El balanç històric és favorable al Terrassa FC, amb 54 triomfs terrassistes, 22 empats i 51 victòries europeistes, 259 gols a favor dels terrassencs, 252 en contra. El doble triomf de la campanya anterior (3-0 a l’Olímpic, 0-2 a Gràcia) ha generat aquest coixí en unes xifres força equilibrades.
Els egarencs, líders després de vèncer per 3-0 el Gavà i a quatre dianes d’aconseguir el gol 9.000 de la història del club, visiten un antagonista davant el qual han assolit trofeus en temps pretèrits, precisament quan l’agost hi era procliu, en iniciar-se la temporada més endavant. Així, el 15 d'agost del 1924 el Terrassa FC va conquerir el Trofeu Festa Major de Gràcia-Copa Aleñá per 2-3.
El 28 d'agost del 1956, el Trofeu Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros-Festa Major de Gràcia va viatjar a Terrassa (1-2), així com, el 15 d'agost del 1981, el Trofeu Festa Major de Gràcia (1-2), i el 15 d’agost del 1997 el Trofeu Vila de Gràcia (també 1-2). De fet, el matx d’aquest cap de setmana, corresponent a la segona jornada de Lliga, suposa també la disputa d’aquest trofeu.
El primer envit al camp dels europeistes va arribar el 9 de juliol del 1916, al Campionat de Catalunya, i va somriure el Terrassa FC: 2-5 (gols de Sellarés, Gràcia en dues ocasions, Pallarés i Torrella). Un amistós el novembre del 1916 va aportar un 0-5 (Pons, Gràcia, Allack 2, Torrella), i el 1917 un 1-3 (Rocabert, Torrella, Fernández).
El Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, i alguns amistosos van precedir la recordada victòria del 8 de novembre del 1925, en la primera edició de la Copa Catalunya de la història, disputada en forma de lligueta. El Terrassa FC va batre l’Europa per 4-5 (tots els gols de Broto, màxim golejador de la història del club amb 125 dianes) i va guanyar la competició. De fet, el Terrassa FC és i serà sempre líder històric de la Copa Catalunya de l’era antiga, atès que va conquerir les úniques dues edicions disputades: 1925 i 1936.
Durant la Guerra Civil espanyola, els dos equips van jugar a la Lliga Comarcal i Promoció, i després al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, amb algun triomf egarenc, com el 1940 (2-4) i el 1941 (2-3). Els anys 50 va arribar el torn de la Lliga de Tercera Divisió. El 1962, el Terrassa FC conquereix el Grup de Tercera i la categoria en global després d’un empat 1-1 (Brunet) i el triomf per penals per 3-4 (els 4 gols, d’Oliva).
A les acaballes dels anys 60 i a inicis dels 70 els partits arriben a Tercera Divisió i a la Copa del Generalísimo. Els anys 80 continua el protagonisme de la Tercera Divisió i del Campionat de Catalunya sub-23, quan el Terrassa FC suma quatre títols catalans consecutius. Els anys 90 continuen els duels a Tercera i a Segona B. Des del 2010-11 es reprenen els encontres a Tercera. El 0-2 (amb els grans gols de falta d’Àlex Fernández i Nils Puchades) de la passada temporada al Nou Sardenya és una fita inspiradora.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
