correcte, 0-1), el Sant Andreu (gol legal d'Arranz al minut 93 invalidat per Salvador Morros Monge, del Baix Llobregat; resultat correcte: 1-1), el Martinenc (gol legal d'Arranz invalidat per Víctor Manuel Sánchez Rico, del Baix Llobregat; resultat correcte: en aquell moment, 2-2) o el Santboià (gol legal d'Arranz anul·lat per Edwar Miguel Gonzales Moreno; resultat correcte: en aquell moment, 2-2) han privat el Terrassa FC d’una xifra que fluctua entre els 7 i els 11 punts.
Probablement la promoció s’ha acabat d’esvair per aquesta circumstància, més enllà del joc de l'equip i altres factors. La diferència final amb la promoció serà més elevada del normal a conseqüència dels cops morals rebuts i l’exagerada davallada corresponent.
Queda lluny el bonic record a Castelldefels de la darrera jornada del 2017-18, quan un 2-2 a les darreries del matx va permetre accedir a la promoció d’ascens. El Terrassa FC domina en el balanç particular contra la UE Castelldefels: 13 victòries del Terrassa FC, quatre empats i tres derrotes, 28 gols a favor i 9 en contra. A la primera volta, els egarencs van imposar-se per 1-0 (Arranz).
La primera visita a Els Canyars, amistosa, va ser l’agost del 2003. El novembre del 2005, també en un amistós, el Terrassa FC va guanyar per 0-1, amb gol de Raúl Torres. El 2007-08, a Segona Divisió B, els terrassencs van jugar contra el Miapuesta Castelldefels.
El 2010-11, a Tercera Divisió, va ressuscitar la visita a Els Canyars (0-0). El 2012-13, el Terrassa FC va vèncer per 0-3 (dos gols de Pugui i un de Montero), i el 2013-14 per 0-1 (Gallar). El 2014-15, el 9 de setembre del 2014, el Terrassa FC va guanyar per 1-2 (dianes de Batanero i Montoro), i el 2016-17, el 15 de gener del 2017, per 0-1 (Raúl Torres, de penal). El 2-2 de la passada campanya inspira el Terrassa FC, que ha d’intentar sumar tot el que pugui per nodrir les molt positives xifres històriques del club.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luquee
. 
