El barri de Gràcia ha estat propens a l’hora de conquerir trofeus. Així, el 15 d'agost del 1924 els egarencs es van adjudicar el Trofeu Festa Major de Gràcia-Copa Aleñá (2-3). El mateix va ocórrer, molts anys després, el 28 d'agost del 1956 amb el Trofeu Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros-Festa Major de Gràcia (triomf egarenc per 1-2), el 15 d'agost del 1981 amb el Trofeu Festa Major de Gràcia (1-2) i el 15 d’agost del 1997 amb el Trofeu Vila de Gràcia (també 1-2).
No obstant això, la primera visita al feu europeista es remunta al 9 de juliol del 1916, al Campionat de Catalunya. Aleshores, els rogencs es van imposar per 2-5, amb gols de Sellarés, Gràcia en dues ocasions, Pallarés i Torrella. Els amistosos següents van alimentar el botí terrassista: el 12 de novembre del 1916 el Terrassa FC va vèncer per 0-5 (Pons, Gràcia, Allack 2, Torrella), i el 25 de març del 1917, per 1-3 (Rocabert, Torrella, Fernández).
Els anys següents graciencs i vallesans es van trobar al campionat català i en amistosos. Cal remarcar, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, el gran triomf el 8 de novembre del 1925: en la primera edició de la Copa Catalunya de la història, el Terrassa FC va superar l’Europa per 4-5 (els cinc gols, de Broto, màxim golejador de la història del club) a domicili. Els egarencs, clars líders comarcals al palmarès, van conquerir aquesta competició (en porten quatre, entre elles les dues úniques de l’era antiga: 1925 i 1936), disputada en forma de lliga, després de guanyar 2-0 contra el Sabadell a Terrassa.
En els següents partits, els europeistes van fer valdre el factor camp. Tanmateix, el 17 de març del 1935, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, els egarencs van aconseguir un 0-2 (gols de Burillo i Guillamon). Al llarg de la Guerra Civil espanyola, barcelonins i terrassencs es van enfrontar a la Lliga Comarcal i Promoció. Superada la contesa bèl·lica, el marc dels matxs va ser el Campionat de Catalunya de Primera, Grup A. El 22 de desembre del 1940, els rogencs van vèncer a Gràcia per 2-4 i l’any següent per 2-3.
Fins a mitjan de segle, el Terrassa FC va guanyar en un amistós el 1943 per 1-3, i va arrencar un empat a la Copa Federació Catalana (1-1, gol d’Arcas) el 1948. Els anys 50 els duels es van donar a la lliga de Tercera Divisió. El més ressonant va arribar el 8 de juliol del 1962, quan el Terrassa FC es proclama campió del Grup de Tercera i de Tercera en global gràcies a l’empat 1-1 (Brunet) i al triomf per penals per 3-4 (els 4 gols, d’Oliva, ja que en aquella època el mateix jugador podia llançar tots els penals o més d’un si així es desitjava).
Després de la promoció del 1966 resolta a favor dels europeistes, a finals dels anys 60 i inicis dels 70 els envits es produeixen a Tercera Divisió i a la Copa del Generalísimo: el Terrassa FC replica el 4-2 (Linares i Duran) de Barcelona amb un 5-0 (Linares 2, Fausto, Rosselló i Domènech).
La rivalitat es reprèn els anys 80 a Tercera Divisió, on destaca el 2-2 (Mota i Saletes) del 1983. Aquells anys aporten al palmarès del Terrassa FC quatre títols catalans sub-23.
Els anys 90 ressusciten els duels a Tercera, amb esment especial al triomf per 1-2 (dianes de Parejo i Marc) el 1990. La Segona B també va creuar tots dos conjunts. La següent tongada de partits arriba a Tercera, a partir de la campanya 2010-11. El botí terrassista es limita al 2-2 (Zardoya i Libo) del 2011. En els últims anys, doncs, el Nou Sardenya ha esdevingut un camp ben complicat per als egarencs.
Joan Francesc Fondevila Gascón
