De fet, els de Jordi López estan convidant a l'optimisme. Tres triomfs i un empat en els darrers quatre encontres, dues victòries consecutives (fita gens senzilla a Segona Federació: 0-3 a Olot, 1-0 al Deportivo Aragón), dos matxs seguits sense encaixar cap gol, un balanç en aquestes alçades lleugerament superior al de la temporada passada i el fet de situar-se a tres punts de la promoció d'ascens són arguments sòlids per començar a plantejar-se expectatives més ambicioses. Tanmateix, les places de promoció de descens i de descens directe estan tres punts per sota, el que convida a la moderació i al treball del dia a dia.
Els valencians, que entre setmana hauran disputat la final espanyola de la Copa Federació, podrien patir-ne el desgast. A les semifinals van necessitar pròrroga i penals contra el San Roque de Lepe, i tota aquesta despesa energètica es va acumulant a les cames i al cap.
De fet, el Terrassa FC visitarà l’Estadi Lluís Suñer Picó amb l’objectiu d’assolir-hi la primera victòria de la seva història contra la UE Alzira. De moment, el Terrassa supera l’Alzira en títols, tot i que en duels individuals el balanç és 2-2-4 i 6-9 en gols. La clau d’aquest desequilibri és el molt escàs bagatge terrassista a domicili contra el titular de la capital de la Ribera Alta, comarca on sí ha aconseguit triomfs, com a Algemesí (0-1 el 15 de setembre de 1974, a la Lliga de Tercera Divisió, amb gol de Lecue) o a Carcaixent (2-3 a la Copa, el 19 de desembre de 1979, amb un gol en pròpia porteria, un de Wanderley i un d’Ortiz).
En els desplaçaments a Alzira, només una vegada els rogencs han pogut arrencar un punt, el 3 de setembre de 2000 (0-0). La resta de visites (2-1, gol de Valenzuela, el 1974; 1-0 el 1999; 3-1, el 2009, gol de Guillén) no van deixar un sabor dolç. Precisament cal veure aquesta matx com una gran oportunitat per assolir la primera victòria a Alzira.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
