Així, és factible que en alguna Lliga dos conjunts (o més) acabin empatats (pel títol, per l'ascens, per la salvació o a la zona mitjana de la classificació, tant se val), que l'average particular estigui empatat i tot es decideixi per l'average general. Si un dels dos (o més) equips ha pogut golejar un rival enfonsat (com el Badalona) i l'altre no perquè aquest oponent s'ha retirat després i només li consta un 3-0, la brutal injustícia està servida. El mateix es trasllada a lluites pel 'pitxitxi' o equip més golejador.
Solucions? No són senzilles. Les possibilitats són diverses, tot i que una passaria perquè es disputi un matx de desempat entre els conjunts afectats sense tenir en compte l'alterada diferència de gols global.
Una altra acció parcial o preventiva pot ser que el resultat sigui el mateix de la primera volta, sempre que l'equip perjudicat hagués guanyat i la diferència de gols superi la del 3-0. En aquest cas, el Terrassa FC va guanyar a Badalona per 0-7. Una altra opció és que es computi el pitjor resultat de l'equip retirat a la Lliga (un 17-0, en aquest cas), en concepte de cost d'oportunitat i per evitar la picaresca de no presentar-se en duels contra rivals forts i sortir-ne amb un digne 3-0 per comptes d'una golejada feridora.
Sigui com sigui, caldria resoldre la qüestió, com es va fer en el seu moment amb el valor doble dels gols (ara ja no computa) a les pròrrogues en eliminatòries a doble partit, que perjudicava a qui jugava a casa el darrer partit (el rival disposava de 30 minuts extra per rendibilitzar el valor doble). Per tant, un 3-0 per a la reflexió.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
