Algunes dades són sorprenents: un cent per cent d’efectivitat contra l’Espanyol (tres de tres), algun triomf contra el Barça, el 3-3 contra el Reial Madrid i alguns escàndols surrealistes (Salamanca i Lleida, especialment) adornen una Copa sempre atractiva.
Cal indicar que els gran èxits futbolístics del Terrassa FC són els títols de Copa Catalunya assolits (1925, 1936, 2002 i 2003), màxims títols catalans (des de fa uns anys ho és la Supercopa) i únic club de la comarca que els ha guanyat en tant que màxims títols (la Copa Catalunya, des de fa unes edicions, és la segona competició catalana, darrere la Supercopa). De fet, el Terrassa FC és líder històric del palmarès (i per sempre) de la Copa Catalunya de l’era antiga. També són màxims títols en la seva modalitat els quatre Campionats de Catalunya sub-23 assolits al llarg dels anys 80. El Terrassa FC també és líder històric del palmarès d’aquesta competició i, amb un brutal avantatge, el líder del palmarès al Vallès Occidental. Com a club, aquest lideratge és impressionant, amb una gran quantitat de títols internacionals, estatals i catalans.
El Terrassa FC acumula 33 participacions sumant Copa del Generalísimo (en 13 edicions) i Copa del Rei (en 18 edicions): 1941-42, 1943-44, 1947-48, 1948-49, 1958-59, 1959-60, 1960-61, 1969-70, 1970-71, 1971-72, 1972-73, 1973-74, 1974-75, 1975-76, 1976-77, 1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1994-95, 1996-97, 1998-99, 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2005-06, 2006-07, 2020-21 i 2023-24). En rondes, el balanç és de 25 superades i 32 adverses. En global, el balanç a la Copa és molt equilibrat. Així, de 97 partits jugats en la competició del KO, els rogencs acumulen 35 triomfs, 25 empats i 37 ensopegades, amb un saldo de gols totalment equilibrat: 134-134.
La màxima fita terrassista ha estat superar dues rondes, i, curiosament, ho ha aconseguit moltes vegades (9): 1948-49, 1959-60, 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1979-80, 1980-81, 1986-87, 2002-03. La primera experiència terrassista a la Copa (del Generalísimo o del Rei) va arribar la temporada 1941-42, gloriosa per al club, ja que va conquerir el Campionat de Catalunya de Primera (1941-42), el Campionat de la fase d'ascens a Segona (1941-42), la Copa President de la Federació (1942) i el Campionat de Catalunya d’hoquei herba (1942). En una anyada tan positiva, la Copa del Generalísimo va arribar al camp del carrer del Bisbe Irurita, el 26 d’abril del 1942. I el Terrassa FC capaç de les millors sorpreses va superar el Barça per 2-1, amb doblet de Pascual l. A la tornada, un 4-0 va escapçar les il·lusions, però el triomf inicial contra els blaugrana va convertir aquesta estrena en molt positiva.
En temporades posteriors, el Terrassa FC va superar dues rondes (Júpiter i Lleida; va acomiadar-se de la competició contra l’Arenas de Saragossa) el 1948-49, i va sobresortir el 1959-60, tot eliminant el Badajoz, l’Osasuna i plantant cara al Barça en tercera ronda. Els rogencs van passar també dues rondes el 1969-70 (Menorca i Atlètic Balears) i van portar el Cadis al límit en la següent. També es van superar dues rondes el 1971-72 (Nàstic i Barcelona Atlètic; el Saragossa es va travessar al camí) i el 1972-73 (Europa i Lleida; final de trajecte a Tenerife). Dues eliminatòries també van ser superades el 1979-80 (La Cava i Carcaixent; el Màlaga va ser infranquejable).
Ja el decenni dels 80, és recordada la campanya 1980-81: dues rondes superades contra Júpiter i Espanyol. El 19 de novembre del 1980 els egarencs van empatar 0-0 a Sarrià, i el 3 de desembre del 1980 van assolir el triomf per 1-0 gràcies a una diana de Durán. Després, va arribar el cèlebre escàndol contra el Salamanca, ja que al partit de tornada molts testimonis van assegurar que l’àrbitre va prendre decisions clamoroses contra els terrassistes... per evitar la pròrroga i poder agafar l’avió de tornada!
També és molt evocada la campanya 1986-87. El Terrassa FC, a partit únic, va desfer-se del Sant Andreu el 17 de setembre del 1986 (2-3, gols de Priego, Paquito i Mota). L’1 d’octubre del 1986, l’Espanyol tornava a l’Estadi Municipal amb esperit de revenja... i va sucumbir per 2-1 (gols de Quim i Esteban). Després, el Las Palmas va patir de valent (2-3).
Un nou escàndol arbitral es va produir el 1996-97. Els egarencs van aconseguir una doble victòria contra el Figueres (l’11 de setembre del 1996, 1-0, gol de Dasí; el 19 de setembre del 1996, 0-1, diana de Chuli) i afrontaven amb optimisme un dur duel contra el Lleida. A l’anada, a l’Olímpic, el Terrassa FC va aconseguir un merescut triomf per 1-0 (Rubio) i va patir la indignant anul·lació d’un clar gol legal (una xilena espectacular) d’Aldrich al temps afegit. A la tornada, el col·legiat va expulsar cinc terrassistes i el matx es va aturar amb 2-0. Va ser un cas que va sacsejar la Copa i va perjudicar el Terrassa FC.
La darrera vegada que el Terrassa FC va superar dues rondes a la Copa va ser el 2002-03. L’11 de setembre del 2002, en trenta-dosens de final, el Terrassa FC va vèncer el Llevant per 2-0 (Keko i Cristian). El 5 de novembre del 2002, als setzens de final, el Novelda es va agenollar per 0-3 (Pier 2, Dot). El sorteig va voler un enorme Terrassa FC-Reial Madrid. El 8 de gener del 2003, als vuitens de final, un Olímpic a rebentar va gaudir de l’espectacular 3-3 (Babangida, Monty 2) final, gràcies a dos gols de Monty cap a les acaballes del matx. A la tornada, al Santiago Bernabéu, el 14 de gener del 2003, un flamant Terrassa FC va portar el Reial Madrid al límit (4-2, amb gols de Monty i Besora).
El balanç més brutalment favorable en gols en una eliminatòria és el 1976-77: 10-2 contra el Moscardó de Madrid, amb un 0-4 el 22 de setembre del 1976 (Arias, Cruz Carrascosa 2, Rojo) i 6-2 el 9 d’octubre del 1976 (Cruz Carrascosa, Vila, Gonzalo 2, Molina 2). Després, el Sevilla es va creuar al camí. També és d’impacte (5-0 favorable) el saldo contra el Menorca: el 9 d’octubre del 1969, 2-0 (Mercadé i Trullàs), i el 29 d’octubre de 1969, 0-3 (Fausto, Martín, Mercadé). Gran fites d’un Terrassa FC molt prometedor en eliminatòries i que ha aportat grans satisfaccions en una competició frenètica. La darrera alegria, el triomf per 1-0 contra l’Albacete.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
