El Terrassa FC, després de l’1-1 de la primera volta (Neeskens), acumula un balanç de 19 victòries, 7 empats i 13 derrotes, 67 gols a favor i 57 en contra. El 8 de gener de 2023, el Terrassa FC va impressionar a la Ciutat Esportiva Dani Jarque i va batre l’Espanyol B per 3-4, amb gols de Lucas Viña, Carlos Martínez i dos d’Aythami. Curiosament, els egarencs es van situar en sisena posició, que seria la plaça final a la Lliga, el que va facilitar l’accés a la bonica experiència de la Copa del Rei. Al camp del RCD Espanyol B, la victòria anterior es remunta a l’abril de 2007 (0-2). El darrer empat al feu espanyolista es remunta al 15 d’octubre de 2017, a Tercera Divisió (2-2, amb gols de Carlos Martínez i Amantini).
La primera visita egarenca al filial periquito és la del 23 de juny del 1942, al Trofeu President de la Federació: 2-3 (dianes d’Ortí, Pascual ll i Carreras). Després, el filial es va vincular els anys 80 al Cristinenc gironí, i s’anomena Espanyol B des del 1994. La campanya 1995-96 arrenca la sèrie de conteses a Segona Divisió B i a la Lliga. El 3 de desembre del 1995, el Terrassa FC va imposar-se als espanyolistes per 1-3 (Guerrero, Campuzano i Vacas). Altres victòries van arribar el 8 de setembre del 1996 (0-2, gols d’Aldrich i Juan Carlos) o el 22 de gener del 1997 (2-1, gols de Tapia i Gurría).
El 3 de desembre del 1997, a la final catalana de la Copa Federació, el Terrassa FC va batre l’Espanyol B per 2-1 (gols de Raset i Vacas). El Terrassa FC, que ostenta quatre Copes Catalunya (quan era el màxim títol català; ara ho és la Supercopa Catalunya) i quatre Campionats de Catalunya sub-23, és clarament el líder comarcal en títols, tant en futbol com en global com a entitat. Una altra final catalana de la Copa Federació va afavorir als egarencs. Després de l’1-2 de l’anada, el 24 de gener del 2001 el gran i imprevisible Terrassa FC va guanyar per 2-4 (gols de Pedro Riesco, Capó i dos de Noel) i va conquerir el títol. La ratxa es va traslladar a la Lliga, amb un altre triomf a domicili, el 25 de febrer del 2001, per 1-2 (dianes de Monty i Pedro Riesco).
