Terrassa FC (en zona de salvació però patint de valent) i Sant Andreu (lluitant per l’ascens) han seguit tradicionalment vides més o menys paral·leles i han protagonitzat partits normalment igualats. Així, en títols el Terrassa FC és clarament superior, i el balanç particular és equilibrat. El Terrassa suma 56 victòries, 34 empats i 54 derrotes, 253 gols a favor i 230 en contra. Es tracta d’un dels partits amb més tradició del futbol català.
La primera visita del Sant Andreu a Terrassa es remunta al 3 d’agost del 1925, un amistós resolt per 3-2. El 1925, el Terrassa FC es va proclamar campió de la primera edició de la Copa Catalunya, màxim títol català, conquerit quatre vegades pels egarencs, líder del Vallès en títols. El 1928 els egarencs van guanyar el Sant Andreu per 2-0 (doblet de Gàndara) i 3-1 al Torneig de Consolació de la Federació Catalana.
Endinsats als anys 30, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, els vermells van imposar-se per 4-1 el 1932, amb paper protagonista de Rosés i Molla. El 1933, al Trofeu El Mundo Deportivo, el Terrassa FC va aconseguir una golejada per 6-1 (dos gols de López i un de Marco, Bruno, Cadafalch i Burillo) i, el 1934, 5-0 (Torneig de Classificació del Campionat de Catalunya de Segona Preferent). El 1935, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, el Terrassa FC va vèncer per 4-2 (dianes de Guillamon, Burillo, Márquez i Loyola) i, al Campionat de Catalunya (Promoció a Primera, Grup B), per 4-1 (un gol de Crespo, dos de Burillo i un de Bruno). Cal subratllar el 6-2 del Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, el 1936, amb gols de Malón, Guillamon, tres de Pueyo i una d’Arcos. El 1936 el Terrassa FC va conquerir la segona Copa Catalunya de la història, la segona de l’era antiga: el Terrassa FC és l’únic campió d’aquest títol oficial en la primera època.
El Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, el de Primera Regional Catalana i, des del 1947, la Tercera Divisió, van promoure coincidències entre terrassistes i barcelonins. El 1948, el Terrassa FC va guanyar els andreuencs per 3-0 (gols d’Olivé, Martínez ll i Arcas). Alguns partits van ser generosos en gols: 4-3 a la Copa Federació Catalana (doblets de Chacho i Olivé) i, el 1953, a la Copa Federació Catalana, 5-4 (dos gols de Lera i un de Pujolràs, Munné i Seoane).
La Tercera Divisió (anys 60) i la Segona (anys 70) van prolongar els duels. S’hi inclou un 3-0 el 1976 (dos gols de Cruz Carrascosa i un de Bío). El 1979-80, a Segona Divisió B, el Terrassa FC va vèncer per 1-0 (Valdés).
Pel que fa als anys 80, els encontres es van donar a la Tercera Divisió, a la Copa de la Lliga i al Campionat de Catalunya sub-23. El 8 de març del 1984, a la final del Campionat de Catalunya sub-23, el Terrassa FC va golejar per 5-0 (dos gols de Quim i un de Carlos, Saletes i Quique), resultat que va saber defensar en el partit de tornada. El Terrassa FC és líder del palmarès de la competició, amb quatre títols consecutius. Quan, el 1984-85, el Terrassa FC va conquerir novament el títol, contra l’Espanyol, havia eliminat abans el Sant Andreu (1-1, gol de Castillo, i 6-1, amb dues dianes de Castillo i Saletes i una de Moret i Miguel Ángel). Fins al 1989-90 es van disputar partits a Tercera. Des del 1994-95 al 1996-97, els matxs arriben a Segona Divisió B.
Els duels entre terrassistes i andreuencs es van reprendre el 2005 a la Copa Catalunya i a Segona Divisió B. Un 3-1 (Yago, Deus i Tarrés) el 2006 va permetre el Terrassa FC liderar la categoria. A Tercera, el 27 de setembre del 2015 els rogencs van guanyar per 2-1 (De la Torre i Adri), i el 4 de setembre del 2016 per 2-0 (Raíllo i Amantini). El 16 de setembre de 2018, els vermells van sotmetre el Sant Andreu per 2-1 (doblet d’Arranz). Ara toca un nou capítol a la zona noble de Segona Federació.
