Així, a la Lliga, Arranz necessitarà un gol per enxampar Bagur (1953-1957) i Cruellas (1948-1966) i dos per empatar amb Raúl (1988-1993) i Molist (2003-2004 i 2010-13), l’actual tècnic terrassista. De fet, el davanter terrassista ha posat al punt de mira Molist, en un joc divertit i rendible per al Terrassa FC, atès que tothom a l’entitat vermella en surt beneficiat.
Abans d’acabar el 2020 serà molt difícil que Arranz atrapi Molist, ja que només disposarà d’una oportunitat a la Lliga, al camp de la Montañesa. Les apostes i les especulacions divertides bullen. Quan es produirà l’empat o el sorpasso? ¿Quan Arranz i Molist es podran fer la foto compartint posició al rànquing? I si Arranz fa un hat-trick i directament se situa per sobre? ¿Què passarà si a l’últim minut d’un partit decidit el Terrassa FC ha d’executar un penal? I si el Reial Madrid o el Barça volen fitxar Arranz al mercat d’hivern i aquest es queda sense aconseguir el repte? Qui serà qui convidarà al dinar de celebració? La novel·la d’intriga es prolongarà almenys uns dies, i potser caldrà esperar al 2021 per a la seva culminació.
Pel que fa al balanç global (que suma competicions oficials i amistoses), Arranz acumula 44 dianes i accedeix al lloc 30, empatat Campuzano (1995-1999) i superant els 43 gols de Cadafalch (1927-1941) i Malón (1936-38), aquest darrer decisiu en la conquesta de la segona Copa Catalunya de la història conquerida pel Terrassa. De fet, en l’era antiga, el Terrassa FC va guanyar les dues Copes Catalunya que es van disputar (1925 i 1936) i és, per sempre més, el millor del palmarès, superant Barça, Espanyol i la resta de clubs catalans.
Com a repte d’Arranz en el rànquing de totes les competicions, el lloc 25 està fixat en 49 gols, i l’ocupen Losada (1931-1934) i Darnés (1950-1955). Arranz disposarà a curt termini de dues oportunitats per augmentar els seus registres: València a la Copa i Montañesa a la Lliga. Curiosament, Molist ocupa la posició 23 amb 50 gols (sis més que Arranz), juntament amb Roig (1920-1926), un dels artífexs de la Copa Catalunya de 1925. Es tracta de singularitats pròpies d’una gran entitat, la millor del Vallès en títols: el Terrassa FC.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
