Mentrestant, el Terrassa FC femení, campió matemàticament, jugarà a Andorra amb el repte d’aconseguir el gol 100 aquesta campanya (en porta 99).
Els partits entre Terrassa FC i la Horta s’han anat donant a batzegades al llarg de la història. Tots dos conjunts s’han enfrontat 62 vegades, amb un balanç clarament favorable als rogencs: 37 victòries, 10 empats i 15 derrotes, 156 gols a favor i 88 en contra.
Les coincidències es concentren sobretot en els anys 30 i inicis dels 40. Després d’alguna trobada els anys 50, els matxs tornen a intensificar-se els anys 80, amb una final del Campionat de Catalunya sub-23 favorable al Terrassa FC (que en va conquerir quatre de consecutives i és el líder històric del palmarès). Després, un rosari d’amistosos prolonguen una relació que ara es reprèn a Tercera Divisió.
El primer envit entre Terrassa FC i Horta es remunta al 30 d’agost del 1930. L’amistós, al camp del carrer del Bisbe Ururita, va aportar el primer triomf als egarencs, per 3-1, amb dos gols de Boqué i un de Valls. Els següents partits van arribar el mateix 1930, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent. En la primera cita oficial, el resultat va tornar a somriure el Terrassa FC (2-1, gols de Miralles i Santillana).
Els enfrontaments en aquesta competició es van prolongar uns quants anys. La campanya 1931-32, els dos equips van disputar la final de Lliga: el 3-1 de Terrassa (gols del Mazzarroza i dos de Broto) i l’1-1 a Barcelona van segellar el títol egarenc, el 10 de gener del 1932. Una fita més del clar i incontestable líder comarcal en títols.
Una altra competició en la qual terrassencs i barcelonins s’han trobat és la Copa Catalunya. El 6 de marc del 1932, els rogencs van vèncer per 1-2, amb gols de Molla i Mongrell. Victòries folgades dels terrassistes es van donar el 1932 (5-2, amb dianes d’Aratells i dues de Losada i Molla), el 1933 (4-0, amb gols de Huerva, Molla i dos de Broto), el 1934 (5-1, amb Marzo, Crespo i Burillo entre els realitzadors), el 1935 (4-1, amb hat-trick de Burillo i un altre gol de Marzo; 4-1, amb hat-trick de Pueyo i Colomer) i el 1937 al Torneig de la Federació Catalana (6-1, amb doblets de Malón i González, i dianes de Riera i Alcayne; i també 6-1 al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B).
Els anys 40, en un amistós, el Terrassa FC va aconseguir un 7-2 (Gil 2, Vilaseca 3, Ferrer, Martí) contra l’Horta. Al Campionat de Catalunya de Primera, el 28 de febrer del 1941, els egarencs van golejar a domicili per 0-3. Una de les majors golejades del Terrassa FC al camp de l’Horta va arribar el 16 de novembre del 1941, al Campionat de Catalunya de Primera Regional: 2-6 (Messeguer 3, Pascual, Schildt, Olivé). El 1945 es va donar el matx entre els dos conjunts analitzats amb més gols d’un mateix jugador: el 2 de setembre, en un amistós resolt 4-2, el terrassista Comadrán va aconseguir un pòquer de gols.
Els anys 50 va començar una sèrie de duels a Tercera Divisió. El 25 d’abril del 1954, el Terrassa FC va arrasar per 1-5 (Juvell, Sopena, Bagur, Darnés 2). Curiosament, aquest partit va donar pas a un grandíssim salt en el temps. Fins al 1982 no tornarien a coincidir tots dos equips. Cal subratllar en aquells duels a Tercera Divisió el de l’11 de setembre del 1983: el Terrassa FC es va imposar per 3-0, amb dos gols de Bío (que reapareixia amb els egarencs aquell dia, en una segona etapa al club) i un de Saletes.
Els anys 80 són inoblidables per al terrassisme, que va sumar quatre Campionats de Catalunya sub 23. En un d’ells el rival a la final va ser l’Horta. El 12 de març del 1987, el Terrassa FC va arrasar l’Horta a l’Estadi Municipal per 6-1 (Bonet 4, Saletes, Quim). A la tornada, a Barcelona, el 19 de març del 1987, els egarencs van repetir triomf, en aquest cas per 2-3 (Saletes, Rodri i l’altre en pròpia porteria).
L’últim duel en Lliga a Terrassa es remunta al 17 de desembre del 1989: triomf per 2-0, amb gols de Priego i García. D’aleshores ençà, els partits han estat amistosos, i tots ells a Terrassa: 1-1 (Jimmy Prat) el 1995, 4-0 (Juli 3, Dos Santos) el 1997, 3-0 (Héctor, Prats 2) el 2000 i 2-0 (Diego, Ángel) el 2014. Per tant, domini brutal dels egarencs contra un simpàtic rival al qual ja es van imposar per 2-4 (dos gols de Civil, i un d’Amantini i Fran Piera) a la primera volta.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
