Ortega, a l’afició: “Veniu amb més força que mai perquè aquest any gaudirem”

Ortega, a l’afició: “Veniu amb més força que mai perquè aquest any gaudirem”

El porter Jose Ortega fitxa pel Terrassa FC i es mostra “molt il·lusionat per tornar a casa”. “Quan et proposen que fan un projecte ambiciós en un club on vols estar, on et tracten bé i on l’afició i tothom del club t’estima no pots dir que no”, reconeix.

Terrassa FC Dijous, 02 Juny 2016

Benvingut de nou el Terrassa FC, què tal et sents?

Molt il·lusionat per tornar a casa i al club on vaig créixer. Estic molt content, la veritat.

Què et fa acceptar la proposta del Terrassa FC i deixar el EC Granollers?

Quan t’expliquen que fan un projecte ambiciós en un club on vols estar, on et tracten bé i on l’afició t’estima no pots dir que no. No m’ho vaig pensar dues vegades.

Com a gran part d’aquella plantilla, abandones el Terrassa FC l’any passat. Va ser una sortida obligada? T’hagués agradat continuar?

La situació que travessava el club no era de les millors, potser de les pitjors que he viscut al Terrassa FC. Simplement et veies que la gent s’anava marxant, que passaven els mesos, s’acostava juny i tots els equips tancaven les seves plantilles… I després la por per si el club desapareix o no, qui es fa càrrec finalment del Terrassa FC… Aquesta por em va portar a escollir l’opció de Granollers.

Penses en un adéu o un fins després?

Mai se sap. Un dia estàs aquí i l’altre allà. Al Terrassa FC portava quatre temporades i mai vaig pensar que podria deixar-ho, ho vaig fer i ara he tornat. Sí, va ser un fins després. Mai pots dir adéu, perquè mai saps on pararàs o arribaràs.

Fes-nos un repàs de la teva experiència allà. Com t’han tractat?

Molt bé. L’etapa ha estat molt satisfactòria. Si partim de la situació en què estava, va ser una decisió encertada perquè em porto molts moments bonics, extra esportius i esportius. Vaig arribar a un club que no em coneixia de res i el tracte va ser extraordinari.

Destacaries algun moment del teu pas per Granollers?

La il·lusió que es va crear amb l’afició. Vam crear una il·lusió molt bonica a partir d’un equip recent ascendit.

Com és enfrontar-se al Terrassa FC a l’Olímpic amb la samarreta del Granollers?

Veure jugadors que havies conviscut amb ells diversos anys i veure un club que havies defensat al davant impacta bastant. Va ser una mica surrealista per a mi, però un cop trepitges el camp, et poses els guants i saltes i l’àrbitre xiula l’inici, tot això se separa.

Recordes el partit de la primera volta? Va ser just el 5 a 0?

Sí, crec que va ser un resultat just. El Terrassa FC amb el 0-0 té un parell d’ocasions, però nosaltres mantenim la porteria a zero i el partit es trenca i marxem al descans amb un 2-0. Va ser un partit suportable, el Terrassa FC va optar per anar cap amunt i nosaltres matem el partit. El Granollers travessava la millor època i qualsevol jugador que entrés, amb aquesta dinàmica, sortia endollat. A part, el Granollers va fer un bon partit.

Recorda la teva trajectòria per a aquell que no et conegui, Ortega.

Vaig començar de lateral dret al Castellbisbal [riu]. De petit mai m’havia cridat l’atenció el futbol, fins un dia que vaig acompanyar un amic a l’entrenament i jo m’esperava a la grada. Em van dir que baixes i vaig engaltar quatre xuts molts forts. Com xutava amb molta potencia allà em vaig quedar [riu]. Al pati de l’escola ja vaig començar a posar-me a la porteria. Veia que no hi tenia facilitat amb els peus i no gaudia al nivell que la resta. Els meus amics em van animar a posar-me sota pals a l’equip del poble i així vaig començar. Recordo que els meus primers guants eren de tela.

La meva primera experiència va ser al Jàbac i va anar molt bé. Veure’t jugar contra el Barça i l’Espanyol sempre és un plaer. Vaig estar allà fins Juvenils a Preferent a la primera volta i en la segona al Juvenil del Terrassa FC, on vaig començar a entrenar amb el primer equip amb Morales i Jordi Martínez. Gent que veies a la tele i jo estava entrenant amb ells. Era una sensació indescriptible. Sent tan jove amb 15 anys era un més de l’equip. Vam aconseguir l’ascens i el meu segon any vaig estar amb Albert García, que he coincidit amb ell a Granollers. Al tercer any vam descendir, però al primer equip van haver els problemes que tots coneixem i moltes vegades els juvenils pujàvem. Era una època bonica perquè Miquel Olmo em va fer debutar, però trista per la situació i el tancament de l’equip i el fet d’anar amb cinc juvenils alineats cada setmana.

A Tercera segueixo Olmo, però un mal assessorament em fa marxar a Andalusia i creure en alguna cosa que no existia. Després torno i Olmo es va portar molt bé i em va tornar a signar. Vaig passar el meu primer any d’amateur aquí i al següent marxo cedit al Junior. Allà vam descendir a Primera Catalana i recordo que va ser una etapa dura perquè em venien ganes de deixar-ho ja que perdia la motivació i la il·lusió. Tot i així confiava que a l’any següent estaria al Terrassa FC.

Al següent any amb Carrillo vaig jugar tres partits perquè Miquel Àngel, actual entrenador de porters del Terrassa FC, era titular i al meu pesar era un company bastant dur perquè va fer dels millors anys del Terrassa FC a Tercera. La següent etapa és la del ‘play-off’ amb Carrillo que passa a confiar en mi malgrat que era molt jove i vam aconseguir un play-off que l’afició i el club s’ho mereixia. Llàstima el resultat en la primera ronda. Segueixo amb el Terrassa FC de Pirri i aquest any al Granollers.

Defineix com és per a un jugador disputar un ‘play-off’.

Aquell any vaig jugar 40 partits entre lliga i ‘play-off’, doncs dos no els vaig viure. Durant aquells dos partits de ‘play-off’ vaig sentir una sensació extraordinària que no es pot explicar. El ‘play-off’ és el resum de tot l’any i la recompensa al sacrifici. No té preu i a sobre vam tenir la sort d’enfrontar-nos a un rival [Linares Deportivo] que movia a una massa de gent increïble. Hi havia més de 5.000 persones a les grades. Increïble.

De família futbolera?

No, el meu pare és un simple treballador, fanàtic del futbol i de l’Espanyol. Patidor, per tant (riu). La meva mare tampoc i el meu germà ha sortit futboler perquè a part que jo jugo doncs ara el futbol és molt més comú i està més implantat en la societat. No són molt futbolers, no.

Parla’ns de l’afició del Terrassa FC.

És una afició que ha patit molt i que amb el simple ‘play-off’ ho va gaudir i agrair molt. Definiria l’afició com espectacular. Que vinguis aquí de rival i et nomenin i t’estimin es molt bonic i que amb el seu equip, durant els pitjors moments, estiguin al costat d’ells i es desplacin sempre… L’afició del Terrassa FC és espectacular.

T’han parlat de Toni Rodríguez?

El conec d’entrenador d’haver jugat contra ell l’any passat i aquest i em sembla una persona amb les idees molt clares, que sap al que juga i coneix la categoria i moltíssims jugadors. No vaig coincidir amb ell en Juvenils, ell entrenava el B a Preferent i jo hi era a l’A, però sempre he tingut bones sensacions amb ell.

Has seguit el Terrassa FC aquesta temporada, oi? T’hem vist per Tribuna.

Sí, sí. És l’equip de la meva ciutat i de molts anys. M’agrada el futbol i sempre que podia i no em coincidia amb el Granollers venia a veure-ho. M’incomodava que el Terrassa FC patís tant sent un club tan gran.

Com has vist l’equip?

Ha passat tres fases. La primera, la de fer un equip de nou sense capacitat de reacció i amb els pocs jugadors que havien en el mercat, amb Pirri que si tenia el partit era increïble, et treia resultats i era més vistós. La segona, amb Duque, només vaig veure el partit contra la Montañesa, i crec que l’equip era més lluitador, de força i sacrifici. I amb Toni he vist un equip amb les idees clares i ho ha aconseguit després de patir tant. Toni ha signat una etapa més que satisfactòria amb només dues derrotes i ple de victòries a casa.

Ets el primer fitxatge de la temporada 16/17. L’afició t’està llegint. Què els hi dius?

Senzillament el mateix que m’han transmès a mi: molta il·lusió. Él projecte és molt ambiciós i aquí em transmeten una energia boníssima. La directiva s’implicarà a l’apartat fitxatges i en muntar-ho tot bé. Tot i que només ha passat un any veig molts canvis en l’estructura. Vull transmetre a l’afició que vinguin amb més força que mai perquè aquest any gaudirem.

PATROCINADORS PRINCIPALS

FCV TERRASSA opt .   INNOVAHABITATGES TERRASSA opt .   OMNIABOOKS TERRASSA opt .   GREENVITA opt .   ASFALTOSBARCINO TERRASSA opt

 

 CEREZO opt .   XIPPOLLO TERRASSA opt .   PETRONIEVES TERRASSA opt .    LAZARO ELEVADORS opt  .   INMOCLAVALL opt

 

SPONSORS OFICIALS         .     .    .     .   

PROLIGA TERRASSA opt .   BENITOSPORTS TERRASSA opt .   NIKE TERRASSA opt

 

 .   CRIMAR opt .   UNANIME opt .    FORDCOVESA TERRASSA opt

PARTNERS

SPORTIUM opt .    OQUO opt .    CENTRE MÈDIC opt .    MAXIMER opt .    MUN opt .    FUPAR opt

 

IUNIVERS opt .    CLINICA DENTAL RAIS opt .     BONAREA opt     VALLÈSCOLORS opt .    TALLERSCANPALET opt     GRAPHICPAINT opt

 

ALTEUAIRE opt .    LIMONLIMONCLUB opt .    CENTREDENTALLESESCOLES opt .    LHIPICA TERRASSA opt .     PETRONIEVES TERRASSA opt

© 2018 - Terrassa FC Designed by: Icònica | Powered by: Intuix

© 2018 - Terrassa FC

Designed by: Icònica | Powered by: Intuix