Els egarencs són quarts amb 38 punts, i els valencians, sisens amb 36, ocupen la primera posició fora de la promoció d’ascens. Aquestes dades il·lustren la transcendència de l’encontre, atès que una victòria crearia un marge interessant, un empat mantindria posicions, i una ensopegada podria capgirar la truita. També es ventila la diferència de gols particular. En aquesta batalla, els vermells parteixen amb l’avantatge de la victòria in extremis a València per 1-2 el 12 d’octubre de 2024, amb gols de Gil Muntadas (de penal) i Diego Garzón.
El balanç particular somriu clarament el Terrassa FC contra el filial del València, ajuntant les seves diverses denominacions. En 31 duels anteriors, els vermells sumen 18 victòries, 8 empats i 5 derrotes, 46 gols a favor i 32 en contra. El darrer referent, el 7 d’abril de 2024, va acabar amb victòria vermella per 1-0, amb gol d’Aythami. A la primera volta del curs passat, el 26 de novembre de 2023, els rogencs van guanyar el Valencia Mestalla per 0-1, també amb diana d’Aythami.
Els egarencs concentren bonics records amb els valencians. Una fita històrica terrassista es va donar en el primer duel contra el València (primer equip), el 30 de juliol de 1921. Els egarencs van golejar per 0-5, gràcies a quatre gols d’Argemí i un de Papell. En l’estrena a casa, el 17 d’abril de 1922, el Terrassa FC va batre el València per 4-2 (Canals, Huesca, Fernández, Torrella).
En referència al Mestalla o València B, els partits s’acumulen els anys 70 i 90 del segle XX i a finals del primer decenni del segle XXI. En el primer matx entre tots dos conjunts, el 21 de març de 1971, a la Lliga de Tercera Divisió (equivalent a l’actual Primera Federació), el Terrassa FC va sotmetre el Mestalla per 1-0 (Pons). El 18 de juny de 1972, a la promoció d’ascens a Segona, el Terrassa FC va guanyar el Mestalla per 1-0 (Trullàs), però no va poder remuntar el resultat de l’anada. El 17 de febrer de 1974, a la Lliga de Tercera Divisió, el Terrassa FC va batre el Mestalla per 3-1 (doble de Mendiolea i un gol d’Hachero).
La els anys 90, a l’Estadi Olímpic, el 12 de març de 1995, a la Lliga de Segona Divisió B, un 3-1 va somriure als terrassistes, gràcies als gols de Julio, Monllor i Alberto. El curs 1995-96 va signar un 2-2, amb gols de Tapia i Campuzano. El mateix Campuzano, el 16 de març de 1997, va anotar l’1-0. I també Campuzano, juntament amb Chuli, van segellar el 2-0 del 7 de desembre de 1997. La ratxa va estendre’s el 12 d’octubre de 1998, amb un 2-1 gràcies al doblet de Gallego. El 19 de setembre de 1999 es va donar un 3-3, amb gols de Pedro Riesco, Jaume i Manolo.
Ja endinsats al segle XXI, a Segona B, el 7 de gener de 2007 el Terrassa FC va superar el València B per 1-0 (Tarrés). El 2008-09, els dos equips van empatar 2-2 (Boniquet, Jordi Martínez), i el 2009-10, el 22 de novembre de 2009, en el darrer partit entre els dos equips a l’Olímpic, el Terrassa FC va sotmetre el València B per 2-1, amb doblet de Florian. Com es com comprovar, es tracta d’un rival intens que se situa també a la zona alta de la classificació i que converteix el de l’Olímpic en un duels de titans.
. 
