Isaac: “Durant aquest temps sempre he tingut al cap el Terrassa FC”

Isaac: “Durant aquest temps sempre he tingut al cap el Terrassa FC”

L’extrem terrassista, s’enrecorda del cos tècnic vermell durant la seva primera entrevista després de confirmar-se el seu fitxatge pel Terrassa FC: “Tant David Pirri com Juanje, Xavi, Álvaro… M’han ensenyat molt tots. He après moltíssim amb ells. Quan he estat fora m’he recordat molt de Pirri i del joc que desplegava”. Sobre l’afició: “Em sento com si fos de la ciutat, sé el que senten. Que segueixin venint, que segueixin animant sobretot a l’equip però també a més gent, perquè vinguin més, perquè aquest projecte val la pena”.

Terrassa FC Divendres, 20 Novembre 2015

Benvingut al Terrassa FC. Benvingut a l’Estadi Olímpic, Isaac.

Estic molt per content per tornar on més a gust he estat i més bé em sento i per venir on, per aquests motius, trauré el meu màxim rendiment.

Fem repàs. Com recordes la teva primera etapa al Terrassa FC?

La recordo amb molt d’entusiasme i moltes emocions positives. I em quedo amb això, no amb l’últim tram que em va fer sortir. Per a mi el que és positiu prima molt més que el que és negatiu. Durant aquests dos anys he viscut un ‘play-off’ i sí també situacions adverses, però al final sempre em quedo amb la part positiva. Tinc molta gent que m’aprecia i ara tornar aquí i saber que això es tornarà a repetir és molt emocionant per a mí.

Què vas aprendre amb Miki Carillo?

El considero un bon entrenador i una persona meravellosa. És un tècnic que coneix molt bé la categoria i m’ha ensenyat a conèixer la Tercera Divisió i saber el que requereix la categoria en cada moment del partit. Tot són paraules d’agraïment i bons record, perquè Miki Carrillo em va ensenyar a viure una experiència com és un ‘play-off’ i la sort de viure-ho en un equip tan gran com representa el Terrassa FC.

Després del partit a Cerdanyola, aquelles setmanes d’eliminatòria de ‘play-off’ contra el Linares… Allò va ser màgic?

Totalment. Tu mateix ho has dit, van ser dues setmanes màgiques. Va ser com estar en un núvol. Són 15 dies què et motives tot sol, no cal que l’entrenador ni ningú altre et digui res, ni en el primer ni en l’últim entrenament preparatori pel partit, tu jo sol ja estàs motivat. Només haver viscut aquelles dues setmanes és d’agrair, de veritat.

No s’aconsegueix passar de ronda, però arriba David Pirri aquell estiu. Parla’ns d’ell.

Vaig seure a parlar amb ell i em va explicar com volia jugar i que volia comptar amb mi. Un altre bon record que guardo del Terrassa FC és David Pirri perquè tot el que es parla amb ell és compleix i en el futbol això no abunda. Gaudeixo molt amb ell, he sortit d’alguns partits amb Pirri que des de nen que no gaudia tant. És immillorable. No tinc més que paraules d’afalac, perquè m’ha ensenyat moltíssim i m’ha donat moltíssim, sobretot a gaudir perquè aquesta categoria és molt difícil i gaudir-hi més encara. Tant David Pirri com Juanje, Xavi, Álvaro… M’han ensenyat molt tots. He après moltíssim amb ells. Quan he estat fora m’he recordat molt de Pirri i del joc que desplegava.

Quin bon record guardes d’aquella primera etapa al Terrassa FC?

Especial afecte, i sempre ho he dit des que vaig arribar aquí, amb Pepe Mármol. És una persona admirable. El que fa aquest senyor i com ho fa… Tots els anys fent la feina que fa a la perfecció és molt difícil. Estem parlant que aquest senyor treballa al màxim nivell, el més professional possible i durant més de 40 anys i això, el posis en el context que ho posis, és complicadíssim. Tinc molt bon record d’ell i ara ho seguiré gaudint. Aquest home em fa gaudir. Cada vegada que el veig… es queden curtes totes les paraules que pogués dir sobre Pepe Mármol.

I què va ser el pitjor de la temporada passada?

Tot el que pugui dir dolent del Terrassa FC té a veure amb els impagaments. Cada un té una manera de dirigir una empresa, però segons el meu punt de vista no es va portar bé. No sé què va poder fallar, però la qüestió és que hi ha gent que pateix les teves decisions i això vol dir que alguna cosa no es fa bé. Si hi ha una o dues persones que ho passen malament possiblement el problema el tenen ells, però quan són 20 o 30 per culpa teva… és l’únic record dolent que tinc del Terrassa FC. L’únic. Tota la resta és positiu. A nivell esportiu, sempre hi ha ratxes, però al final si l’entrenador és just, com a mi m’ha demostrat Pirri, a la llarga acabes entenent que això era pel teu bé o que serà pel teu bé. He madurat molt gràcies a l’època que he estat a Terrassa.

Mantens el contacte amb el bloc de jugadors de l’any passat?

Sí i tant. Amb Pere Segarra sortim a sopar de tant en tant i també em veig amb Víctor Merchán, evidentment. Tinc una relació personal molt bona amb ell, som molt amics i les nostres parelles són molt amigues també. Amb Montero he anat parlant, amb Marc Vilajosana, que és molt bona persona, amb Ortega i amb Jaime… Anem tenint contacte. Hi havia un gran grup l’any passat.

El 23 de juny vas posar punt i final (ara sabem que va ser punt i a part) a la teva etapa al Terrassa FC. Ja han passat prop de 5 mesos. Recorda’ns com vas viure aquell moment en què vas haver de dir: “Fins aquí. Me n’he d’anar”

En acabar la temporada parlo amb Montero i Pirri per veure com està la situació del club, perquè el primer que vull és quedar-me aquí. Passa el temps i em van arribant ofertes, com a altres companys imagino, però segueixo dient que la meva prioritat és el Terrassa FC i esperava al que fes el meu entrenador i el meu secretari tècnic perquè ells compten amb mi i jo estic content. Va passant l’estiu i van passant els dies, els altres club et van estrenyent, llegeixes la premsa i et comences a incomodar perquè veus que al següent any possiblement no tindràs equip… Durant aquells dies estic en permanent contacte amb ells, però arriba un moment que no poden prometre res a causa de la situació. Arrribats a aquest putnt, un pensa què fa amb un mateix i vaig haver de prendre la decisió d’anar-me’n per aquest simple motiu, perquè no sabia si el Terrassa FC estaria l’any següent a Tercera, que no hagués estat cap problema continuar en una altra categoria inferior, o senzillament si continuava existint el club. Al final em vaig anar a l’equip que més interès va mostrar, però durant tot aquest temps sempre he tingut al cap el Terrassa FC. Sempre. Hi ha diverses formes d’anar-te’n d’un lloc: que et facin fora, anar-te perquè no estàs còmode o anar-te’n obligat. I així va ser.

Com t’han anat aquests cinc mesos al FC Vilafranca?

Ha estat una bona experiència perquè van fer un esforç amb mi. La pretemporada va anar perfecte, però comença la lliga i començo de titular però tinc una lesió muscular –normal com pot tenir qualsevol jugador– i arran d’aquí veig que no m’estan donant l’oportunitat per tornar a entrar. Considero que a un jugador ningú l’ha de regalar res, però quan veus que no et donen l’oportunitat de guanyar-te aquest lloc és que alguna cosa no funciona o passa quelcom que se t’escapa. No estava traient res positiu d’aquella situació i marxar era el més honest i sensat per a totes les parts.

Què et va passar pel cap quan fa poques setmanes tornes a l’Olímpic, però ho fas amb el Vilafranca?

El primer és que vols jugar de titular, vaig sortir d’una lesió i sabia que possiblement arribava just, però tindria els meus minuts. Arribar aquí, tenint al Terrassa FC al cap era un sentiment de nostàlgia, perquè és un camp on has viscut experiències molt boniques i és a més el millor camp de Tercera Divisió per a mi i segur que la gran majoria de jugadors. Aquest desig de tornar a jugar aquí va créixer encara més a partir d’aquell dia.

Trajectòria per a qui no et conegui. Qui és Isaac Maldonado?

Sinó m’equivoco fa cinc anys que jugo a Tercera Divisió. Surto del juvenil del Sant Andreu, tot i que abans vaig estar dos anys en el Futbol Base del Terrassa FC, i vaig signar pel Vilassar de Mar, que em dóna la possibilitat de jugar a Primera Catalana. Allà estic dos anys, el primer d’adaptació i el segon, després de 10 gols i diverses assistències, vaig donar el salt a la Gramenet. Més tard a la Vilanova de Tercera Divisió, però durant molt poc temps, només un mes, per impagaments. D’allà em vaig a la Montañesa, on em va anar força bé i vaig conèixer a Miki Carrillo. Vaig fer una bona temporada, vam a assumir l’objectiu. De moment puc dir que no tinc cap descens, que he complert l’objectiu en tots els equips que he estat. Després de la Monta signo amb Vilafranca, fent una bona temporada i després de superar una lesió de menisc a la primera volta i marcar 5 gols, i em truca el Llagostera. Me’n vaig allà, faig la pretemporada amb ells, vaig arribar a un acord amb ells, però finalment no es va dur a terme perquè no es va complir amb el pactat al principi. Miki es va assabentar de la meva situació i em va trucar per venir a jugar al Terrassa.

Una de les coses bones que té el Terrassa FC és la seva afició?

Sí, el que passa que podria ser millor i em vull explicar perquè se m’entengui bé. He viscut amb aquest club etapes a Segona A i sé que és molt fàcil sumar-se al carro quan tot va bé, però veient sempre l’estadi ple… doncs clar sent aquesta nostàlgia, aquesta impotència o ràbia que em fa pensar: tota aquesta gent que abans venia, on és ara? També entenc l’afició perquè esportivament no ha anat bé i quan hi ha algú que mana i no estàs d’acord amb ell no tens perquè fer-te soci. Però no se li pot retreure res a aquesta afició, amb tot el que ha passat aquest club, tots els anys sense fer un ‘play-off’ fins que ho vam fer i tot el que s’ha viscut aquí. És un orgull que cada diumenge segueixi venint gent i això és perquè sincerament hi ha un sentiment. Jo aquest sentiment el sento. Vaig estar al futbol base i és un club que m’ha marcat molt i em va marcar per a tot la meva vida ja.

Estimat et sents, no?

Sí, la veritat és que sí. Com a tot arreu hi ha opinions positives i negatives, però jo sé que vaig venir aquí a jugar amb el Vilafranca i la gent em va recolzar. La gent del Torrente Colorao sobretot, només tinc paraules d’agraïment per a ells perquè sempre m’han donat suport… Estic desitjant jugar per demostrar a qui m’estima que realment té motius per fer-ho i aquells que no, per dóna’ls-hi! Sí, em sento molt estimat per l’afició. És també una de les raons per les quals he tornat.

Com estàs veient la lliga? A dalt estan AE Prat, Sabadell B, CE Júpiter i Gavà.

Una mica com passa cada any, no? A la primera volta sempre hi ha alguna sorpresa, que personalment crec que aquesta temporada són el CE Júpiter i el Sabadell B. Amb el Gavà ja hi comptava, no entenc per què els sorprèn a alguns. Aixó sí, potser a la segona volta algun d’aquests se’ls hi faci molt llarga la lliga i acabin baixant a la classificació i d’altres, com és el cas de la UE Sant Andreu, tiraran cap amunt.

Quin jugador del Terrassa FC t’agrada com a futbolista?

L’equip deien que podria ser fluix i és una autèntica barbaritat dir això, perquè l’equip el veig molt compensat i amb grans futbolistes. Jo destacaria a Xavi Boniquet, que havia estat company seu en el Futbol Base, a Sergio Montero, que pot tenir l’edat que vulgui que és un molt bon futbolista, i Ángel de la Torre, que ha de madurar i aprendre coses com jo ho he fet, però la veritat és que m’agrada moltíssim.

Com veus l’equip?

Sent un equip nou i en l’estadi on es juga, la primera volta és un d’equip que s’està adaptant. A la segona serà millor, també ens va passar a nosaltres l’any passat, que la primera volta va ser molt pitjor que la segona. I al final vam estar a un punt de classificar-nos per als ‘play-off’. És un equip que va a més. He arribat a escoltar barbaritats, que no era un equip per estar a Tercera fins i tot. L’equip ja està fent callar boques amb el seu joc i guanyant partits.

Dirigeix-te a l’afició. Un missatge per a ells.

Estic molt content de poder compartir els meus partits i les meves alegries i les meves penes amb ells, perquè per a mi ells han estat molt important aquests dos últims anys de futbol. Allò que ells han patit ho he patit jo i en aquest aspecte em sento una egarenc més. El Terrassa FC el porto dins. No vinc a passejar-me. Em sento identificat quan alguns d’ells diuen que porten 20 anys de soci seguint el Terrassa FC, perquè ja et dic he estat d’aplegapilotes al futbol base amb el Terrassa FC a Segona A. Em sento com si fos de la ciutat, sé el que senten. El meu missatge és que segueixin venint, que segueixin animant sobretot a l’equip però també a més gent, perquè vinguin més, perquè aquest projecte val la pena.

PATROCINADORS PRINCIPALS

FCV TERRASSA opt .   INNOVAHABITATGES TERRASSA opt .   OMNIABOOKS TERRASSA opt .   GREENVITA opt .   ASFALTOSBARCINO TERRASSA opt

 

 CEREZO opt .   XIPPOLLO TERRASSA opt .   PETRONIEVES TERRASSA opt .    LAZARO ELEVADORS opt  .   INMOCLAVALL opt

 

SPONSORS OFICIALS         .     .    .     .   

PROLIGA TERRASSA opt .   BENITOSPORTS TERRASSA opt .   NIKE TERRASSA opt

 

 .   CRIMAR opt .   UNANIME opt .    FORDCOVESA TERRASSA opt

PARTNERS

SPORTIUM opt .    OQUO opt .    CENTRE MÈDIC opt .    MAXIMER opt .    MUN opt .    FUPAR opt

 

IUNIVERS opt .    CLINICA DENTAL RAIS opt .     BONAREA opt     VALLÈSCOLORS opt .    TALLERSCANPALET opt     GRAPHICPAINT opt

 

ALTEUAIRE opt .    LIMONLIMONCLUB opt .    CENTREDENTALLESESCOLES opt .    LHIPICA TERRASSA opt .     PETRONIEVES TERRASSA opt

© 2018 - Terrassa FC Designed by: Icònica | Powered by: Intuix

© 2018 - Terrassa FC

Designed by: Icònica | Powered by: Intuix