Els egarencs, que després de la victòria contra la UE Sants (3-1, amb gols d’Arranz, Coro i Imaz) encadenen 10 partits invictes i es troben en zona de promoció d’ascens amb 39 punts, s’enfronten al segon classificat, un Hospi amb tres punts més i un partit menys jugat.
En títols el Terrassa FC és superior, però en els matxs particulars el balanç afavoreix amb certa comoditat els riberencs (12 triomfs terrassistes, 14 empats i 21 derrotes, 59 gols a favor i 73 en contra). En partits oficials, el balanç és més ajustat: 10-13-12, 47-47 en gols. El darrer referent és el 0-0 de la primera volta.
L’Hospitalet va néixer de la unió entre la UD Hospitalet, el CD Santa Eulàlia i el CF Hèrcules. En general, els partits contra els egarencs s’han caracteritzat per tongades i resultats sorprenents. El primer matx va arribar el 31 d’agost del 1958. Els amistosos adversos (1963, 1964 i 1965) han condicionat les xifres contra aquest conjunt.
Els duels oficials aporten dades positives per als egarencs: un empat el 1966 a la Lliga de Tercera Divisió (1-1, gol de Trullàs), i el primer triomf (el 15 de gener del 1967 els egarencs van golejar l’Hospitalet per 5-0, amb dos gols de Trullàs i un de Salva, Brunet i Cristóbal).
El 1974-75 els egarencs van ascendir a Segona, i la pretemporada següent, el 25 de setembre del 1975, en un amistós, van batre l’Hospi per 0-4 (gols de Bío, dos de Vila i un de Rosselló).
Els anys 80, a Tercera Divisió i a Segona B, es van donar més partits. Els anys 90, el retorn a Segona B, allargassat fins al segle XXI, va aportar una gran victòria el 13 de maig del 2001: 1-5 (dos gols de Gibanel, i un de Madrigal, Prats i Monty). La fase egarenca a Segona A va precedir en retrobament a Segona B: el 10 de febrer del 2008, el Terrassa FC va aconseguir un 0-4 (dos gols de José Ramírez i un de Navarrete i Blas) al Municipal de l’Hospitalet. La malastrugança de la passada campanya (un 2-0 advers molt punyent) ha d’atiar el foc de la reacció rogenca. L’actual ratxa de set triomfs i tres empats és esperançadora.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
