Només dues vegades més els egarencs han enllaçat 5 empats: el 1972 i el 1979, però no només a la Lliga, sinó combinant més d’una competició. Els egarencs mai no han sumat sis empats seguits, ni de forma combinada.
Els empats contra Santboià (1-1), Santfeliuenc (1-1), Pobla de Mafumet (1-1), Espanyol B (2-2) i Ascó (1-1), arrodonits per les victòries prèvies contra el Reus B i el Figueres (en total set partits invictes, gran registre), configuren una ratxa de taules inèdita a la Lliga. Així, entre l’agost i el setembre del 1972, els egarencs van empatar un amistós contra el Sant Andreu (1-1), i després, a la Lliga de Tercera Divisió, van empatar contra el Júpiter 1-1 (gol de Linares), el Vila-real (1-1, també de Linares), el Vinaròs 0-0 i l’Alcoià (1-1, també de Linares).
El 1979, entre el juny i l’agost, a la Lliga de Segona Divisió, el Terrassa FC va empatar a Granada (1-1, gol de Lozano) i amb el Barakaldo (1-1, gol de Valdés), i després va empatar al Trofeu de Canovelles (1-1, i el Terrassa FC campió per penals), amb la selecció espanyola sub-19 (0-0) i amb l’Europa (3-3), aquests tres últims matx de pretemporada.
Altres ratxes de quatre (1964, 1978, 1983, 1988, 1999, 2008, 2012) i tres empats (1948, 1972, 1975-76, 1979, 1985-86, 1987, 1988 dues vegades, 1992, 1996, 2000, 2003, 2007, 2011) a la Lliga, i combinant competicions, sí que s’han donat, però cinc empats seguits a la Lliga, no.
Històricament s’observa que els primers decennis, des del 2006, la proporció d’empats era molt menor, i és a partir dels anys 70 quan s’accentuen sèries d’aquest resultat, coincidint amb la major igualtat i la major professionalització del futbol, a més de plantejaments més conservadors.
En tot cas, la ratxa actual és sorprenent i curiosa, tenint en compte que precisament el Terrassa FC de Cristian Garcia proposa joc, desborda per les bandes, és molt creatiu i probablement és l’equip del grup cinquè de Tercera Divisió que cerca de manera més clara la victòria. Els plantejaments defensius dels rivals, que en molts casos busquen descaradament l’empat, i les polèmiques i molt preocupants (per reiterades) actuacions arbitrals (contra Santboià, Espanyol B i Ascó, decisives en contra dels interessos egarencs), estan propiciant aquesta sèrie inèdita d’empats.
Incrementar la ratxa de set partits sumant (guanyant i empatant) és un altre al·licient terrassista, com ho és per al Terrassa FC femení (líder a Primera Divisió, Grup segon) augmentar l’espectacular sèrie de sis triomfs consecutius a la Lliga.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
