En dos camps diferents, però en un lloc i contra un rival comuns: Cerdanyola del Vallès, on el Terrassa FC jugarà novament amb la fase d’ascens com a principal objectiu. Mentrestant, el Terrassa FC femení, líder sòlid (10/10 i 8 punts d’avantatge sobre el segon classificat), rebrà a l’Estadi Olímpic de Terrassa el Pardinyes de Lleida.
Els de Cristian García tractaran de prolongar la gran ratxa fora de casa (quatre triomfs i dos empats) contra un contrincant incòmode. Així, el balanç particular és favorable al Terrassa FC, tot i que de forma molt ajustada: quatre victòries, tres empats i tres derrotes (13 gols a favor, 12 en contra).
Els egarencs estan acumulant diversos registres positius. Tanmateix, caldrà anar cercant dades sobre el registre de no rebre penals a favor: 17 jornades i l’equip que aposta per un futbol més agosarat (amb jugadors tècnics, que trepitgen àrea, driblen força i reben moltes faltes com Nils, Daisuke, Fran Piera o Raúl Torres) no ha pogut xutar cap penal. I no serà per l’absència de clares infraccions del rival a l’àrea (la darrera, davant el Vilassar, al minut 83).
Si sumem els dos partits de promoció (els dels dos flagrants “no penals” patits en contra davant l’Ontinyent) i els tres de Copa Catalunya, els egarencs porten 22 partits oficials seguits sense cap penal a favor. L’últim, ironies del destí, va ser a Cerdanyola del Vallès, la temporada passada.
El record del 2-3 in extremis de Montoro a La Bòbila i del 0-2 (Raíllo, de penal, i Nils Puchades) a Les Fontetes ha d’empènyer el Terrassa FC. El primer matx a Cerdanyola és recent, un amistós el 15 d’agost del 2012 resolt 0-0. El primer partit oficial, el 2013-14, va suposar el celebrat 2-3. Després d’una sèrie adversa, la temporada passada els egarencs van tornar a assaborir el triomf. Precisament el camí a seguir. Amb permís dels penals, és clar.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
