En tot cas, com que la denominació era de promoció, les incloem en aquest recull, bo i deixant de manifest el tarannà subjectivable d’aquesta taxonomització.El Terrassa FC es va proclamar la temporada 1931-32 campió de Segona Preferent, Grup B. El egarencs van iniciar la promoció d’ascens empatant a 5 al camp del Catalunya (successor de l’Europa).
Després, els rogencs van empatar al camp del Martinenc (3-3), van vèncer el Sants (3-1), van empatar amb el Santboià (0-0) i amb el Palafrugell (2-2), van caure a Vilafranca (3-0), van superar l’Horta (0-1) i el Catalunya (3-1), van empatar amb el Martinenc (2-2), van inclinar-se a Sants (4-2) i a Palafrugell (5-4, 4 de Broto), van empatar a Sant Boi (2-2) i van batre, consecutivament, el Vilafranca (3-0), el Badalona (3-2) en la Copa de la Festa Major, el Sabadell en un amistós remarcable (5-1) i, novament en la promoció, l’Horta (5-2, amb dues dianes de Losada i de Molla i una d’Aratells).
Els egarencs van acabar amb un balanç positiu de 5 triomfs, 6 empats i 3 derrotes, però no van ascendir. L’alineació estàndard amb què el Terrassa FC va proclamar-se campió de grup i va disputar després la promoció la formaven Aratells, Humet, Bartomeus, Castro, Recasens, Cadafalch, Valls, Molla, Broto, Losada i Aratells.
Un següent èxit terrassista va arribar el 1933-34, quan, després d’un 0-4 a Mollet, el Terrassa FC es va proclamar campió del Torneig de Classificació del Campionat de Catalunya de Segona Preferent. Aquell matx el van disputar els terrassistes Llopis, Brió, Bartomeus, Castro, Recasens, Rubio, Valls, Sánchez, Burillo, Aguilera i Bruno. A la fase d’ascens, malgrat un balanç positiu de 5 triomfs, 3 empats i dues derrotes, els egarencs van romandre a la mateixa categoria.
La campanya 1934-35, al Grup B de la Primera Categoria, creada de bell nou i a la qual va accedir el Terrassa FC, els egarencs es van proclamar de nou campions, després de batre l’Europa per 1-0. Per celebrar-ho, els rogencs van batre en un amistós el Sabadell (3-0) i el filial del Barça per 7-1 (tres gols de Sastre i Burillo i un de Bruno). Els sistemes de competició de l’època eren complexos i compensatoris per als conjunts de les zones temperades i altes, que havien d’afrontar diverses rondes. En la promoció, el saldo va ser 4-1-9, amb la qual cosa no es va aconseguir l’ascens, tot i que durant la competició els egarencs van conquerir, el 26 de maig del 1935, la Copa La Rambla contra el Badalona per 6-1 (tres gols de Marzo i Fontanet).
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
