El balanç particular és molt positiu per al Terrassa FC: 27 triomfs terrassistes, 13 empats i 20 derrotes, 107 gols a favor i 79 en contra. Tot amb tot, en les darreres campanyes el Vilafranca ha oposat una fèrria resistència als egarencs, com va demostrar en el 2-0 de la primera volta. No obstant això, l’actual saldo terrassista a casa (9 victòries en 10 partits a l’Olímpic) convida a un prudencial optimisme. Amb 41 punts (a dos de l’Hospi), el Terrassa FC supera en quatre Sant Andreu, Granollers, Europa i Pobla de Mafumet, i en set els del Penedès, per la qual cosa cal intentar crear més forat amb aquests oponents.
Els camps del carrer del Bisbe Irurita (actual Pi i Margall), Municipal i Olímpic han gaudit de golejades (5-2, 8-2 o 4-0). El primer envit oficial a Terrassa, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, el 5 d’octubre del 1930, va acabar 3-0 (gols de Castelló, Mitjans i Valls). El 1933 els terrassistes van degustar també triomfs per 3-1 i 3-0.
Ja als anys 60, un 3-2 (1962) i, a Tercera Divisió, el 1963-64, un 5-2, consolidaven la primacia egarenca. El 1964-65, un 1-0 (Oriol) a la Lliga i un 2-0 (Pinilla i Brunet) al Trofeu General Moscardó hi insistien. El 1969-70 hom recorda un 2-0.
Els anys 80 van portar alguns resultats impactants. El 1984, a la Copa Generalitat, el Terrassa FC va aconseguir un 8-2 (tres gols de Ventura, un de Cuadrado, Morales, Sánchez, Benavides i un altre en pròpia porteria). El 1989-90 el Terrassa FC va guanyar 1-0 (Lores). A inicis dels 90 els duels es van disputar a Regional Preferent i Primera Catalana. El 25 de maig del 1997, a la Copa Catalunya, els egarencs van imposar-se per 2-1 (Vinyals i Tapia).
En l’etapa actual a Tercera, el 3 d’octubre del 2010 el Terrassa FC va superar el Vilafranca per 3-1 (dos gols de Carlos Martínez i un de Molist) i es va enlairar fins al lideratge. El 2012-13, Montoro va establir l’1-0 final. El 2013-14, el Terrassa FC va fruir d’un 4-0 (un gol de Montoro, dos de Jaume i un de Gallar), i el 2014-15 d’un 3-0 (Merchán, Jaume de penal i Ángel). El 2015-16, el 4-1 (dos gols d’Aaron Bueno, un de Boniquet i De la Torre) va reflectir el poder vermell a l’Olímpic. Un Olímpic que marca diferències.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Yuki Nagashima
