Alberto, com et sents després de fer-se oficial el teu fitxatge pel Terrassa FC?
Estic molt il·lusionat perquè m’han plantejat un projecte molt bonic. Estic molt content de jugar al Terrassa FC.
De Formentera a Terrassa, què et fa venir aquí?
Allà he passat dos anys preciosos, dels millors de la meva vida, però necessitava un canvi i vaig parlar amb Cristian i companyia, que em van plantejar un projecte molt ambiciós. Estic amb molta il·lusió.
Com t’ha anat per Formentera?
La veritat que molt bé. Molt millor del que m’esperava. El primer any vam ser campions i aquest segon subcampions. Ens va faltar la cirereta de l’ascens, però la veritat que l’experiència és un record inoblidable.
Com et descrius com a jugador?
Sóc un davanter de 1,93m que va bé amb el joc aeri. Sóc molt lluitador, em deixo tot al camp i si surt l’oportunitat de marcar un gol, perfecte [riu]
De família molt futbolera, oi?
Sí. Aquesta pregunta em sona [riu]. Allà on vaig a tot arreu em pregunten molt pel meu pare [Bixio Górriz]. Estic molt orgullós del pare i de la mare que tinc. Per la resta tinc dues germanes que són futboleres de veure, però de practicar miqueta.
Com és el pare a la grada?
Sincerament no em dóna consells. Únicament que ho doni tot al camp i gaudi. Mai m’ha pressionat, mai m’ha donat consells … És un aficionat més.
On vas aprendre a jugar a futbol, Alberto?
A Irun anava amb el meu pare a xutar la pilota i poc a poc em vaig aficionar. Va ser en el CD Mariño d’on guardo molts records i conservo grans amics.
T’han parlat de la Tercera Divisió catalana? T’han parlat del Terrassa FC?
Li vaig consultar a un amic que tinc a l’Olot i amb altres persones que conec i em van parlar molt bé de la lliga i del club.
Unes paraules a l’afició.
Tenim un equip molt bonic i el projecte és per estar a dalt. Us necessitem, necessitem el suport de l’afició per estar a dalt i perquè les coses surtin bé.
