El balanç particular al llarg de la bonica història entre tots dos conjunts beneficia clarament el Terrassa FC contra el filial del València, ajuntant les seves diverses denominacions. Els vermells sumen 16 victòries, 8 empats i 5 derrotes, 43 gols a favor i 31 en contra. El pròxim capítol serà el número 30 entre tots dos conjunts. El 29, a la primera volta, el 26 de novembre de 2023, va afavorir els terrassistes, que van guanyar el Valencia Mestalla per 0-1, amb gol d’Aythami.
L’objectiu egarenc rau a continuar sumant (si pot ser, la victòria) i allunyar encara més la zona de perill. Amb 40 punts, el Terrassa FC, empatat amb el Torrent, supera la Peña Deportiva d’Eivissa (39 punts), l’Andratx (39), el Saguntino (37), l’Alzira (36 i -4 d’average, de forma que ara mateix se salvaria del play out en ser el millor tretzè dels cinc grups de Segona Federació) i, ja en zona de descens directe, el Formentera (34), el Cerdanyola (32), la Penya Independent (28), el Manresa (26) i La Nucía (17 punts i ja descendit). Els altres sisens per la cua són Real Valladolid B (Grup 1: 34 punts), Izarra (Grup 2: 30 punts), Racing Cartagena (Grup 4: 33 punts) i Llerenense (Grup 5: 36 punts i -7 d’average).
Mirant amunt, el Terrassa FC té a tir el Valencia Mestalla (41 punts) i l’Espanyol B (42). La zona de play off d’ascens és aparentment una quimera, tot i que matemàticament encara roman a l’abast. La frontera la marquen Hèrcules i Europa (50 punts). Caldria un final espectacular dels vermells i una desfeta brutal d’algun dels integrants del quintet capdavanter. Tanmateix, ara es tracta de garantir la permanència i d’acabar el més amunt que es pugui.
Els egarencs acumulen bonics records amb els valencians. Una fita històrica terrassista es va donar en el primer encontre contra el Valencia (primer equip), el 30 de juliol de 1921. Els egarencs van vèncer per 0-5, gràcies a quatre gols d’Argemí i un de Papell. En l’estrena a casa, el 17 d’abril de 1922, el Terrassa FC va guanyar el Valencia per 4-2 (Canals, Huesca, Fernández, Torrella).
Amb el Valencia B els partits s’acumulen els anys 90 del segle XX i a finals del primer decenni del segle XXI. A l’Estadi Olímpic de Terrassa, la primera contesa és el del 12 de març de 1995, a la Lliga de Segona Divisió B, resolta amb un 3-1 favorable als terrassistes, gràcies als gols de Julio, Monllor i Alberto.
El curs 1995-96 va segellar un 2-2, amb dianes de Tapia i Campuzano. El mateix Campuzano, el 16 de març de 1997, va marcar l’1-0. I també Campuzano, juntament amb Chuli, van materialitzar el 2-0 del 7 de desembre de 1997. La ratxa va prolongar-se el 12 d’octubre de 1998, amb un 2-1 gràcies al doblet de Gallego. El 19 de setembre de 1999 es va produir un 3-3, amb gols de Pedro Riesco, Jaume i Manolo.
A Segona B, i ja endinsats al segle XXI, el 7 de gener de 2007 el Terrassa FC va batre el València B per 1-0 (Tarrés). El 2008-09, els dos equips van empatar 2-2 (Boniquet, Jordi Martínez), i el 2009-10, el 22 de novembre de 2009, en el darrer partit entre els dos equips a l’Olímpic, el Terrassa FC va superar el València B per 2-1, amb doblet de Florian. Després del 0-0 de la temporada passada, els vermells volen reforçar la tradició.
