El balanç particular és clarament favorable als rogencs: 62 victòries (inclòs el 2-0 de la primera volta, amb doblet de Raúl Torres), 19 empats i 35 derrotes, 247 gols a favor i 172 en contra.
Des del 1948 el Júpiter actua a La Verneda, a Sant Martí de Provençals. Els camps anteriors són el de la Bota, Rambla del Poble Nou, carrer Taulat, carrer Llull (el primer de la Península a acollir envits nocturns, amb enllumenat artificial) i la Plaça Trueta.
Per què és singular el primer Júpiter-Terrassa FC? Doncs perquè es va jugar el 12 de desembre del 1912 (12-12-12), al Campionat de Catalunya. El Terrassa FC va golejar per 0-4 (dues dianes de Duffour, una de Morera i una de Pons). El següent partit, un amistós, el 27 d’octubre del 1913, vas aportar un 1-3 (Ventura en pròpia porteria, Pons i Pérez).
El 1915 el Terrassa FC venç per 1-4 i 2-3 (assolint la Copa Júpiter gràcies als gols de Creus, Estranger i Duffour). El 9 de setembre del 1917 els egarencs conquereixen la Copa de la Festa Major del Júpiter per 0-1. El 24 de febrer del 1918, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, el Terrassa FC va guanyar per 0-3.
Els anys 20 s’estrenen amb una victòria rogenca al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, el 18 de gener del 1920: 0-1. El 1922, en un amistós, el Terrassa FC venç per 2-3 (dos gols de Torrella, un de Munill), i el 1925, per 0-2. El 1928, al Torneig de Consolació de la Federació Catalana, el Terrassa FC s’imposa per 2-3 (dianes de Queralt, Bosch i Abad).
Els anys 30 emmarquen els partits al Campionat de Catalunya de 2ª Preferent. El 1933, el Terrassa FC conquereix el Campionat de Catalunya de Segona, la Supercopa i el Trofeu El Mundo Deportivo en la final contra el Júpiter. Després d’un 4-0 (Molla 2, Rubio, Huerva) a Terrassa, un 0-1 confirma la fita del Terrassa FC. El Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, i la Lliga Comarcal i Promoció, el 1937, mantenen el pols, ja en plena guerra civil.
A partir dels anys 40, el Campionat de Catalunya de Primera, Grup A (posteriorment anomenat Campionat de Catalunya de Primera Regional) aparella els dos equips. El 1944-45 s’anomenarà Tercera Divisió. Els egarencs aconsegueixen un 2-3 el 1948 a la Copa de la Federació Catalana (triplet d’Arcas) i un 1-2 (Gaju 2) el 1950-51.
Després d’algun partit els anys 60, el 13 de setembre del 1970 els egarencs s’imposen per 2-3 (dianes de Franco, Pons i Trullàs). Els anys 80 els partits es donen a Tercera: el 1982-83 Fuentes signa el 0-1; el 1984-85, Castillo i Morales, el 2-2. Aquella campanya el Terrassa FC s’adjudica el tercer Campionat de Catalunya sub-23 consecutiu (n’aconseguiria quatre i és el líder de la competició). A l’anada, al camp del Júpiter, els egarencs van cedir per 2-1 (Carles Puig), però al Municipal van guanyar per 1-0 (Fuentes) i van rematar a la tanda de penals (5-3). El 1986-87 (temporada del quart Campionat de Catalunya sub-23 terrassista) els egarencs vencen per 1-3 a la Lliga (dianes de Bonet, Priego i Paquito).
Després d’una trobada a Segona B i a Tercera, es produeix un salt fins a l’actual estada en aquesta categoria, on el 2012-13 el Terrassa FC guanya per 1-2 (gols de Pugui) i el 2015-16 per 1-3 (un gol de Boniquet i dos de Güell).
Joan Francesc Fondevila Gascón
