El matx és molt rellevant per diversos motius. Els de Jordi López poden ratificar la línia ascendent i fer-se forts a casa, on en els darrers partits han sumat un triomf (Saguntino) i un empat (Lleida). A més, podrien distanciar el rival a la classificació i començar a mirar amunt, ja que la sisena plaça està a només tres punts. Seria la inflexió de patir a gaudir i a pensar en fites més ambicioses, amb tota la prudència.
El balanç amb el filial saragossista és igualat però negatiu: dos triomfs terrassistes, un empat i tres derrotes, 5 gols a favor i 6 en contra. Dos dels matxs (saldats amb ensopegada) van arribar a la final del Campionat d’Espanya sub-23, el 1984, els primers encontres entre tots dos equips.
Així, en l’anada l’Aragón es va imposar per 1-0. A la tornada, el juliol de 1984, els egarencs no van poder remuntar, i van tornar a cedir, en aquest cas per 1-2 (gol de Moret). El següent matx a l’Estadi Municipal es va produir a la Lliga de Segona Divisió B, el 13 de setembre de 1987: 1-1 (Ferrer). A la segona volta d’aquella campanya, el Terrassa FC va batre el Deportivo Aragón per 0-2 (gols d’Ureña i Samper).
La darrera visita del filial aragonès a Terrassa és la del 8 de gener de 1989, també a la Lliga de Segona Divisió B. Els vermells van vèncer per 1-0, gol de Climent. En fa més de trenta anys.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
