El 1950-51, els egarencs van acabar al lliga de Tercera amb 41 punts (11 positius, és a dir, la diferència entre els punts teòrics de casa i de fora), 76 gols a favor i 55 en contra, darrera del Sant Martí. La lligueta d'ascens va aplegar els egarencs, l’Eibar, el Sant Martí, el Caudal de Mieres, el Zamora i l’Alabès. Dues places d'ascens a Segona estaven en disputa.
Després d’un 4-0 a Vitòria, el Terrassa FC va batre l'Eibar 2-1 (gols de Darnés). Tanmateix, un polèmic matx a casa contra el Caudal (els egarencs vencien 4-0 al descans i, segons les cròniques de l’època, molt estranyament els asturians van remuntar 4-5 a la segona part) va escapçar de soca-rel les opcions terrassistes. Tant és així que el president Miró va presentar la dimissió després del partit, tot i que no se li va acceptar. Els egarencs van sumar en aquella promoció altres triomfs, per exemple contra el Zamora (3-1), contra l’Eibar (2-3, amb dos gols de Gaju i un de Darnés, remuntant un 2-0 advers) i el Sant Martí (4-1 amb gols de Darnés, Gaju i dos de Lera).
La campanya 1953-54 el Terrassa FC, campió de Tercera, va ascendir directament a Segona. S’hi va estar set temporades, fins a la 1960-61, precisament la de la inauguració de l’Estadi Municipal. No obstant això, el 1957-58 va haver de disputar una promoció de permanència contra el Sants, resolta favorablement; el 21 de juny del 1958, els egarencs (que van alinear Costa, Dalmau, Oliet, Epi, Arroyo, Segarra, Corsin, Giménez Paulino, Chelo i Ozcoz).es van imposar per 2-3 (gols de Paulino, Epi i Chelo), i a la tornada, al camp del carrer del Bisbe Irurita, el 5 de juliol del 1958, un empat 0-0 va culminar amb èxit l’eliminatòria.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
