El primer derbi vallesà a Terrassa data del 18 de febrer del 1923, un amistós resolt favorablement per 4-1 (dos gols de Rediu, i un de Canals i Broto). El 1931 tots dos conjunts col·lideixen al Campionat de Catalunya de 2ª Preferent. El 8 de novembre, els egarencs golegen per 5-1 (Broto, Losada, Aratells, Coromines i un gol sense localitzar). El 4 de setembre del 1932, un amistós aporta un satisfactori 4-3 (dues dianes de Losada, una de Boter en pròpia porteria i una de Roig). Al Català de Segona, el mateix 1932, els rogencs vencen per 3-2 (dos gols de Cadafalch i un de Sancho).
Un matx especial va arribar el 29 d’abril del 1934 a la fase d’ascens del Campionat de Catalunya de 2ª Preferent. El camp del carrer del Bisbe Irurita (actual Pi i Margall) va fruir d’un espectacular 5-2 (Rius, Burillo, dos de Bruno i un de Marzo). Encara va ser més joiós l’amistós del 9 de setembre del 1934: 7-0 (Burillo 5, Crespo, Sánchez) a favor del Terrassa FC.
Els enfrontaments van prosseguir al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B. El 16 de desembre del 1934, els egarencs van batre el Granollers per 2-1 (dianes de Burillo i Sastre). La temporada següent es va produir un nou triomf terrassista, en aquest cas per 3-1 (triplet de Burillo). En la mateixa competició, el 8 de març del 1936, els egarencs van golejar el Granollers per 5-0 (gols de Rius, Pueyo, Colomer, Cadafalch i Astola). L’any 1936, el de l’inici de la guerra civil espanyola, va ser magnífic esportivament per al Terrassa FC, que va conquerir contra el Girona precisament a Granollers la segona Copa Catalunya de la història per 3-2 en una final apassionant.
A partir del 1937 la coincidència es dóna a la Lliga Comarcal i Promoció. Al Campionat de Catalunya, lliga Regional, Grup A o Primera Regional successivament, no arriba fins al 1940. Els egarencs aconsegueixen un 4-0 i un 3-1 (gols de Calaveras, Carreras i Mundina) el 1941. Un amistós el 1943 genera un 3-1 (dianes d’Artigas, Farré i Oliveros), el mateix resultat del 26 de setembre del 1943 a la lliga de Tercera Divisió, amb gols de Pérez, Díaz i Ferrer. Un 1-1 el 1944, un 5-0 el 1945, un 2-0 el 23 de desembre del 1945 (dos gols de Tuti), un 5-2 el 8 de setembre del 1946 (doblet d’Artigas i Fargas i un altre gol de Sebas), un 3-1 (Fargas 2, Salert) en un amistós i un 2-1 (Gabarró, Fargas) a la lliga el 1947, un 3-2 (Fargas, Chacho i Gaju) el 1950, un 4-0 (Badía, Gaju, Ibarz i Solé) a la Copa Federació Catalana, un 4-0 i un 3-0 a la lliga de Tercera Divisió reflecteix certa supremacia egarenca.
Després es donaran uns enfrontaments equilibrats però amb cromatisme vermell: 2-2 (doblet de Rusiñol) el 1952, 2-1 en un amistós el mateix any, 1-1 el 1953, 2-1 (Bagur i Costa) el 1954 i, per culminar els partits del decenni dels 50, el 6 de maig del 1956 arriba un 6-0 (Caítos 3, Iriarte, Epi i Vallverdú).
Els anys 60 els Terrassa FC-Granollers també es donen a la lliga de Tercera Divisió. Un 3-0 (Masferrer, Oliet, Pineda) el 1961-62, un 1-1 (Oliet ll) el 1962-63, un 2-1 (Díaz i Lacalle) el 1963-64, un 3-3 (dos d’Oriol, un de Brunet) el 1964-65, un 2-0 (Nito i Salva) el 1965-66, un 0-0 el 1966-67, un empat a un al Trofeu del General Moscardó (gol d’Alfaro) i un 3-2 (dos de Marín, un de Trullàs) el 1967-68 tanquen els duels a la lliga en aquest decenni.
Des d’aquí fins als anys 80, Terrassa només assisteix a un 1-1 (Fernández) amistós el 1971. La campanya 1983-84 tornen els envits vallesans a la lliga de Tercera Divisió. En aquesta fase, el Terrassa FC aconsegueix victòries el 1984-85 a la lliga (2-0, gols de Cele i Esteban) i al Campionat de Catalunya sub-23 (5-2, amb gols de Fuentes i Saletes per partida doble i de Burgos). De fet, el Terrassa FC acabaria assolint el Campionat de Catalunya sub-23, un dels quatre consecutius que situen als egarencs al cim de títols en aquesta competició.
El 1985 Terrassa assistiria a un 2-2 a la Copa Generalitat (dianes de Morales i Burgos), i el 1985-86, a la lliga de Tercera Divisió, un 1-1 (Saletes). El 1992, el Terrassa FC conquereix el Trofeu Granollers i a la lliga 1992-93 venç el Granollers per 4-3 (tres gols de Raúl, un de Lluís). La campanya següent, els rogencs van vèncer per 3-2 (Lluís, Vallès i Naranjo). Després van arribar dos amistosos del mes d’agost, resolts a favor dels rogencs: el 1996, un 2-0 (Gurría i Guerrero), i el 2010 un 2-1 (Jesús García i Carlitos). A la lliga, la temporada passada, el gol de Grasa va donar una victòria per 1-0 que va acostar el Terrassa FC a la salvació. Ara, l’Olímpic ha de consolidar el seu tarannà de fortí per seguir la pista de la promoció d’ascens.
Joan Francesc Fondevila Gascón
