Els egarencs, que sumant els darrers amistosos de pretemporada i els partits oficials han enllaçat sis duels sense rebre cap gol, sumen quatre punts de sis (triomf contra el Calamocha, taules amb el Barbastro) i estan empatats amb el quart classificat. L’Arnedo encara no ha puntuat. Pel que fa al Terrassa FC B, s’estrena a Primera Catalana al camp del Puig-reig.
Els turons de San Miguel i el Raposal i un castell forjat per romans i àrabs observaran les prestacions d’un Terrassa FC que, de la mà d’Oriol Alsina i Pere Tarradellas, està trenant un inici de curs esperançador, al qual li cal la cirereta de l’olfacte golejador. A la Rioja Baixa, caldrà intentar perseverar en un camí ple de viaranys i corbes perilloses, que els egarencs hauran d’anar negociant amb eficiència i entusiasme al llarg de la temporada.
A Sendero, camp estrenat per l’Arnedo el 1975, tot i que com a zona esportiva funcionava des d’uns anys enrere, el Terrassa FC va guanyar-hi el 15 de gener de 1989 per 0-1, a Segona Divisió B, amb diana de Climent. En canvi, en la primera visita, els egarencs van cedir per 2-0.
El balanç històric i estadístic particular és equilibrat, amb dues victòries per a cada equip, i el desfà de moment la subtilesa de la diferència de gols (5 a 3 a favor del Terrassa FC). A l’Estadi Municipal (anomenat així aleshores), l’única victòria és la del 17 d’abril de 1988, també a la Lliga de Segona Divisió B. Els egarencs van superar l’Arnedo per 4-0, amb dos gols de Doval i un de Ferrer i Bonet. Tanmateix, la temporada següent, el resultat va ser un 0-1. Caldrà mantenir la solidesa a la rereguarda (cap gol encaixat a la Lliga) i lliurar-se a la imaginació en atac per seduir el Sendero.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
