La temporada passada, sense anar més lluny, l’ensopegada contra els del Penedès va deixar els egarencs al límit, i només una brillant reacció final va permetre concretar el somni de la promoció d’ascens. Ara mateix, els de Cristian García es mantenen invictes a la classificació (un triomf i dos empats), però són conscients que per aspirar a la primera posició o a una plaça de promoció sense patiments s’ha de sumar de tres en tres.
El balanç particular és molt positiu per al Terrassa FC: 26 triomfs terrassistes, 12 empats i 19 derrotes, 104 gols a favor i 75 en contra. No obstant això, en les darreres temporades els del Penedès s’han mostrat com un rival incòmode.
Els camps del carrer del Bisbe Irurita (actual Pi i Margall), Municipal i Olímpic han gaudit de golejades (per exemple, 5-2, 8-2 i 4-0). El primer matx oficial a Terrassa, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 5 d’octubre del 1930, va aportar un 3-0 (gols de Castelló, Mitjans i Valls). El 1933 els terrassistes van fruir d’un 3-1 i un 3-0.
Els anys 60 van materialitzar un 3-2 (1962) i, a Tercera Divisió, el 1963-64, un 5-2. La supremacia egarenca es reflectia el 1964-65, amb un 1-0 (Oriol) a la Lliga i un 2-0 (Pinilla i Brunet) al Trofeu General Moscardó. El 1969-70 va arribar un 2-0.
Els anys 80, el 1984, a la Copa Generalitat, el Terrassa FC va assolir un 8-2 (tres gols de Ventura, un de Cuadrado, Morales, Sánchez, Benavides i un altre en pròpia porteria). El 1989-90 el Terrassa FC va imposar-se per 1-0 (Lores). El 1990-91 i el 1991-92, a Regional Preferent i Primera Catalana, el 0-0 reflectia un equilibri creixent. El 25 de maig del 1997, a la Copa Catalunya, els egarencs van vèncer per 2-1 (Vinyals i Tapia).
En la fase actual a Tercera, el 3 d’octubre del 2010 el Terrassa FC va guanyar 3-1 (dues dianes de Carlos Martínez, una de Molist) i es va situar líder. El 2011-12, un 1-1 (Libo) va conservar el lideratge egarenc. El 2012-13, Montoro va signar l’1-0 final. El 2013-14, el Terrassa FC va lluir-se amb un 4-0 (un gol de Montoro, dos de Jaume i un de Gallar). El 2014-15, el botí rogenc va engruixir-se amb un 3-0 (Merchán, Jaume de penal i Ángel). El 2015-16, un 4-1 (dos gols d’Aaron Bueno, un de Boniquet i De la Torre) perseverava en el senderol positiu. D’aleshores ençà, no obstant això, els vilafranquins s’han rebel·lat. L’Olímpic clama pel retorn a la normalitat del triomf.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
