Després de superar l’AD San Juan a Pamplona (0-1 a la pròrroga) als setzens de final, els rogencs, que introduiran canvis a l’equip per dosificar energies i mantenir tota la plantilla a to, serraran les dents per accedir als quarts de final, on es jugarien l’accés a les semifinals i, automàticament, a la Copa del Rei (contra un equip de Primera Divisió), amb tot el que això comporta.
El balanç històric i estadístic beneficia el Terrassa FC, que acumula 5 victòries, 5 empats i dues derrotes, 18 gols a favor i 10 en contra. Els primers envits contra els de la comarca de la Llitera (Osca) van arribar la temporada 1950-51, a la Lliga de Tercera Divisió, equivalent a l’actual Primera Federació. Al Camp del Carrer del Bisbe Irurita, el 22 d’abril de 1951, els vermells van golejar el Binèfar per 4-1, amb doblets de Vela i Gaju. La campanya següent, el 2 de desembre de 1951 els egarencs van vèncer per 3-1 (dos gols de Cruellas i un de Rusiñol). El 21 de desembre de 1952, el triomf terrassista va arribar per 2-0, amb doblet de Garcés. El 19 d’abril de 1953, Munné, Pujolràs i Leandro van protagonitzar el 2-3, primera victòria egarenca a Binèfar.
La següent tongada de partits va arribar a finals dels anys 80, a Segona Divisió B, també el tercer graó del futbol espanyol. Curiosament, el 1998 tots dos equips es van enfrontar a la Copa Federació, amb 1-1 a l’Olímpic, 0-0 a Osca i classificació binefarenca. Ja endinsats al segle XXI, el 17 de febrer de 2002, a la Lliga de Segona Divisió B, el Terrassa FC es va imposar al Binèfar per 3-0, amb dianes de Juan Carlos, Bernardo i Juanjo. Caldrà lluitar de valent i estar fins en atac per situar-se a un pas de la Copa del Rei.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
