Cada vegada resten menys jornades, i la pressió augmenta. S’hi uneixen les adverses i esperpèntiques actuacions arbitrals sofertes pels egarencs en les darreres jornades: expulsions inversemblants i una allau de penals en contra (a favor el ritme és d’un per any) s’acumulen limitant les opcions rogenques.
Els egarencs presenten xifres positives contra la major part de rivals, inclosos els d’aquesta temporada, però existeixen alguns murs per depassar. Un d’ells és el camp de l’Ascó, on la victòria de moment ha estat missió impossible, per bé que s’han aconseguit empats i es tracta d’un contrincant recent, amb una minsa quantitat de partits disputats.
De fet, el Futbol Club Ascó es va fundar el 2010, fet que es tradueix en partits escassos i recents. El balanç és d’una victòria, sis empats i tres derrotes, 10 gols a favor i 12 en contra. El triomf correspon al darrer partit disputat, a l’Estadi Olímpic de Terrassa, el 26 de març del 2017, resolt per 2-0 (gols de Joan Grasa i David López) en una ratxa que va conduir a la promoció d’ascens.
És peculiar que els sis primers partits entre tots dos equips van acabar amb empat. Un 2-2 el 2011 (gols de Libo i David López). Un 1-1 el 2014 (gol de Batanero) o un 1-1 el 2015 (gol de Merchán) són fidels testimonis dels esculls inherents a un terreny poc propici.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
. 
