Dotzè amb 31 punts, un per sobre de la plaça de play out, el conjunt valencià arribarà a l’Olímpic a mossegar contra un Terrassa FC sisè, amb 37 punts, a un de la promoció d’ascens però que primer ha de lligar la permanència. Com que descendeixen cinc equips i el sisè per la cua disputa la promoció de permanència, cal no confiar-se.
La Unió Esportiva Alzira, fundada el 1922, s’ha trobat en diverses ocasions amb els egarencs. La darrera, a la primera volta, va acabar amb un empat sense gols. El balanç en títols beneficia el Terrassa FC, però el particular no: dues victòries terrassistes, tres empats, quatre ensopegades, i 6-9 en gols.
Tanmateix, el primer referent a l’Estadi Municipal, fa 50 anys, va ser reeixit. El 2 de desembre de 1973, a la Lliga de Tercera Divisió, el Terrassa FC es va imposar a l’Alzira per 3-1, amb gols dels enyorats Rodríguez, Silvio i Domènech. Els rogencs van protagonitzar grans temporades a finals dels 60 i a inicis dels 70, a la recerca de l’ascens a Segona.
La lluita per accedir a la categoria d’argent del futbol estatal va quallar la temporada 1974-75, en què el Terrassa va sumar nou jornades d’imbatibilitat (sis triomfs i tres empats) que van començar el 27 d’octubre de 1974 amb un 1-2 al camp del Vila-real i es van estendre fins a un 2-1 contra el Manresa. El Terrassa FC va proclamar-se campió gràcies a un 4-1 al Ieclà el 25 de maig de 1975. Aquell equip (que va acabar amb 52 punts i 14 positius) estava integrat per Capó, Hachero, Sanjuán, Nieto, Sintes, Rodríguez, Clotet (Lecue), Domènech, Fernández, Vila i Rosselló.
Els següents envits van arribar a Segona Divisió B, de fet, equivalent a la Tercera dels anys 70. El 2000, es va registrar un 0-2; el 7 de gener de 2001, el Terrassa FC va vèncer l’Alzira per 1-0 (Héctor). El darrer referent a l’Olímpic es remunta al 4 de gener de 2009, i es va resoldre amb un 0-0. El mateix resultat de la primera volta de l’actual temporada.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Foto: Marc Ferret
