La primera visita andreuenca a la ciutat va arribar el 3 d’agost del 1925. L‘amistós va afavorir el Terrassa FC per 3-2. Aquell any va ser apoteòsic per als egarencs, que es van proclamar campions de Catalunya. Altres triomfs casolans terrassistes contra el Sant Andreu van donar-se el 1928 (2-0, dianes de Gàndara) i, al Torneig de Consolació de la Federació Catalana, 3-1 (Valls i dos gols de Navarro).
Els dos equips van coincidir al Campionat de Catalunya de 2ª Preferent, després d’alguns amistosos. El 1932, el Terrassa FC es va imposar per 4-1 (sengles doblets de Rosés i Molla) i, el 1933, al Trofeu El Mundo Deportivo, per 6-1, el 25 de juny del 1933 (dues dianes de López i una de Marco, Bruno, Cadafalch i Burillo). L’any 1934, al Torneig de Classificació del Campionat de Catalunya de 2ª Preferent, el 4 de febrer el Terrassa FC va golejar el Sant Andreu per 5-0. El 1935, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, el Terrassa FC va vèncer per 4-2 (gols de Guillamon, Burillo, Márquez i Loyola). El 16 de juny del 1935, al Campionat de Catalunya (Promoció a Primera, Grup B), els egarencs van guanyar per 4-1 (un gol de Crespo, dos de Burillo i un de Bruno).
Al llarg dels anys 1935 i 1936, Terrassa FC i Sant Andreu van creuar camins al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B. L’1 de novembre del 1936, el Terrassa FC va escombrar els andreuencs per 6-2 (gols de Malón, Guillamon, tres de Pueyo i un d’Arcos). El 1936, els egarencs van conquerir la segona Copa Catalunya de la història (en total el Terrassa FC n’ha conquerit quatre, l’únic equip de la comarca que les ostenta com a màxim títol català; el San Cristóbal de Terrassa va aconseguir la Copa Catalunya amateur el cap de setmana passat).
A partir del 1940, el Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, i el de Primera Regional Catalana, agrupa els dos equips, depassada ja la Guerra Civil espanyola. El 1947 li correspon el torn a la Tercera Divisió. L’1 de febrer del 1948 el Terrassa FC va batre el Sant Andreu per 3-0 (dianes d’Olivé, Martínez ll i Arcas). A la Copa Federació Catalana, els rogencs van guanyar per 4-3 (dobles de Chacho i Olivé). Del 1948 al 1950 la Tercera presencia més partits. Més endavant, el 24 de maig del 1953, la Copa Federació Catalana va generar un prolix 5-4 (dos gols de Lera i un de Pujolràs, Munné i Seoane) terrassista. Lera és l’onzè màxim golejador de la història del Terrassa FC, amb 68 gols.
Els anys 60 són sinònim de partits a Tercera. El 1961-62 els rogencs van assolir el títol de campions. El 21 de gener del 1962 el Terrassa FC va aconseguir un 0-5 (Máiquez 3, Oliva, Masferrer) a Barcelona. El 1969-70 el Terrassa FC va tornar a guanyar la lliga de Tercera.
Els anys 70 el Terrassa FC-Sant Andreu arriba a Segona Divisió. El primer matx, el 26 d’octubre del 1975, va aportar un 1-1 (Rojo). El 1976 el Terrassa FC va vèncer per 3-0 (dos gols de Cruz Carrascosa i un de Bío). Matxs de la Copa Generalitat van precedir la temporada 1979-80, a Segona Divisió B, amb triomfs egarencs per 1-0 (Valdés) i 3-4 (Domènech, Cortés i dos de Bonell).
Els anys 80, la Tercera Divisió, la Copa de la Lliga i el Campionat de Catalunya sub-23 generen diversos partits. El 8 de març del 1984, a la final d’aquest Campionat (el Terrassa FC lidera el palmarès amb quatre títols consecutius), els rogencs van golejar 5-0 (dos gols de Quim i un de Carlos, Saletes i Quique) i van mantenir l’avantatge a la tornada (4-0). El 1984-85 el Terrassa FC va assolir novament el títol, a la final contra l’Espanyol. Pel camí va eliminar el Sant Andreu (1-1, gol de Castillo, i 6-1, amb dos gols de Castillo i Saletes i un de Moret i Miguel Ángel). Els duels a Tercera van allargar-se fins al 1989-90. Del 1994-95 al 1996-97 van arribar a Segona Divisió B.
Al segle XXI, el 2005 comença una tongada de partits a la Copa Catalunya i a Segona Divisió B. El 24 de setembre del 2006, el Terrassa FC va vèncer per 3-1 (gols de Yago, Deus i Tarrés) i va esdevenir líder de la categoria. El 27 de setembre del 2015, a Tercera Divisió, els egarencs van guanyar per 2-1 (gols de De la Torre i Adri). El record d’aquell triomf hauria d’inspirar els rogencs.
Joan Francesc Fondevila Gascón
