Així, en primer lloc, serà el matx 102 entre tots dos equips, amb la qual cosa es consolida una sana rivalitat centenària. En segon lloc, els rogencs voldran revenjar-se del dolorós 5-0 de la temporada passada. Ho van fer parcialment amb el triomf de la segona volta per 1-0 que els va donar mitja salvació, però cal oferir una bona imatge al Vallès Oriental. En tercer lloc, en el balanç històric entre totes dues entitats, l’equilibri és nota predominant: 42 triomfs terrassistes, 19 empats i 40 derrotes, 189 gols a favor i 183 en contra.
El Granollers (fundat el 1913) ha transitat pels camps de l’Era del Baster, el Camp del Gas i el Municipal del carrer Girona. El primer matx entre tots dos equips a Granollers (amistós, el 19 de març del 1922) va somriure els egarencs per 1-3. Després, els dos conjunts es van trobar el 1930 al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, en una fase d’ascens del Campionat de Catalunya de Segona Preferent el 1934 i al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B. El 8 de març del 1936 el Terrassa FC goleja el Granollers per 5-0 (gols de Rius, Pueyo, Colomer, Cadafalch i Astola). Aquell any el Terrassa FC conquereix la segona Copa Catalunya de la història a Granollers contra el Girona per 3-2.
En plena Guerra civil espanyola, la Lliga Comarcal i Promoció presencia un 2-2 (Puyal i Rodríguez), el 19 de setembre del 1937. L’any 1940 li correspon el torn al Campionat de Catalunya i la Lliga Regional. Des de la temporada 1943-44 la Tercera Divisió i la Copa Federació Catalana apleguen conteses, com l’1-4 a la Copa Federació, el 18 de maig del 1944. Els matxs a Tercera duren fins al 1954. El Terrassa FC venç, el 4 de març del 1951, per 1-4 (dues dianes de Gaju, una de Darnés i Soriano), i l’11 d’octubre del 1953, per 0-2 (gols de Bagur i Guillamón).
Amb el Terrassa FC a Segona Divisió s’aturen els duels vallesans. Ja a Tercera tornen, el 1961. Un 0-0 el 1965 i un 1-2 el 24 de març del 1968, amb dos gols de Marín, aporten alegries. L’estada egarenca a Segona torna a interrompre el flux de partits, que es reprèn els anys 80, a Tercera Divisió, amb un 2-2 (gols de Saletes i Morales). Aquests anys són gloriosos per al terrassisme, gràcies als quatre Campionats de Catalunya sub-23 consecutius. El 1984-85 el Terrassa FC s’imposa en una eliminatòria contra els granollerins (1-0 al carrer Girona, 5-2 a Terrassa –amb dues dianes de Fuentes i Saletes i una de Burgos) i després venç en la final contra l’Espanyol. El 1985 els egarencs empaten 0-0, i el 1987 guanyen per 0-1 (gol de Morales).
L’any olímpic, el 29 i 30 d’agost del 1992, al Trofeu Granollers, el Terrassa FC supera els granollerins després d’un 1-1 (Urbano), i a la final s’imposa al Badalona per 1-0 (gol de Raúl). L’1 de novembre del 1992, a la lliga de Tercera Divisió, el Granollers cau contra els rogencs per 0-1, amb un gol de Raúl. Com es pot comprovar, els matxs entre els equips les capital del Vallès Occidental i del Vallès Oriental han sadollat la trajectòria de totes dues entitats.
Joan Francesc Fondevila Gascón
