El balanç entre tots dos equips, incloent els partits sub-23, és positiu per als egarencs: 144 capítols entre tots dos equips, amb un balanç clarament favorable als rogencs: 80 victòries del Terrassa FC, 33 empats i 31 triomfs manresans. El Terrassa FC suma 316 gols a favor i 205 en contra.
El primer partit entre els dos equips a Terrassa, el 12 de febrer del 1911, va suposar un empat quan el Terrassa FC encara s’anomenava Young’s Club. De fet, és el segon partit del qual ens consten referències, tot i que l’activitat del club egarenc es va iniciar el 1906. El primer duel amb resultat confirmat va arribar el 22 de gener del 1911: victòria terrassista contra el Lawn Tennis Club per 9-0.
Amb els manresans es van disputar diversos amistosos, com el triomf per 3-0 (Renom, Morera, Estrenger) del 1912. En el primer encontre oficial, el 19 de gener del 1913 al Campionat de Catalunya, els vermells van guanyar per 1-3 (gols de Duffour, Renom i Llisso). El 1915, al Campionat de Catalunya de Segona, els egarencs van fruir d’un 4-0 (tres gols de Gràcia i un de Torrella) a casa i un 2-3 a la Manresa (Fernández, Gràcia, Pallarés).
A finals dels anys 20 i inicis dels 30, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 1931 es va donar un 3-1 (Cadafalch, Rectoret i Miralles) al camp del carrer del Bisbe Irurita (actual Pi i Margall). El juny del mateix 1931, a la Copa del Dr. Aiguadé, el 14 de juny del 1931 el Terrassa FC va batre el Manresa per 5-2 (gols de Huerva, Miralles i tres de Coromines), i a la tornada va resistir (1-1, gol de Miralles). El 20 de desembre del 1931 el Terrassa FC va conquerir el Campionat de Catalunya de Segona Preferent en vèncer per 2-0 (Recasens i Aratells) el Manresa.
El 1934, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, el Terrassa FC va assolir un 3-1 (Burillo, Bruno i Rius). El 1935, en un amistós, els egarencs van guanyar per 5-3 (Ávila 2, Sánchez 2, Cambra). El 16 d’agost del 1936, el Terrassa FC va golejar el Manresa per 7-1 (tres gols d‘Arcos i Nieto, i un de Malón). Els anys 40, al Campionat de Catalunya de Primera Regional, en destaca un 5-0 (Valls 2, Calaveras, Olivé 2). Els anys 50, en destaca un 5-4 (Gaju 2, Munné, Brugueras, Badía). El partits, fins al 1954, es concentren en la Tercera Divisió. L’11 de març del 1951, el Terrassa FC supera el Manresa per 6-0 (Campos, Gaju, Blázquez 3, Darnés). El 1961 es reprenen els encontres a Tercera. Al Trofeu General Moscardó, el Terrassa FC avassalla el Manresa per 8-1 (Gargallo, Àngel 2, Díaz, Mascarell 3, l’altre gol, en pròpia porteria) el 14 de juny del 1964. Els anys 70 registrem a Tercera un 2-1 materialitzat per Clotet i Rodríguez (1974) i un 0-1 en un amistós (Rojo, el 1977).
Els anys 80, el 26 d’agost del 1985, al Trofeu Ajuntament de Manresa-Festa Major Manresa, els egarencs van empatar 1-1 i se’n van proclamar campions. A Tercera els dos conjunts van disputar molts partits. Al Campionat de Catalunya sub-23, que el Terrassa FC (el millor en la història de la competició) va assolir quatre vegades consecutives, el 1986, l’1-0 de Manresa és replicat a Terrassa (el 20 de febrer del 1986) per un contundent 5-1 (Fuentes, Saletes 3, Carles Puig). En la final, el Terrassa FC va superar el Júpiter (2-1 a Barcelona i 1-0 a Terrassa, i per penals, 5-3). La temporada 1986-87, el Manresa va inspirar els vermells: 2-3 (Saletes 2, Priego) i 3-0 (Saletes, Mariano, Olmo). A la final, el Terrassa FC va golejar l’Horta (6-1 i 2-3). Els anys 90, els partits es disputen a la Lliga Regional Preferent (en destaca un 5-0, amb gols de Lardín, Juan Carlos 2, Flores, Edu) i a Tercera (3-1, amb dues dianes de Julio i una de Raúl).
En aquest segle XXI, el 15 d’agost del 2001, a la Copa Catalunya, el Terrassa FC va guanyar a Manresa per 1-3 (Monty 2, Gibanel). Els egarencs es van proclamar campions a l’Olímpic en la final contra el Barça, en el zenit del centenari del futbol a Terrassa, el 2002. L’11 de setembre del 2007, al Trofeu Ciutat de Manresa, els egarencs guanyen per 2 4 (Jordi Esteve 2, Navarrete, Boniquet). Ara, Terrassa FC i CE Manresa escriuran una nova pàgina del matx de la Catalunya profunda.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
