Què t’ha fet venir a jugar al Terrassa FC?
Vàries raons. La primera el projecte, el que és i representa el Terrassa FC, el que ha estat aquest club i el que pretén ser el Terrassa FC amb l’entrada de Jordi Cuesta i el seu equip. També, sens dubte, el fet de tenir ben a prop a David Pirri, Juanje i Sergio Montero que els conec des de fa anys. Sabia que el Terrassa FC m’agradaria perquè sé que venia a gaudir i que em tractarien bé i que és un projecte interessant per intentar aconseguir l’ascens. Després també entra en joc la proximitat de casa. Tinc dos fills i una hipoteca i arriba un moment que també busques estabilitat.
És molt diferent la Tercera Divisió respecte a Segona B? Perquè, quant fa que no jugues a Tercera?
No jugava des que vaig acabar juvenil, quan estava a la Gramenet. Al novembre d’aquell any em van pujar al primer equip i des de llavors que no jugo a Tercera. De Segona B a Tercera no he notat pràcticament diferència, a totes dues categories hi ha equips que juguen amb un estil massa directe i que depenen de les segones jugades. Sí, és cert que la Segona B està un puntet de nivell per sobre perquè hi ha alguns jugadors que han jugat a Segona i fins i tot a Primera i hi ha més experiència i qualitat, però la veritat és que tampoc he notat una diferència abismal.
I a Tercera notes més igualtat entre els equips?
De moment sí, llevat l’Ascó que em va donar la sensació que és un equip que està més treballat i mantenien el bloc, la resta d’equips rivals que hem tingut fins ara no noto una diferència important entre ells i entre ells i nosaltres.
Nou jornades només però, et sorprèn veure a Gavà i Júpiter a dalt i al Peralada a baix?
Estic una mica aïllat. No he seguit massa la Tercera Divisió. Quan estàs a Segona B estàs atent dels quatre grups i de passada de la Tercera. Però això que dius és així sempre, a Tercera i a totes les categories. L’any és molt llarg i cadascun acabarà al final on es mereix. No em sorprèn perquè a tots els equips hi ha bons jugadors i hi ha gent que vol demostrar i vol tirar cap amunt.
Primer any al Terrassa FC i ets un dels capitans i titular en tots els partits. Com et sents?
Em trobo bé. És cert que potser em falta ser una mica més determinant i portar una mica el pes del partit quan s’encallen, però poc a poc m’estic trobant millor. Em sento important al grup i tant els companys com el cos tècnic em fan arribar aquestes sensacions. Tant l’equip com jo arribarem a un nivell importantíssim per tirar al Terrassa FC cap amunt.
Destaca un company del Terrassa FC que t’agradi per la seva qualitat.
Hi ha bons jugadors, però com estic enamorat del sistema 4-3-3 i els jugadors més importants perquè funcioni aquest sistema són els del centre de camp, per a mi Adri Gimeno i Güell tenen molta qualitat, tenen quelcom diferent. Donen un altre ritme als partits. Són capaços d’aguantar la pilota, de fer una passada amb profunditat… També et dic Xavi Boniquet, que és una passada, però com ja ha jugat a Segona B, et destaco l’Adri i el Carles que són més joves.
Què significa per a tu jugar en un club històric com és el Terrassa FC?
És un repte arribar al Terrassa just en el moment en què s’ha sanejat tot i que han fet un projecte seriós i interessant per aconseguir l’ascens. Hi ha gent que pensarà: “L’Aaron Bueno després de tants anys marxa a Tercera Divisió, al Terrassa FC, amb 32 anys, per passejar-se”. Ni molt menys. Vinc amb molta il·lusió i amb moltes ganes d’ascendir el Terrassa a Segona B. No estem parlant d’un recent ascendit a Tercera i amb unes instal·lacions de regional. Estem parlant d’un històric que ha estat a punt d’aconseguir l’ascens a Primera fa uns anys i té al darrere una ciutat fantàstica.
Què tal la faceta d’entrenador d’un dels equips del Futbol Base?
Estic aprenent molt. Els nens t’ensenyen moltíssim, sobretot a tenir paciència que això no t’ho ensenyen al curs d’entrenador [riu]. És una edat complicada la que m’ha tocat, ja que tenen 12 o 13 anys i comencen l’adolescència, les ximpleries, el passotisme… M’està agradant molt el fet d’aplicar exercicis nous, de corregir errors i de fixar-me en varies coses alhora. Obres un ventall molt ampli en el camp que encara m’està costant, però que a poc a poc ho vaig aconseguint. Estic content i amb ganes de seguir avançant en aquesta parcel·la.
Com porta un sabadellenc defensar la samarreta del Terrassa?
Jo ho porto bé. No sóc fanàtic en cap aspecte. Sóc nascut a Badia del Vallès, que sembla que estigui una mica aïllada de tots [riu], tot i que pertany a Sabadell i he jugat al CE Sabadell, però vaig on m’estimin i on em tractin bé i aquí ho estan fent i ho agraeixo de tot cor.
Parla’ns del David Pirri. Tothom, tots els jugadors i ex jugadors, parla meravelles d’ell…
Al Pirri el conec des d’alevins amb el Barça perquè ell també és de Badia i em portava de tant en tant als entrenaments. Durant la seva època al Sabadell ens vàrem enfrontar quan jo jugava al Llevant, així que imagina’t quants anys fa que ens coneixem. Una de les coses que em retenien a mi mateix abans de fitxar pel Terrassa FC era el fet de pensar que venia a Tercera per baixar el nivell, però gràcies a David Pirri t’adones que les categories existeixen perquè han d’existir però que realment és el futbol qui et fa sentir a gust si estàs bé. David em fa sentir com si estigués jugant a Segona perquè estic gaudint molt. Els entrenaments són divertits, sempre treballava amb la pilota, entrenem possessions, organitza partits més petits… Tot està enfocat al sistema que volem.
I el seu estil?
Ell i tots confiem en aquest sistema. Pirri està convençut d’aquest estil i aconsegueix contagiar l’equip i que el grup s’ho cregui, que sigui possible. Una reflexió: el cop de pilota cap amunt ens assegura guanyar un partit? Ens assegura marcar gols? O que no els encaixarem? Qui ha lluitar aquestes pilotes a dalt? Jo que faig 1,74m i sóc el més alt dels davanters? L’altre dia vaig llegir una estadística del Paco Jémez que deia que els gols rebuts per perdudes de pilotes durant la sortida de pilota són el 5% dels gols que reps al final. És poquíssim. Si hem de millorar? Evidentment, però estem en la novena jornada i encara queda molt. Ja poc a poc estem jugant a allò que l’entrenador i el cos tècnic vol i al final aconseguirem, igual que l’any passat es va aconseguir, jugar molt bé. Estic seguríssim.
Ens fas un resum d’aquestes primeres nou jornades? Es passa de la golejada al camp de l’Europa (5-0) a encadenar tres partits sense encaixar cap gol i després a signar una victòria en els darrers quatre partits.
La paraula per definir-les és irregularitat. És normal també, ja que tot va començar molt tard i érem pocs jugadors durant alguns partits de pretemporada. El més normal hauria estat haver començat pitjor. Som un equip totalment nou amb un sistema que és una meravella, però és el més complicat del món, perquè si no el faria tothom perquè és perfecte. Cal assimilar conceptes, moviments i col·locacions. Si perdem una pilota, canviar ràpidament el xip i passar del “què bonic és tocar-la!” a tancar-se ràpidament i fer un falta si es dóna el cas. Aquesta irregularitat que deia, per experiència, és normal que passi en aquestes primeres jornades, però no ens conformem. Això de “normal” no s’escolta al vestidor. Mai. Hem de seguir treballant i es corregirà a curt termini. Veig que estem millorant, cada vegada competim més i millor i s’arribarà a un punt en poc temps que direm aquest és l’equip i així jugarem i competirem sempre.
Veus l’equip amb ganes?
Amb moltes. Aquest any tenim la sort que tenim un bloc bastant unit entre els jugadors més joves i els veterans. Hi ha vegades que els més joves van per una banda i no s’involucren igual, però aquí no. Els veterans volem que el Terrassa FC estigui a dalt i aconseguir quelcom important i els xavals volen fer alguna cosa important perquè estan començant i volen jugar a futbol. Estem animats, l’altre dia ens van caure pals per totes bandes després del partit contra l’Ascó. Són tres partits perduts amb massa gols encaixats i vam tenir xerrada dilluns. La gent té moltes ganes de fer callar boques i dir: “Escolta aquí estem nosaltres i venim a guanyar i a tirar això cap amunt”.
Diumenge el FC Vilafranca, que ocupa la sisena posició, visita l’Olímpic. Com veus el rival?
Tenen molt bon equip, juguen molt bé a futbol i serà un rival complicat, però és que complicats seran tots. També crec que el Terrassa FC és el rival a batre, és un històric a batre estigui com estigui i on sigui. Respecte a que és el sisè, no miro la classificació, estic molt concentrat amb nosaltres. Si estem bé i aconseguim fer allò que ens transmet l’entrenador, no ens aturarà ningú. Llavors tant me fa on estiguem nosaltres i la resta.
Una última, dirigeix-te a la afició. Què els hi diries?
Tranquil·litat i paciència. És cert que estem parlant del Terrassa FC que és un equip que hauria d’estar a Segona, però s’ha creat un bloc totalment nou i ha entrat gent nova al club i necessiten una mica de marge perquè les coses sortiran bé. Ara per ara, que animin i donin suport als jugadors, encara que estiguem malament, perquè els necessitem. Els necessitem a tots. Entenc que en un moment donat no juguem com els hi agradaria, que hem perdut a casa… Però jo tinc el cul pelat i no m’afecta que em xiulin, però hi ha companys que els afecta i això no ajuda al Terrassa FC, tot al contrari. És d’agrair, també, el dia de l’Europa. Anàvem perdent 5 a 0 i al minut 80 escoltaves com t’animaven i deien “Terrassa, Terrassa”. Per als que estan més inquiets els hi diria que confiïn de veritat en el cos tècnic i en nosaltres. Serà un any bonic i ho tirarem cap amunt.
