Al camp del Terrassa FC, els egarencs han assolit diverses copes contra els europeistes: el 1921 la Copa Domènec Palet i Barba per 1-0; el 1923, la Copa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per 3-1; el, la Copa Círcol Egarenc per 4-2; el 1928, la Copa Ajuntament de Terrassa per 5-0; i el 1962, el III Trofeu Fundador Domecq (i campionat de Tercera) per 1-1 (4-3 per penals). Els egarencs també han sumat alguns trofeus al camp europeista.
El primer Terrassa FC-CE Europa es remunta al 21 de desembre del 1913, un amistós amb triomf egarenc per 2-1. El següent amistós, el 1914, va acabar 6-1 (Salvat 2, Garí, Coletas, Estrenger i Pérez). Dos triomfs amistosos més van arribar el 1915: 2-1 (Pons i Fonte) i 4-0. El 1918 el Terrassa FC va golejar per 7-3 (Argemí 3, Torrella 3 i Centelles). Després del Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, els rogencs van vèncer 2-1 (Argemí 2) el 1920, 2-0 (Roig i Canals) el 1922 i 5-2 el 1923.
Com que el Terrassa FC va ascendir al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, va trobar-se de nou amb els graciencs. El 16 de novembre del 1924, Terrassa FC i Europa van empatar 3-3. El juliol del 1925, en un amistós, els egarencs van guanyar per 4-2.
El triomf més decisiu del 1925 va arribar el 8 de novembre. Es disputava la primera edició de la Copa Catalunya de la història. El Terrassa FC va superar l’Europa per un espectacular 4-5 (els cinc gols, de Broto) a domicili. Els egarencs van conquerir el títol (en porten quatre, entre ells els dos únics de l’era antiga: 1925 i 1936), disputat en forma de lliga, després de superar per 2-0 el Sabadell a Terrassa. La llegenda del Terrassa FC a la Copa Catalunya (màxim títol català fins al 2013-14; des del 2014-15 ho és la Supercopa) és motiu d’orgull terrassenc.
El 1926, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, el Terrassa FC va batre l’Europa per 2-1 (gols de Roig i Canals). Un 4-2 amistós va completar la jugada. El 5-0 (Serra en pròpia porteria, Valls, Estrada, Virgili i Abad) del 1928 a la Copa de l’Ajuntament de Terrassa va arrodonir uns anys inspirats.
Els anys 30, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, el Terrassa FC suma, el 1935, un 4-0 (Cambra, Sastre 2 i Burillo). A la Lliga Comarcal i Promoció, el 1937, el Terrassa FC venç per 3-1 (González 2, Armadàs). Després d’algun amistós durant la Guerra Civil espanyola, tots dos equips es troben al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A. El 1940 els rogencs vencen per 3-2, i el 25 d’abril del 1943 per 8-1 (Artigas 5, Ochoa 2, Alós).
Fins al 1948 no es tornaran a veure les cares els dos equips, a la Copa Federació Catalana (1-1, gol de Pueyo). Els anys 50, el 1951, a la lliga de Tercera Divisió, el Terrassa FC venç per 4-2 (Gaju i tres dianes de Guillamón); la campanya 1952-53, 3-1 (Lera, Coll i Munné); i la 1953-54, 1-0 (Anglada). Després, un amistós somriu per 4-0 (Murillo, Giménez, Lera i Vallverdú).
Els anys 60 la Tercera i la Copa Federació Catalana emmarquen els partits. En aquesta competició els rogencs guanyen per 3-1 (un gol de Brunet i dos de Guerrero). El 1961-62 el Terrassa FC assoleix el campionat del grup de Tercera i de Tercera en global: el 8 de juliol del 1962 empata 1-1 (Brunet) i s’imposa per penals 3-4 (els 4 gols, d’Oliva: en aquella època el mateix jugador podia llançar els penals).
El 1965-66, en una promoció d’ascens, els rogencs guanyen 1-0 (Barceló), però cauen en la tornada i per 4-3 (Brunet, Barceló i Cristóbal) en el desempat. Continuen els matxs a Tercera Divisió fins als 70. A la Copa del Generalísimo, el Terrassa FC remunta el 1972 gràcies a un 5-0 (dues dianes de Linares, una de Fausto, Rosselló i Domènech). El 1973-74, un gol de Rosselló mena a l’1-0.
Els anys 80, a Tercera Divisió, destaca el 4-0 del 1984-85 (Saletes 2, Esteban i Cele) i del 1985-86 (Saletes, Fuentes, Ramírez i Quim), en plena ratxa triomfant del Terrassa FC (quatre títols catalans sub-23 consecutius).
Els anys 90, novament a Tercera, destaca el 5-1 (Lluís 3, Márquez, Rovira) del 1994. El 1994-95, a Segona B, el Terrassa FC guanya per 2-1 (gols de Naranjo i Ormaechea). El 2010, a Tercera torna el clàssic, amb l’1-0 (Oriol Dot) del 2014 com a principal alegria.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
. 
