Al camp del Sants el Terrassa FC iniciarà la Lliga 2018-19, una temporada que ha començat d’allò més bé per al club rogenc amb el títol català femení de futbol platja.
Considerant només la UE Sants, el balanç és molt igualat: 123 encontres, 48 triomfs terrassistes, 26 empats, 49 del Sants, 230 gols a favor i 237 en contra. Contra el CE Sants, ja extint, 20 partits jugats, 8 triomfs egarencs, 4 empats, 8 derrotes, 54 gols a favor i 44 en contra (és a dir, el Terrassa FC guanya per la diferència de gols). En títols, els egarencs arrasen en tots dos casos.
Per contextualitzar adequadament aquest volum de partits, els rivals barcelonins més fecunds amb el Terrassa FC són Europa i Sant Andreu, amb 129 partits en començar la campanya 2018-19. La suma CE Sants i UE Sants, amb 143, supera amb escreix aquesta xifra. Concretament la UE Sants, amb 123 matxs, es troba en una zona estadísticament similar.
Contra el CE Sants, nascut el 1915 de la fusió entre el Gladiator Sport Cliub i l’Sporting Club de Sants, el primer partit, un amistós al carrer del Bisbe Irurita (actual Pi i Margall) de Terrassa, el 2 de gener del 1916, va somriure (7-2) als rogencs. Al camp del Sants, els egarencs van imposar-se 1-2, l’11 de gener del 1920, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B.
Davant la UE Sants, els primers partits es van jugar a Terrassa, i van somriure els rogencs, trofeus inclosos. La primera visita, el 18 de juny del 1924, va acabar 3-3 (dos gols de Pedrol, un de Canals II). Després d’algun empat (un 4-4 inclòs), el 15 de novembre del 1925, a la Copa Catalunya, el Sants es va agenollar davant el Terrassa FC 2-5 (Argemí 2, Broto 3). La primera edició del màxim títol català va ser conquerida per un Terrassa FC pletòric, que va derrotar el CE Sabadell en la lligueta. Ara mateix, l’únic equip del Vallès que ha conquerit la Copa Catalunya com a màxim títol és el Terrassa FC, ja que des de fa uns anys el màxim títol és la Supercopa Catalunya. Per tant, el Terrassa FC ostenta quatre Copes Catalunya (màxim títol), i zero la resta d’equips de la comarca. El San Cristóbal ostenta una Copa Catalunya amateur, de gran mèrit.
A partir d’aquí, el camp del Sants va esdevenir gairebé un fortí. No obstant això, l’11 de març del 1931, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, un gol de Miralles va atorgar un triomf per 0-1. El 1934 Bruno i Rius van signar un 0-2, i, el 1936, Cadafalch i Pueyo, un 1-2. Superada la Guerra civil espanyola, el 1940, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, dos gols d’Olivé van permetre un 1-2. El 1941, al Català de Primera Regional, els egarencs van vèncer per 1-2 amb gols de Carreras i Calaveras.
El triomf terrassista més salvatge contra el Sants va arribar el 2 de maig del 1948. A la Copa Federació Catalana, els egarencs van arrasar per 2-9, amb tres gols d’Arcas i dos de Fargas i Chacho com a més destacats.
Els anys 50, tots dos equips es van trobar a Tercera Divisió. El 25 de gener del 1953 els egarencs van vèncer 1-2 (gols de Lera i Pujolràs). Èpica va ser una promoció de permanència. El 21 de juny del 1958 el Terrassa FC va batre el Sants per 2-3, amb gols de Paulino, Epi i Chelo. En la tornada a Terrassa, un sofert 0-0 va afavorir els terrassencs.
Els anys 60, a Tercera, Urdániz va signar un 0-1 el 1963. Els anys 90 les trobades es donen a Regional Preferent i a Tercera. Des del 1993 s’han disputat quatre matxs contra el Sants, tres fora de casa. La darrera victòria a domicili es remunta al 7 de novembre del 1993, a Tercera Divisió, quan Julio i Márquez van marcar en l’1-2. Aquella temporada un Terrassa FC pletòric va ascendir a Segona B. També registrem un amistós el 1994 a Sants (0-0), i un partit el 2 d’agost del 2011 al Torneig d’Històrics (0-0). Així doncs, fa gairebé 25 anys que Terrassa FC i UE Sants no celebren un gol en duels directes. L’últim partit sense empat va ser el triomf terrassista del 1993. Amb 123 (o 143) precedents, és ben curiós.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
