El 2014, el terrassisme rep una injecció d’adrenalina, una alegria necessària. Tot i que després, a la promoció, l’ascens no va quallar, va quedar clar que el Terrassa FC i la ciutat són un duet indestriable, que es necessita i es retroalimenta.
El Terrassa FC frega la promoció d’ascens. Amb 63 punts supera en tres el Sant Andreu (60). Amb la diferència de gols particular igualada (sengles 2-0), decideix la general, on el Terrassa FC guanya per 8 gols (46-26, és a dir, +20, per 50-38, +12, dels andreuencs). Per tant, només una combinació surrealista pot impedir els rogencs entrar en el sorteig per ascendir: hauria de combinar-se una ensopegada egarenca i un triomf barceloní, i que d’aquí en sortís una diferència de 8 gols en contra. Inversemblant, però caldrà esperar al final dels dos partits per confirmar la bona nova terrassista.
El referent l’última jornada de la lliga 2013-14 ha d’esperonar els egarencs, que a més estan motivats per la ratxa històrica de set encontres sense rebre gol. Aleshores, els de Miki Carrillo lluitaven per la quarta posició. Calia combinar una victòria egarenca amb la derrota de l’Europa a casa contra el Masnou (es jugava la permanència), ja que el Rubí va golejar un Santfeliuenc que no es jugava res. Els gols de Pedro, Gallar i Montoro, aquest en l’últim sospir, va permetre el luxe de la promoció.
El primer referent a Cerdanyola va arribar el 15 d’agost del 2012, amb 0-0. El primer partit oficial en aquell camp, la campanya 2013-14, va ser l’esmentat 2-3. El 2014-15, en la primera volta, es va donar un 2-1 (gol egarenc de Jaime), i la temporada passada un altre 2-1 (gol d’Estrada). De fet, contra el Cerdanyola, el balanç particular és de tres victòries, tres empats (entre ells el 0-0 de la primera volta) i tres derrotes (11-12 en gols). El record del 2-3, però, roman ben latent. Un record inspirador.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
