El balanç entre terrassistes i balears és força equilibrat: 4 triomfs egarencs, 5 empats i 4 derrotes, 16-17 en gols. A casa, amb tots els partits jugats a l’Estadi Olímpic, el balanç és de 4-2-1 i 11-7 en gols.
El primer Terrassa FC-Mallorca B és motiu de bonic record. Va arribar a la promoció d’ascens a Segona Divisió B, la temporada 1993-94, en una lligueta amb quatre equips (Terrassa, Mallorca B, Torre Pacheco i Eldenc). Només n’ascendia el campió. El Terrassa FC havia començat empatant in extremis al camp dels mallorquinistes (1-1), i havia acumulat dues victòries (3-0 i 0-3) davant el Torre Pacheco murcià. En la quarta jornada es disputava gairebé una final, no definitiva però força decisiva. El 29 de maig de 1994, en un Estadi Olímpic a vessar, el Terrassa va superar un combatiu Mallorca B per 2-1 tot remuntant cap a les acaballes del partit, gràcies a les dianes de Revilla i Julio. Després, els egarencs en tenien prou amb tres punts en els dos partits contra l’Eldenc. En el primer match ball, van caure 1-0; en el segon, a l’Olímpic, el 13 de juny de 1996, un immens Terrassa FC va guanyar l’Eldenc per 1-0 (gol de Lluís), va esdevenir campió de grup i va ascendir.
Els balears van insistir i van ascendir a Segona B la següent temporada. És per això que el 1995-96 van tornar a visitar Terrassa. I la història es va repetir: el 8 d’octubre de 1995, a la Lliga de Segona Divisió B, els vermells van sotmetre el Mallorca B per 2-1, amb gols de Benja i Javi López. El 1997-98, el 8 de març de 1998, també a Segona Divisió B, el Terrassa FC va vèncer el Mallorca B per 2-0, amb materialitzacions de Juli i Gonzalo. En la campanya següent es va donar un 0-0 a l’Olímpic, primer punt esgarrapat pels illencs. Un nou empat, 1-1, es va produir l’11 de setembre del 2000, amb gol de Salas.
L’única derrota egarenca amb el Mallorca B a casa és la del 2007, a la Copa Federació, per 1-2 (Dani Marín). En canvi, el 4 d’abril de 2010, de nou a la Lliga de Segona Divisió B, el Terrassa FC va batre el Mallorca B per un nodrit 3-2, gràcies als gols de David García, Joshua i Boniquet. La rauxa de 1994 és el camí.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Foto: Lluís Clotet
